“L’enginyeria a la pesca té un paper molt rellevant perquè permet determinar, mitjançant censos biològics o programes de coneixement del mar, quina és la millor ubicació per tirar les xarxes i augmentar les captures”, explica Lourdes Reig, professora i investigadora del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Ara bé, els avenços tecnològics que han permès el desenvolupament d’equipament i instrumentació capaç de copsar informació que abans no es mesurava han fet que la pesca ara sigui més sostenible. “Aquesta instrumentació també ha ajudat als investigadors a avaluar l’estat de la població de diferents espècies i, d’aquesta manera, planificar i regular les captures”, explica Joaquín del Río, membre del Grup de Recerca SARTI de la UPC de Vilanova i la Geltrú.
Com en el cas de la gamba de Palamós. L’any 2013, els mateixos pescadors d’aquest crustaci, després de percebre una disminució de les captures i de la mida dels exemplars, van iniciar un pla de gestió de la pesca de la gamba vermella. A través d’aquest paquet de mesures, es capturen menys gambes, però de major calibre. Conseqüentment, s’augmenten els beneficis i es redueix l’impacte ambiental. Després de l’èxit obtingut, el Ministeri d’Agricultura i Pesca ha decidit prolongar aquest pla cinc anys més.
A més a més, la implantació tecnològica a bord també ha possibilitat que els vaixells puguin treballar amb xarxes més grans i pesades arrossegades per motors mecànics que permeten recollir molts més quilos de peix que fent-ho a mà, com en el passat. Així doncs, en una sola calada, es poden capturar grans quantitats.
Lourdes Reig: “Des que va posar-se en marxa la pesca industrial, cada innovació en l’àmbit de l’enginyeria s’ha aprofitat per augmentar l’eficiència d’un sector en què cada cop es pot ser més precís a l’hora de planificar les captures”.
Així mateix, l’enginyeria també ha facilitat el disseny de nous aparells utilitzats a la pesca d’arrossegament com les portes que obren les xarxes, que actualment generen un impacte ambiental al fons marí molt menor que les utilitzades antigament. “Això incrementa l’eficiència energètica ja que es redueix el consum dels motors de les embarcacions”, comenta Del Río.
En el cas de les barques de pesca industrial, que no tornen cada dia a port, els avenços tecnològics fan possible poder conservar el peix capturat. Així l’embarcació pot continuar pescant mar endins i, per tant, fer més eficient cada sortida. També cal tenir en compte els avantatges de la implantació de les telecomunicacions d’última generació. En els últims deu anys, els avenços en aquest sector fan possible que els tripulants que es troben en alta mar puguin connectar-se a internet i tenir a l’abast dades climàtiques de tot el món. “Els sistemes de posicionament i comunicacions per satèl·lit que permeten fer el seguiment de les embarcacions pesqueres eviten l’activitat a les zones prohibides o amb veda”, assegura Del Río.
Actualment, també hi ha implantades les tecnologies d’etiquetatge, que ofereixen una traçabilitat dels productes pesquers des de l’embarcació fins al consumidor final, una pràctica que n’assegura la qualitat i la procedència.
Al capdavall, doncs, “des que va posar-se en marxa la pesca industrial, cada innovació en l’àmbit de l’enginyeria s’ha aprofitat per augmentar l’eficiència d’un sector en què cada cop es pot ser més precís a l’hora de planificar les captures”, argumenta Reig.
LA SOBREPESCA
No obstant això, l’aplicació de la tecnologia en aquesta activitat ha fet accelerar els problemes de sobrepesca. La capacitat de trobar on és el peix més ràpidament, l’autonomia de les embarcacions i la possibilitat de poder conservar al vaixell grans quantitats de captures ha obligat a haver-se de plantejar seriosament la regulació del sector.
“La tecnologia existent ens permet capturar tot el que hi ha al mar”, apunta la professora i investigadora del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la UPC. “Com més capacitat tecnològica es té a l’abast, més s’està posant en risc la capacitat del sistema biològic marí per mantenir les poblacions. Per tant, actualment, hi hauria d’haver regulacions per a cada espècie i conca”.
Des del grup de recerca SARTI, s’està treballant en el desenvolupament de nous sistemes de mesura que permetin el monitoratge i seguiment de diferents espècies per conèixer més en detall el seu comportament, estacionalitat i nivells de població. L’avaluació es porta a terme en sistemes embarcats per recollir informació de les embarcacions amb l’objectiu d’augmentar-ne l’eficiència energètica. “Aquest coneixement ha de facilitar l’aplicació de regles que facin la pesca sostenible i eficient, que hauria de ser l’objectiu final del sector”, afirma Joaquín del Río.
REPTES DE L’ENGINYERIA
Tot i que la pesca ha viscut grans canvis gràcies als avenços de l’enginyeria, encara s’espera que, en els pròxims anys, tingui un paper important en l’evolució del sector. Com apuntava Lourdes Reig, “ara el que convindria és focalitzar-se a dissenyar flotes pesqueres més eficients i sostenibles, ja que moltes de les embarcacions que surten a pescar són sinònim de nivells elevats de contaminació”.
De fet, el seguiment i l’avaluació per part de científics de les pesqueres és essencial per assegurar una gestió sostenible. En aquesta línia, la Generalitat de Catalunya tindrà un equip propi de científics i tècnics per donar suport a una gestió sostenible de la pesca en aigües catalanes. Ho farà en el marc del programa temporal de recopilació de dades en suport de la gestió pesquera del programa operatiu del Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP).
Altres aspectes crucials que caldrà treballar per disminuir la contaminació i la sobreexplotació són el disseny de vaixells híbrids —com en el cas dels vehicles i amb la intenció de reduir l’ús dels hidrocarburs—, la regulació de la quantitat de vaixells que hi ha d’haver al mar i, en últim terme, què es pot pescar i en quines condicions. “Moltes vegades, els vaixells agafen peixos que, finalment, no arriben a terra. Per evitar-ho, s’haurien de dissenyar arts de pesca més selectius”, assegura Reig. Així doncs, el desenvolupament de tècniques més sostenibles és un dels principals eixos de recerca en els quals s’està treballant a hores d’ara.
LA GENERALITAT DE CATALUNYA TINDRÀ UN EQUIP PROPI DE CIENTÍFICS I TÈCNICS PER DONAR SUPORT A UNA GESTIÓ SOSTENIBLE DE LA PESCA EN AIGÜES DE CATALUNYA
El Govern ha aprovat la creació del programa temporal de recopilació de dades en suport de la gestió pesquera en el marc del programa operatiu del Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP) 2014-2020. La iniciativa implicarà la contractació d’un equip tècnic-científic que, seguint un pla de mostreig preestablert, recollirà de manera sistemàtica informació biològica, social i econòmica de pesqueres gestionades per l’administració catalana, així com de pesca recreativa. Les dades seran tractades en el marc de l’Institut Català de Recerca per la Governança del Mar, ICATMAR, un òrgan de cooperació entre la Direcció General de Pesca i Afers Marítims del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) i l’Institut de Ciències del Mar del CSIC.
El seguiment i avaluació científica regulars de les pesqueres catalanes és clau per assegurar-ne una gestió sostenible, en la línia dels compromisos internacionals estipulats per la FAO i l’Agenda 2030 de Nacions Unides sobre desenvolupament sostenible, i les exigències de la política pesquera comuna europea. Aquesta darrera obliga a assolir una gestió sostenible de la pesca en aigües europees abans del 2020.
