És tot un icona de la silueta urbana de Barcelona i enguany està d’aniversari. La Torre de Collserola fa, aquest estiu 30 anys. La seva construcció es va impulsar coincidint amb la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992 per tal que la capital catalana disposés d’una infraestructura moderna i d’avantguarda que aglutinés els serveis de telecomunicacions dispersos fins aleshores a l’àrea metropolitana. També havia de tenir capacitat per incorporar les necessitats futures en l’àmbit de les telecomunicacions.
El 1986 es van definir els paràmetres bàsics del projecte i a través de la societat Torre de Collserola S.A, es va coordinar primer la construcció i, després, l’explotació d’aquesta important infraestructura. El concurs internacional d’idees per fer-la realitat el va guanyar l’arquitecte Normal Foster que va optar per una gran innovació en les construccions d’altura d’aquella època: torre esbiaixada amb plataformes de gran volada. El mateix arquitecte la va definir com un “nou símbol per a la ciutat, una torre constant en el seu lloc i alhora canviant segons el moment i la perspectiva”.
El complex es va inaugurar oficialment el 27 de juny de 1992. Aquest dilluns, s’ha celebrat el 30è aniversari d’aquesta en un acte presidit pel vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya, Jordi Puigneró, i els màxims representants de les empreses i institucions que gestionen la infraestructura: Cellnex Telecom, Telefónica, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
La Torre de Collserola és l’estructura més alta de Catalunya amb 288 metres d’altura i s’ha convertit en un referent per a la transició del senyal de ràdio i televisió, així com també per a la transmissió de veu i dades. És un enclavament singular tant des del punt de vista tècnic com urbanístic, establint-se en un centre nodal des del qual se supervisa i gestiona una xarxa àmplia de radioenllaços i serveis de connectivitat. Des d’aquesta instal·lació es gestiona, entre d’altres, la cobertura audiovisual de Catalunya i es controla la de la resta de l’Estat. També es realitza el control i supervisió de serveis públics, entre els quals destaca la xarxa de comunicacions d'emergència i seguretat de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, així com serveis de control de conques, missatgeria i GEO localització entre altres. En el complex també hi podem trobar un Centre de Processament de Dades.
La Torre disposa de 13 plataformes -en forma de triangle equilàter de costats corbs-, 11 de les quals dedicades als serveis tècnics de telecomunicacions -equipament electrònic a l’interior i antenes i radioenllaços a l’exterior-, la planta 10 és un mirador públic – a 116 metres d’alçada—amb vistes panoràmiques sobre la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, i la planta 13 és la coberta.
Tot el complex es gestiona a través de la societat Torre de Collserola SA participada per Cellnex Telecom –que té un dels seus principals centres de control d’infraestructures a nivell europeu dins del complex de la Torre-, el Govern de Catalunya -a través del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI)- , Telefónica i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
“Vaixell insígnia de les telecomunicacions del país”
El director general de Cellnex Espanya, Albert Cuatrecasas, ha destacat en l’acte de celebració que la Torre de Collserola és el “vaixell insígnia de les telecomunicacions del país”. Per Cuatrecasas és el “km 0 de la xarxa de transport de Cellnex a Catalunya i un centre de control neuràlgic per a tot l’Estat, 24 hores al dia, 7 dies a la setmana”. El director de Cellnex Espanya ha recordat que gràcies als serveis que es donen des de la torre, més de 5 milions de persones tenen accés a la televisió digital terrestre (TDT) i a la `radio, entre molts d’altres serveis considerats crítics, com és la xarxa de seguretat i emergències RESCAT. Cuatrecasas ha recordat també que ha estat també clau per a la formació d’enginyers i enginyeres.
Per la seva banda, el vicepresident Puigneró ha recalcat que fa 30 anys, amb l’impuls d’aquesta torre es va posar Catalunya i Barcelona “com a referents en el mapa mundial de les telecomunicacions” mentre s’engegava una de les primeres infraestructures públicoprivades del país en una sola infraestructura ·emblemàtica i respectuosa amb l’entorn natural”. Per Puigneró, doncs, la Torre de Collserola va néixer “preparada per afrontar amb èxit els grans reptes de la transformació verda i digital actuals i futurs”.
El president del Consell d’Administració de Torre de Collserola, Enrique Fernández, creu que s’ha aconseguit que la infraestructura sigui “capdavantera en el sector de les telecomunicacions” mentre que Chema Casas, director general de Telefónica a Catalunya, ha recordat el paper de la companyia en la posada en marxa de l’equipament. Per Núria Freixas, coordinadora dels serveis digitals de l’AMB, la Torre és una infraestructura “vital” en el procés de transformació digital de la ciutat metropolitana i creu que ha tingut “un paper fonamental en el seu desenvolupament social i econòmic. “Vam saber convertir el problema de la proliferació d’antenes al territori en l’oportunitat d’agregar-les en un equipament únic convertit en una icona de Barcelona”, ha resumit Freixas.
