El consens general d’aquells que participem en aquestes negociacions és que París va ser un èxit. Tanmateix, alguns sectors socials el valoren amb cert escepticisme. Got mig ple, got mig buit.
La gran confluència d’interessos particulars dels països fa que sigui extremadament complex arribar a un punt de trobada per salvaguardar l’interès global.
El més destacable de l’Acord és que el món dóna un senyal clar i inequívoc de la necessitat de lluitar contra el canvi climàtic i crea un sistema molt robust pel seguiment dels països. Les administracions saben cap a on han de dirigir les seves polítiques. El sector privat ja té un senyal clar sobre el canvi climàtic, possiblement un senyal molt més clar que en altres àmbits de la seva activitat.
I només veig el got mig ple ja que per tal d’arribar a un acord pel camí s’han quedat coses, entre les més significatives: la navegació i aviació internacional i una major concreció sobre la de reducció global d’emissions.
París ens traça un camí, ben construït i equilibrat. Ara només l’hem de recórrer durant els propers anys i això resta a la voluntat dels governants. El futur ens dirà. Està a les nostres mans. Però París va fer la seva feina i amb bona nota.
FOTOGRAFIA: IMATGE D'ARXIU
