A aquestes alçades del segle XXI, ningú no dubta que la universitat és un agent de canvi i transformació social. Més d’un mil·lenni després del seu naixement, la universitat és ara un element de transformació del territori especialment indiscutible quan es tracta d’una universitat de caràcter tecnològic, una universitat politècnica com és la UPC.
La ubicació d’una universitat en una ciutat és una bona notícia, de fet, és una gran notícia. La ciutadania interpreta amb encert que incorporar una institució universitària al seu municipi representa una inversió per al present i per al futur. A primera vista, el campus universitari en una ciutat posa a prop dels i les joves l’oferta acadèmica superior, i obre un món de possibilitats de col·laboracions de futur. Cada any, la UPC titula unes 5.000 persones, 5.000 nous camins professionals que comencen…
La universitat aporta també l’espurna de dinamisme que implica la creació d’un ecosistema de coneixement, un entorn propici sobre el qual es produeix la recerca i la transferència del coneixement a l’entorn productiu i social. Fa créixer les empreses, les fa més competitives i genera ocupació.
Tanmateix, l’impacte de la universitat va més enllà. A la UPC, hem volgut quantificar aquest impacte amb motiu del 50è aniversari de la nostra universitat. Posar xifres al que aporta la UPC a les ciutats on està implantada és un exercici de rendiment de comptes per a una universitat que va néixer de la necessitat pragmàtica de fer funcionar les fàbriques que esdevingueren després indústries. Així va ser als campus de la UPC a Terrassa, a Manresa o a Vilanova i la Geltrú. Però també de la visió estratègica de territori, com han estat els campus del Baix Llobregat o el de Diagonal Besòs.
En els seus primers anys d’història, la UPC ha format 150.000 titulats i titulades. Són les persones que han desenvolupat el teixit industrial del país. Avui, l’impacte de la UPC és directament responsable del 0,3 del PIB del país. Una xifra que està molt per sobre del de la mitjana del sistema universitari català, segurament perquè la vinculació de la tecnologia –de l’enginyeria– a l’activitat i el desenvolupament de l’entorn productiu és cabdal.
Ara mateix, la UPC és la universitat d’origen de moltes persones que posen en marxa les empreses d’èxit, sovint empreses de base tecnològica que aspiren a ser un mític unicorn o a protagonitzar transformacions significatives en el benestar de les persones. Empreses emergents (start-ups), empreses derivades (spin-offs), etc., que s’originen a la Universitat molts cops a partir de projectes que comencen en l’etapa estudiantil, o que són un evolutiu de la recerca d’investigadores i investigadors universitaris.
El poder transformador de la UPC es pot quantificar: per cada 100 euros d’inversió, la UPC retorna a la societat un total de 601.
La UPC està contribuint, així mateix, a crear més de 10.000 llocs de treball, 7.000 de manera directa i altres 3.000 de manera indirecta. En total, unes rendes salarials que s’eleven a 435,5 milions d’euros (335,2 milions d’euros per efecte directe i altres 100,3 pels efectes indirectes).
No cal dir que en aquest context els universitaris sabem el que tenim entre mans: una institució pública al servei de la societat, que és un agent catalitzador del progrés econòmic i social en el territori en el qual s’ubica.
La UPC és la universitat catalana amb més extensió territorial. Ser una universitat amb els campus disseminats pel país representa una gran riquesa, però també una alta complexitat. A canvi l’efecte transformador de la Universitat s’escampa pel país i arriba al teixit productiu creant nodes que es corresponen amb els campus i la seva àrea d’influència. Un efecte transformador del que volem que la societat en sigui conscient i que ens fa avançar cap el país que volem.
