Qui no coneix algú que ha fet un discurs amb el ChatGPT? Qui no sap d’algun estudiant que l’ha fet servir d’amagat a una prova? Qui no ho ha xafardejat per comparar el que li diu amb el que sap o ha escrit? Fa setmanes que el ChatGPT ocupa moltes converses i, indubtablement, la seva popularitat demostra que no és una moda i que ha vingut per quedar-se.
“És bo o dolent fer servir el ChatGPT?”, es qüestiona Javier Vázquez, vicedegà d’Intel·ligència Artifical del Col·legi d’Enginyeria Informàtica de Catalunya (Coeinf) i investigador de lDEAI-UPC. I ell mateix respon: “depèn de l’ús que se’n faci”. Per això, especifica que el ChatGPT no és una eina sinó “un prototip de bot conversacional” que està basat en els LLM (Large Language Models o models grans de llenguatge). Entre els avantatges que li veu Vázquez és que hi ha un gran volum de textos que garanteixen certa neutralitat ideològica però recorda que no en comprova la veracitat ni proporciona les fonts que ha emprat per construir una resposta.
En la jornada ‘ChatGPT. Com la intel·ligència artificial conversacional impacta en l’activitat empresarial’, organitzada pel Grup de Treball d’Intel·ligència Artificial (GTAI) de la Comissió Indústria 4.0, Vázquez ha posat com exemple un hipotètic cas d’un resident legal d’un altre país que busca la informació en aquesta web per tal de saber què ha de fer per renovar el permís de residència. El bot li crea una resposta però no avisa que pot contenir errors i inclou alguns passos, terminis o dates que no són de la ciutat que vol. L’usuari acaba perdent la residència i es veu obligat a retornar.
És un cas extrem però demostra que fer-lo servir té riscos. Ara bé, no fer-lo servir, també té riscos, sobretot a les empreses. Per què? Doncs perquè fent-lo servir correctament i amb responsabilitat pot augmentar la productivitat de les companyies en uns termes inimaginables. Ho explica Òscar Macià, enginyer energètic nuclear i CEO de la tecnològica ForceManager, que ha constatat que la productivitat del seu equip és tres vegades més gran que abans de la irrupció d’aquest model. “A màrqueting tenim un equip que produeix tres vegades més de contingut, de més qualitat i de tot tipus”, assegura Macià.
Per Macià algunes de les claus per fer aquest ús responsable és donar-li el màxim d’informació possible perquè la resposta que doni sigui correcta. En el seu cas, el fan servir per resumir correus electrònics i documents, per respondre aquests correus, per traduir a altres idiomes o per detectar incorreccions gramaticals, per exemple. Per Macià no és un instrument que substitueixi persones sinó que cal entendre-ho com una “col·laboració”. Això sí, Macià recomana l’ús del GPT-4, de pagament, per assegurar-se la credibilitat dels continguts.
A ForceManager treballen amb aquesta IA i la incorporen també als seus productes per poder treure informació de determinats negocis. El resum dels correus electrònics és un exemple però tenen a punt de sortir al mercat un sistema per analitzar les interaccions dels clients i elaborar de forma automatitzada un resum executiu del seu estat.
GPT i tecnologia
Quan una companyia lliura un producte a una altra empresa, l’acompanya d’un manual d’ús de 800 pàgines que segurament no es mirarà mai. Això implicarà tenir un servei tècnic contestant les mateixes preguntes que pot respondre automàticament una eina d’IA. El mateix passa amb la gestió de documents i la limitació a l’hora de fer cerques per paraules claus, un sistema més complex pot donar una interacció molt més intel·ligent que sembla “inimaginable” no aprofitar. En l’àmbit d ela IA generativa també veu una utilitat: les empreses que participen amb freqüència a concursos públics poden tenir resolts els formularis de participació en poca estona gràcies a una eina així.
Són alguns dels exemples que posa Albert Iruela, enginyer en organització de les TIC i Cofundador d’Omnios. A Omnios són experts en intel·ligència artificial i ajuden a les empreses que la volen incorporar aquesta tecnologia als seus processos. Iruela veu important que les empreses diferenciïn entre el xat i els models de tractament de llenguatge natural, és a dir, la tecnologia que hi ha al darrere. “La interacció la pots fer amb la teva informació, la dels teus servidors”, diu Iruela, “aquest és el gran camí de la IA a les empreses”.
La competitivitat en el punt de mira
Iruela té claríssim que utilitzar la IA és important per mantenir la competitivitat d’una empresa. “Si el del costat ho fa, acabarà venent més i a tu t’anirà pitjor”, alerta l’enginyer, que recorda que les tecnologies que perduren són les que redueixen costos o mantenen els ingressos i que aquesta compleix les dues. També destaca que, en general, millora la productivitat i permet, alhora, impulsar la innovació en el sí dels equips. A més a més, Iruela apunta que cada vegada més es tendeix a prendre decisions deixant de banda la intuïció i la percepció per fer-ho en base a les dades, que es gestionen a través d’eines d’intel·ligència artificial. “Fa vint anys que parlem de gestió del coneixement i ara és un moment de canvi, cap a la revolució del coneixement”, declara Iruela, “qui no s’hi adapti, tindrà un problema”.
La “canícula” de la intel·ligència artificial
Segons el CEO d’EXPAI, Carles Soler creu que les eines actuals són “molt potents” per millorar la competitivitat de les empreses en un entorn “molt complex”. Veu que la intel·ligència artificial està vivint la “canícula” i reconeix que aquest 2023, de moment, ha desbordat els experts del sector amb novetats. “No hem estat capaços d’assimilar tot el que estava venint”, afirma Soler.
Malgrat reconèixer que hi ha reptes i perills, en declaracions a Fulls d’Enginyeria, Soler assegura que aquest és “un moment de canvi”. I com tants d’altres moments així, creu que cal aprofitar la tecnologia que es posa a l’abast de la ciutadania, no només en ChatGPT sinó en qualsevol intel·ligència artificial generativa o altres. Soler anima a les empreses a rumiar com han d’aprofitar aquestes noves aplicacions i situa, el primer pas, en ser “receptius” en voler-les aprofitar. “Si apareixen tecnologies transversals has de tenir les antenes posades per intentar identificar cada moment com evoluciona el teu entorn”, diu Soler.
A Catalunya, Soler veu l’inconvenient que les empreses són petites i mitjanes que “viuen al dia” i o no tenen una mentalitat oberta o no poden planificar invertir en aquestes tecnologies. Soler alerta que hi ha companyies amb una “cultura molt tradicional” amb un entorn estable que pot trontollar quan apareixen noves eines que poden influir en la productivitat “de manera molt radical”. Per això, anima els empresaris a no perdre l’oportunitat del ChatGPT o qualsevol altra intel·ligència artificial que pugui contribuir a aquesta competitivitat. Per Soler, la situació és molt similar al naixement de la indústria 4.0 i a la incorporació d’eines a la realitat empresarial “abans que sigui massa tard i el mercat ens hagi fet fora”.
Apropar la IA a tothom
Miquel Martín, CEO de Bit Genoma i president del Grup de Treball d’Intel·ligència Artificial, coincideix amb Soler pel que fa al “moment transcendental” actual en relació a aquesta tecnologia i per això veu important poder-la apropar al col·lectiu d’enginyers i enginyeres però també a tota la ciutadana. En la mateixa línia, el grup està organitzant una jornada pel proper 17 d’octubre amb Antonio Torralba, responsable de la facultat d’Artificial Intelligence and Decision Making del Massachussets Institute of Technology (MIT) i el filòsof i teòleg Francesc Torralba, professor de la Universitat Ramon Llull.
Per Martín, les persones que estan al capdavant de les empreses tenen “la responsabilitat d’integrar aquest tipus de tecnologies disruptives a les seves organitzacions per millorar la seva competitivitat”. Per altra banda, destaca que els enginyers tenen una nova eina que “ajuda a pensar més enllà” per donar solucions creatives als problemes d’avui en dia. “Dominar-la ens donarà la capacitat de donar solucions de molt més valor afegit.”, diu Martín.
