La retribució de la innovació i la compensació total, l'aportació dels EIC al Bizbarcelona

 

La xerrada dels EIC ha tingut lloc a l’espai Bizpimes sota el títol Eines de gestió de les persones: retribució de la innovació i compensació total. El primer a intervenir ha estat Gian-Lluís Ribechini, president de la Comissió de Gestió Empresarial, que ha iniciat la seva ponència defensant que els innovadors d’una empresa tinguin un variable al marge del sou, com succeeix amb els venedors i els directius. Tot seguit, Ribechini ha exposat una petita mostra de la retribució de les patents prevista per la legislació en diferents països d’arreu del món. Alguns dels països esmentats han estat la Xina, els EUA, el Regne Unit, Eslovènia, Alemanya, Israel, Corea i el Japó.

A Catalunya, des de l’Acord Interprofessional signat el desembre passat entre patronals i sindicats,  es preveu la retribució de la innovació en els convenis sectorials o d’empresa.

En el cas espanyol, Ribechini ha informat que la nova Llei de Patents que entrarà en vigor el proper 1 d’abril del 2017 incorpora algunes de les esmenes proposades pels EIC en l’àmbit de la retribució de la innovació. D’aquesta nova norma, en destaquen dues novetats. La primera és que la retribució pot anar vinculada al benefici econòmic que suposi la patent. La segona és que en el cas de les millores tècniques no patentables però que siguin equivalents a una patent i que l’empresa consideri secret industrial, l’empleat tindrà dret a un variable vinculat als beneficis que suposin.

Gian-Lluís Ribechini ha finalitzat la seva intervenció defensant que “mentre a la innovació no se li reconegui el dret a un variable pels beneficis que aconsegueix, estarem enviant un missatge clar: que la innovació no importa; perquè si allò no es paga, és perquè es considera que no té cap valor”.

 

La segona ponència, a càrrec del director general de l’AQPE, Francesc González, ha relacionat el concepte de compensació total per al treballador amb el canvi de paradigma empresarial i de la concepció tradicional del lloc de feina com a tal que s’està començant a produir. En aquest sentit,  González ha defensat la idea que és el moment de les persones, en lloc de comportar-se i ser tractades com a mers treballadors.

Algunes de les pautes que haurien d’implementar les empreses són, per exemple, sembrar confiança; una compensació econòmica en relació amb el valor aportat; una valoració adequada de les persones intel·ligents, amb intel·ligència retributiva, optimització fiscal i retribució flexible; etc.

Així mateix, González ha constatat que cada cop hi ha més empreses que tenen un pla estratègic de recursos humans, fet que implica preocupar-se de la gent que treballa per a l’empresa.

Finalment, cal tenir en compte una sèrie de bones pràctiques empresarials, entre les quals sobresurt que hi hagi un pla estratègic de recursos humans, assegurant l’equitat externa i interna, proposant noves formes d’organització i quadres de pilotatge i amb un procés d’avaluació del desenvolupament professionalitzat.

Com a conclusió, González ha afirmat que “quan els euros que rebem no donen per a més, en l’àmbit de les compensacions, el present i el futur impliquen la compensació total, de forma que l’empresa doni suport al nostre desenvolupament i nivell d’implicació”.