La història comença amb l'intent de construir una nova interconnexió elèctrica de 400 kV entre França i Espanya, entre les subestacions de Cazarli i Andorra (Terol). Espanya va començar el desplegament del traçat amb la col·locació de pilones entre Andorra i Montsó, sense cap utilitat, perquè un bon dia el Govern de França nomena una ministra de Medi Ambient que declara la cadena central dels Pirineus coma Parc Nacional.
I ara, tornem a començar de nou. Tenint en compte la manca de capacitat d'alimentació de la zona de les comarques de Girona, sorgeix el projecte de la MAT Sentmenat-Bescanó per garantir els subministraments de la zona gironina amb la incògnita de com travessar els Pirineus entre Bescanó i la subestació francesa de Baixa.
La dura oposició del territori provoca l'acord dels governs dels dos països per encomanar al comissari de la Unió Europea Mario Moni un informe sobre la solució tecnífica. Monti va recomanar que per al tram internacional de 72 km entre Santa Llogaia i Baixas s'adoptés una línia amb corrent continu soterrada que inclou un túnel de 8,5 km amb un cost d'uns 700 milions d'euros (deu vegades superior a la solució convencional: aèria de 400 kV).
Monti no va entrar en la solució del tram espanyol entre Bescanó i Santa Llogaia de 45 km. El Govern de la Generalitat, com a ens encarregat de la tramitació administrativa, va encarregar al Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) un informe sobre la viabilitat tècnica i econòmica del soterrament del tram Bescanó-Santa Llogaia. L'informe del COEIC va ser determinant per a l'acord final entre el Govern de la Generalitat i el MINER (Ministeri d'Indústria i Energia) per adoptar la solució d'un doble circuit aeri de 400 kV, que enllaçaria amb els trams a 220 kV i 132 kV de línies existents. Aquesta solució va ser finalment acceptada per tots els ajuntaments dels municipis afectats i pel 97% dels propietaris també implicats.
L'actual solució inaugurada avui compleix amb els objectius prefixats: assegurar i garantir àmpliament el subministrament tant de les comarques de Girona com de l'AVE en el tram Barcelona-Figueres, i de l'AVE en el tram Barcelona-Figueres, i ampliar la capacitat d'interconnexió entre França i Espanya de 1.400 MW (3%) a 2.800 MW (6%), lluny encara de l'objectiu del mínim recomanat per la Unió Europea (10% de la màxima demanda en punta).
El COEIC considera positiva la finalització de la interconnexió i de la solució que acaba amb el dèficit de capacitat i garanteix el subministrament de les comarques de Girona, però considera que el preu que finalment pagaran els consumidors per l'enorme sobrecost de la solució adptada és molt discutible sobretot perquè el servei que aporta una línia MAT en corrent continu és molt inferior al que hauria aportat una línia aèria de 400 kV.
Però la història no acaba aquí. Ara el MINER anuncia un projecte de nova interconnexió submarina per la badia de Biscaia amb un cost proper a 2.000 milions d'euros. Aquest país no té remei: tot apunta que a l'Estat espanyol l'energia elèctrica pot arribar a ser la més cara de la Unió Europea.
Text: Antoni Tahull, enginyer industrial col·legiat
