El concepte de la Catalunya ciutat, una primera idea de descentralització per amortir el pes demogràfic de Barcelona i la seva conurbació, va començar a descriure’s a l’etapa noucentista, fa més de cent anys, i va quedar perfectament dibuixada a l’època de la República. El successiu abandonament del camp i de l’activitat agrícola va desplaçar moltes famílies cap a les ciutats, on era més fàcil trobar feina en una de les factories del teixit industrial català. De mica en mica, moltes viles i pobles van anar quedant buits i el sector primari va passar a ser cada cop menys rellevant en el conjunt de l’economia catalana.
Ara bé, la millora de les comunicacions, els transports i, en els últims anys, especialment les noves tecnologies han començat a eliminar els hàndicaps associats a establir-se en pobles petits o, fins i tot sectors rurals. De la mateixa manera que les ciutats cada cop procuren ser més intel·ligents i estar més i millor connectades, hi ha pobles i ciutats mitjanes que també fan tot el possible per, a través de la connectivitat, estar molt més a prop de les grans ciutats i els centres de negoci. Aquesta descentralització, producte de certa virtualitat, escurça distàncies i permet replantejar-se algunes activitats que, amb els mitjans adequats, fan possibile que les persones puguin teletreballar sense necessitat de desplaçar-se o desenvolupar moltes activitats professionals i industrials amb l’únic requisit de disposar del maquinari i la connectivitat suficients per arribar a qualsevol punt del planeta.
El 73% de la superfície de Catalunya està habitada per únicament un 10% de la població.
El concepte de smart village (el municipi/poble intel·ligent) obre un escenari d’oportunitats vertebrat a partir dels avenços tecnològics i que, alhora, afavoreixen la transició cap a una economia circular i descarbonitzada. Un escenari atractiu per aquells qui busquin un altre tipus de vida o allunyar-se de les grans urbs. Aquest mateix panorama, en paral·lel, permet el desenvolupament de models energètics de generació distribuïda o d’autoconsum, alternatius a la dependència dels hidrocarburs i amb impacte ambiental inferior. Alhora, el sector agroalimentari, el principal motor econòmic rural, és el que més es beneficia de la potencialitat tecnològica. Amb les inversions corresponents, l’agricultura intel·ligent i la ramaderia de precisió cada cop són més efi cients i competitives.
