El sector turístic va rebre el 2023 37,6 milions de turistes, un 8,7% més que l’any anterior. Aquestes visitants, locals, espanyols i estrangers, van generar una despesa de 26.028 milions d’euros, un 29% més que el 2022. Aquestes dades condicionen que el turisme representa el 14% del PIB català i ocupa el 13,4% de la població treballadora del país ja que dona feina a prop de 500.000 persones És, per tant, un dels motors del país que genera impacte econòmic, social i ambiental.
En aquest darrer terreny, l’ambiental, el turisme ha estat al punt de mira els darrers anys principalment pel seu impacte en el consum d’aigua en un moment de sequera extrema. Establiments, empresaris i administració s’han activat per poder resoldre els desajustos que es donen al sector i s’ha fixat el repte d’assimilar el consum mitjà d’aigua dels i les turistes al consum de la població resident el 2040. Fer-ho implica prendre mesures des de tots els àmbits i l’administració ja ha incentivat l’eficiència hídrica amb ajuts a projectes que vulguin reduir el consum d’aigua per part dels establiments, per exemple, que troben en la tecnologia una bona alidada.
“Cada cop hi ha més processos i tecnologia que permeten consolidar estratègies per millorar l’eficiència hídrica”, explica Xavier Martínez, director de la Unitat d’Aigua, Aire i Sòls d’Eurecat. Explica que es pot tenir en compte l’aprofitament de fonts alternatives d’aigua, la reutilització, la dessalinització o altres processos que permeti “alliberar la pressió de les fonts convencionals superficials”. Martínez participa aquest dijous al Fòrum Turistic que organitza el centre tecnològic i que, aquest 2024 arriba a la 12a edició amb el lema ‘El superpoder del turisme a la conservació del planeta’.
Des del centre tecnològic assessoren empreses i establiments per millorar la gestió d’aquest recurs. La primera línia d’actuació, diu Martínez, sempre és utilitzar components que siguin eficients en l’ús de l’aigua, des de les aixetes amb descàrrega temporitzada, urinaris secs o de doble descàrrega a xerojardineria, és a dir, cultivar espècies adaptades a la situació climàtica del país per evitar un consum elevat d’aigua. “Aquesta és la primera línia de defensa”, diu Martínez. En segon situa la consciència de l’usuari final i en una tercera fase quedaria un ventall de solucions tecnològiques.
En aquest sentit, Martínez explica que abans de prendre decisions els establiments han de tenir clar què gasten, com gasten i on es pot actuar. Detectar les fuites, per exemple, es converteix en una necessitat però cada establiment té les seves particularitats. No tenen dades del sector turístic però les mateixes mesures de reducció al sector industrial es pot arribar a retallar el consum d’aigua entre un 30 i un 50% i, per tant, hi ha marge de millora abans d’utilitzar solucions tecnològiques concretes.
Aquestes solucions, però, hi són. Amb eines d’internet de les coses o digitals s’aconsegueix molta més informació de la gestió de l’aigua per a tothom, però també es poden incorporar circuits per recuperar aigües grises o fins i tot dessalinitzadores que, si es deixen de banda les limitacions ambientals i administratives, poden solucionar l’escassedat d’aigua en moltes zones. “És una eina interessant i segur que la farem servir més com a part d’una solució global”, adverteix Martínez.
L’aigua, un punt més de projectes sostenibles
Al càmping La Ballena Alegre de Sant Pere Pescador l’aigua és un recurs clau, tant pel seu desenvolupament de negoci com pel projecte sostenible que han anat forjant els darrers anys. Han apostat, per exemple, pels jardins secs amb vegetació que no requereixi tant reg perquè segons explica el seu director, l’enginyer Àlex Trias han de “buscar maneres per sobreviure amb menys aigua”. També han apostat per altres mesures més innovadores. Amb l’empresa GasN2, per exemple, han implantat aquest estiu quatre màquines que capten la humitat de l’ambient per obtenir aigua. De moment, el prototip només treballa amb la humitat relativa però està previst que es pugui annexar als bungalous i generar fred o calor en funció de les necessitats. Seria una màquina 100% sostenible que completaria les plaques solars de les casetes, la geotèrmia... També estan en marxa un projecte de compra de crèdits de carboni a la Fundació Pioneers of our time que gestionen els boscos de la llera de la Muga per omplir d'aigua el pantà de Boadella; i un altre per a la regeneració natural de les aigües grises del càmping a través d'un sistema de llacunatge amb l'objectiu de compartir aigua amb els regants locals i recuperar llacunes perdudes a la zona dels Aiguamolls de l'Empordà.
Aquestes iniciatives formen part del ‘Model Ballena 2030’ que ha impulsat l’establiment, amb mesures per a la sostenibilitat des dels anys 90. La pandèmia, però, va ser l’autèntic motor de canvi a l’hora, sobretot, de comunicar tot aquest projecte. Amb el lema de ‘Vacances Responsables’ des del 2021 el càmping ha fet campanyes per donar a conèixer els canvis que incorpora a les instal·lacions amb objectius ambientals. Amb aquest model han estat reconeguts amb diversos guardons i això els ha esperonat a seguir objectius més ambiciosos. Ara ja parlen de ‘Vacances Conscients’ que implica ampliar l’impacte més enllà del càmping i amb un projecte estrella: una granja regenerativa i de maneig holístic en una finca de 30 Ha que es començarà a gestar aquest hivern i que forma part de l’estratègia per reduir la petjada de CO₂que l’establiment ja ha auditat que ara és de 2,4 quilos per client.
Trias participa també al Fòrum TurisTIC on s’han compartit altres experiències entre les quals destaca la de Port Aventura que des de la seva obertura ha tingut en compte l’impacte ambiental en les seves polítiques. El ressort rep 5,3 milions de visites cada any i situen en la gestió dels residus la seva acció més rellevant. Tal com explica Choni Fernández, directora del departament de Client, Sostenibilitat i Comunicació, els esforços s’han centrat a reduir la generació d’aquests residus, sense deixar de banda la segregació i la valorització. Amb els passos que han anat fent, ja tenen la certificació de residu zero que certifica que es valoritza més del 90% del residu que es genera. “És una fita molt important”, assegura Fernández.
Els últims quatre anys han reduït un 12% les tones per milió de visites, de 600 a 558. Per aconseguir-ho s’ha analitzat cada àrea de negoci per conèixer el residu que genera i intentar evitar-lo. Per exemple, en restauració s’ha eliminat el material d’un sol ús i han apostat per la vaixella tradicional i el got retornable, també per al cafè. A bugaderia s’han eliminat les cobertes de plàstic on es col·loca la roba neta per fundes reutilitzables. A compres s’han prioritzat proveïdors que lliurin les matèries primeres amb recipients d’anada i tornada i en productes de neteja, per exemple, els que tenen formats més grans.
Amb una bona segregació dels residus, Port Aventura treballa també la seva valorització. Les fraccions es porten a diferents plantes de tractament i que treballen amb centres especials de treball i projectes d’economia circular. L’oli, sense anar més lluny, és un exemple, ja que s’utilitza per elaborar sabons i ara, biodièsels. Un dels projectes més nous és la recuperació de restes de pa i brioixeria en dotze contenidors del ressort per alimentar els animals de Tivissa Donkeys, una entitat que reintrodueix i cuida èquids. En moments més puntuals com el Halloween, Port Aventura també reaprofita les carbasses que s’han fet servir per decorar el recinte i les dona a un granger de la zona.
Consciència i retorn
A més dels premis que han rebut i que els aporten notorietat, a La Ballena Alegre tenen un bon retorn dels clients. Els campistes són usuaris que valoren la relació amb la natura i, per tant, les mesures són sempre ben rebudes tot i que destaca que “donen per fet que ens hem d’encarregar de cuidar el medi ambient”. Trias, però, reconeix que no saben què passaria si no ho fessin. “No vindria el client?”, es pregunta, “alguns potser sí, d’altres vindrien igual”.
És una reacció similar al client final de Port Aventura que, segons explica Choni Fernández “valora més el Dragon Khan que el reciclatge”. Tot i que no és motiu de visita, reconeix però que es valora molt l’esforç de l’equip per mantenir aquest compromís ambiental que, en canvi, les empreses els l’exigeixen. Fernández moltes companyies que es plantegen llogar el centre de convencions demanen la memòria de sostenibilitat per comprovar el compromís de Port Aventura abans de triar.
Una oportunitat
A Eurecat, Xavier Martínez no treballa exclusivament amb el sector turístic però veu que busca cada vegada menys la qualitat i més la quantitat. Per això considera que s’ha d’aprofitar la situació actual com una “oportunitat” per fer valer els esforços que es fan per reduir el consum d’aigua o maximitzar l’eficiència. “No és una activitat totalment incompatible amb el context climàtic a Catalunya”, sentencia Martínez, “però s’ha d’adaptar com qualsevol altre”. La qüestió de l’aigua, a diferència d’altres com l’energia, és estacional i això dificulta que les mesures perdurin en el temps perquè en les èpoques de disponibilitat de recursos no es té en compte. Tot i això, per Martínez cal estar preparats per la propera sequera i, per tant, cal continuar treballant-hi però defensa que l’ecosistema d’innovació de desenvolupament i de negoci i d’empreses és “únic” en l’àmbit europeu. “L’hem de dotat de recursos necessaris i treballar per afrontar la següent sequera”, pronostica.
