El model està canviant i és bo que canviï. Als enginyers ens agraden el canvis. A una professió que té com arrel del seu nom l’enginy, li agraden els canvis. Els canvis representen un repte, una oportunitat per, mitjançant l’enginy, aconseguir quelcom millor. Ara ens cal més que mai aquesta capacitat de trobar solucions als desafiaments que representa la nova realitat que tenim al davant.
Ha calgut una pandèmia per fer-nos veure que el model social i econòmic que seguíem estava esgotat. Una pandèmia que ens ha tingut tancats a casa, amb les fàbriques aturades o a mig gas, i amb el teixit econòmic paralitzat. Una pandèmia que ha fet que la Comissió Europea posi a disposició dels estats membres una quantitat de fons sense precedents per fer possible la recuperació econòmica d‘Europa. Però no una recuperació cap als vells models. Una recuperació amb un model molt clar, que avanci cap a una Europa sostenible, digital, resilient i justa. Un model per les noves generacions, que garanteixi el seu benestar i també el del planeta.
Aquests dos anys han marcat, com bé sabem, un punt d'inflexió a nivell econòmic i social a tot el món, també a casa nostra. Poc ens podíem imaginar com aquell cicle expansiu de l'economia catalana, iniciat el 2014, en què ja havíem recuperat els nivells del PIB previs a la crisi financera mundial, havia de patir una sacsejada per una pandèmia que ha provocat una sotragada social, amb moltes morts, i també un fort impacte econòmic.
I, gairebé sense solució de continuïtat, ens trobem ara en una economia de guerra, provocada per la invasió russa d'Ucraïna, que ja dura quatre mesos i que no sabem quant de temps més s'allargarà. Aquesta crisi, que en un altre moment de la història podria ser de caràcter i efectes locals, avui té un impacte global indiscutible, amb conseqüències sobre la vida diària dels nostres conciutadans.
Tanmateix, els embats provocats per la COVID i ara per la guerra, no ens han de fer perdre de vista que la solidesa de l'economia catalana i l’alt grau d’emprenedoria que la caracteritza, junt amb el paraigua de la Unió Europea, ens fan confiar que, una vegada més, el nostre país i el conjunt del continent tornarà a sortir-se'n.
El PIB català rebota després de la pandèmia
Allò que ja prevèiem en plena crisi per la COVID-19 es va confirmar. L'any passat, després d'un 2020 d'aturada abrupta, el PIB català va registrar un creixement intens, d'un 5,8 per cent, després d'una contracció sense precedents, de l'11,7%. L'economia catalana va créixer el 2021 per sobre de la mitjana espanyola i europea. Això es deu, en part, a l'efecte rebot per l'aturada pandèmica però també per les mesures impulsades per l'administració. La crisi provocada per la COVID s'ha demostrat molt diferent de la financera, amb un impacte econòmic inicial molt pronunciat, però amb una recuperació més ràpida. Tots els sectors econòmics s'han apuntat creixements, amb els serveis i la indústria al capdavant.
Dins dels serveis, la progressiva recuperació del turisme, després de dos anys molt durs per a aquest sector, dona mostres d'una ràpida recuperació. El creixement del turisme estranger junt al dels fluxos de béns i serveis han contribuït a l'impuls que ha registrat el sector exterior durant l'any 2021.
Si continuem mirant cap enfora, veiem que la base exportadora de l'economia catalana continua expandint-se. El 2021, el nombre d’empreses exportadores regulars es manté estable i el d’exportadores no regulars augmenta notablement. No obstant això, el nombre d’exportadores regulars que exporta grans volums creix de manera continuada des del 2010, i acumula un augment total del 10,4 % entre el 2017 i el 2021.
La millora de l'activitat econòmica durant 2021, respecte l'any més dur de la pandèmia, el 2020, va anar acompanyada d'una evolució positiva del mercat de treball; fins al punt que la taxa d'atur va assolir els valors més baixos des de l'inici de la crisi financera, el 2008. Durant aquests primers mesos de 2022, les variables d'ocupació ja han tornat als valors prepandèmia.
L'impacte de la guerra en la nostra economia
Deia que immediatament després de la COVID, i quan l'economia començava a agafar embranzida, l'atac de Rússia contra Ucraïna ha remogut altre cop el tauler i l'economia global n'està patint les conseqüències.
Els efectes d'aquesta guerra, més enllà dels que l'estan patint al seu propi país o els que han hagut de marxar creant una crisi de refugiats sense precedents a Europa des de la 2a Guerra Mundial, estan tenint un impacte sobre l'economia del nostre continent i del món. El conflicte empeny a l'alça els preus de l'energia, que ja eren elevats, i contribueix a tensar les cadenes globals. Les restriccions en l'àmbit energètic estan tenint conseqüències a casa nostra en forma d'increment de preus, que l'administració mira de compensar reduint impostos i subvencionant productes energètics. El Govern català ha adoptat mesures vinculades amb la transició energètica, la protecció dels més vulnerables i el suport al teixit empresarial. Tanmateix, la guerra ha arribat en un moment de crisi de subministraments que ha provocat aturades en la nostra indústria, retards en l'aprovisionament i un encariment de preus i serveis.
Conseqüència de tot plegat és una inflació desbocada, en un context d'elevada incertesa i contenció salarial. La resposta del Banc Central Europeu (BCE) és l'increment dels tipus d'interès, previst per al juliol i setembre, per primera vegada en 11 anys, amb el cost que això tindrà per a les empreses i les llars. Sense dubte, haurem d’estar molt atents a l'evolució dels esdeveniments.
A l'altre costat tenim la manca d'inversió de l'Estat: un 35,8 per cent del previst al pressupost. La xifra agafa visos dramàtics quan la comparem amb la mitjana executada a la resta de comunitats autònomes: un 71%. La realitat és que el dèficit d’inversions de l’Estat a Catalunya ha acabat convertint-se en una malaltia crònica, a la que cal trobar solució.
El nou marc dels fons europeus
La sortida de la crisi per la pandèmia, i també la generada per la guerra a Ucraïna, compta amb un instrument de primer nivell: el Pla de recuperació per a Europa (Next Generation EU). El govern de Catalunya es proposa transformar els reptes derivats per aquestes crisis en oportunitats per a avançar així cap al nou model d’Europa. Es tracta de desafiaments que demanen respostes urgents i ambicioses dels governs europeus, estatals, regionals i locals, així com de la resta d’actors de la societat.
L'any 2021, tant els ingressos com les despeses no financeres del sector públic administratiu van ser expansius. Van créixer els ingressos no financers, fonamentalment gràcies a l'arribada dels fons del programa Next Generation de la Unió Europea, que és la gran novetat d'aquest exercici. Les despeses no financeres també van augmentar, bàsicament fruit dels ajuts a persones autònomes, empreses i treballadors en ERTO afectats pel COVID.
Durant l’any passat, al conjunt dels departaments de la Generalitat de Catalunya es van assignar vora 1.500 milions d'euros dels fons Next Generation. Cal recordar que l'assignació d'aquests fons a Catalunya representa un 14% del total de les comunitats autònomes. Durant 2021 vam destinar part d’aquests recursos a promoure una mobilitat eficient i sostenible, l’autoconsum energètic, rehabilitació residencial, digitalitzar el sistema educatiu o a l’impuls d’un turisme més sostenible. No obstant això, els criteris de repartiment d’aquests fons no els marquen les comunitats autònomes, que actuen com a meres gestores, sinó que és el propi govern de l’Estat qui decideix on i com s’han d’invertir. Per aquest motiu, des de la Generalitat demanem disposar de fons territorialitzats que permetin aprofitar al màxim les capacitats i potencialitats de Catalunya, i que ens permetin liderar el canvi de model mitjançant projectes estratègics on la nostra capacitat tractora és fonamental i indiscutible.
Avui estem aquí. Fa només dos anys, abans de la pandèmia, no ens hauríem pogut imaginar on som i què és allò que hem hagut de superar. Si alguna cosa positiva n’hem tret de tot plegat és la capacitat d’adaptació a les noves realitats, la resiliència, que ha demostrat la nostra societat, el conjunt del nostre país.
Ara és el moment d’aprofitar l’embranzida i utilitzar l’enginy, tal com deia a l’inici. Cal posar tots els esforços per aconseguir que el canvi de model sigui una realitat. Que Catalunya ressorgeixi amb l’esperit que la caracteritza i que l’ha ajudat a sortir reforçada de totes les crisis. Tenim un repte molt clar: deixar un millor món a les pròximes generacions. Comença l’era de l’enginy, i aquí els enginyers hi tenim molt a dir.
