La resposta de la Cambra de Barcelona i el Col·legi d'Enginyers Industrials a la polèmica de la MAT
El Govern ha aprovat l'expedient administratiu de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) entre Catalunya i l'Aragó, el que ha aixecat una allau de crítiques. El projecte s'arrossega des de fa dos anys i contempla dues línies de longituds diferents. El vistiplau definitiu sobre l'execució d'aquesta primera línia energètica, que connectaria la planta fotovoltaica de Jaume I de Valmuel (Aragó) amb Begues, ha quedat en mans de la Generalitat. Davant d'aquesta situació, la Cambra de Barcelona i el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya aposten per fomentar una xarxa de transport elèctric interconnectada amb la resta d’Europa, l'Aragó i les comunitats adjacents, que contempli la possibilitat d'intercanviar energia i reforçar el sistema elèctric.
Totes dues institucions consideren que aquesta polèmica generada recentment és "sobrevinguda i ens distreu del retard que portem en la implantació del model d'energies renovables". El repte de la transició energètica a Catalunya obliga a portar accions a molts nivells per assolir l'objectiu principal de millorar l'eficiència energètica i la reducció del consum elèctric. Algunes de les accions necessàries per assegurar una generació d'electricitat propera al consum són l'autogeneració, les comunitats energètiques i les plantes solars i eòliques dins del territori.
El Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya i la Cambra Barcelona entenen que sobirania i planificació han d'anar lligades. La sobirania energètica es tracta d'integrar Catalunya i connectar-la amb els territoris veïns, per així poder decidir i planificar d'una manera sobirana quin model d'abastiment es vol per a les empreses i les llars. Fer el canvi de model d'un sistema de generació centralitzada cap a un nou de generació distribuïda ens obliga forçosament a planificar una xarxa de transport, que integrada amb les xarxes de mitja i baixa tensió garanteixi la distribució i disponibilitat de l'energia elèctrica a tots els punts del territori.
El conflicte que planteja la solució de Forestalia, sense oblidar-nos de les compensacions econòmiques, les consideracions sobre línies aèries o soterrades i l'estètica de torres, és la possible integració amb antenes que travessin el territori, sense cap altra funció que no sigui transportar energia d'un extrem a l'altre, integrant, com a molt, generació renovable en els entorns més propers a la MAT. La Cambra de Barcelona ha declarat el seu desacord amb aquesta solució. Sota el seu criteri, la línia d'alta tensió ha de reforçar la xarxa mallada actual i facilitar la redistribució del consum energètic al llarg del seu recorregut. Això permetria aprofitar les línies i traçats ja existents i es posaria en valor el que Catalunya també pot aportar al sistema europeu de renovables en qüestió d'emmagatzematge.
L'energia excedentària, resultant de moments de sobreproducció, s'ha d'emmagatzemar per garantir la continuïtat del servei, ja que l'energia fotovoltaica i l'eòlica per naturalesa no estan disponibles sota qualsevol circumstància. D'aquesta manera, i en un hipotètic escenari on a Catalunya no es desenvolupi tota l'energia renovable necessària, la capacitat de generació de l'Aragó, la capacitat d'emmagatzematge que poden aportar les centrals de bombeig catalanes i una planificació adequada de les xarxes d'interconnexió amb les comunitats adjacents i també amb França, millorarien la posició del territori en el camí cap a la transició energètica.
