En poc temps, ja ens hem acostumat a sentir i fer servir el terme economia circular o circularitat. No sempre el definim de la mateixa manera però l’associem a reaprofitar productes i materials, reduir l’impacte ambiental de la nostra activitat i, en general, dissenyar, promoure i implementar activitat humana i natural que, d’alguna manera, sigui harmoniosa amb els equilibris naturals del nostre entorn.
Portem anys intuint que aquest és el pas que ha de fer el conjunt de la societat, però anem lents: molts de nosaltres encara vivim en entorns totalment artificials, seguim parlant de residus en comptes de subproductes i no hem acabat d’entendre com podem gestionar l’impacte acumulat de l’activitat que, d’alguna manera, representa el pilar central de la nostra civilització com l’hem entesa fins ara.
Tot i aquesta lentitud gairebé paralitzant, veiem negocis que floreixen amb força en aquest àmbit, oportunitats de finançament i un seguit de vectors – com ara el cost de l’energia i de la matèria primera, la sensibilitat social, la diferenciació i l’evolució del marc legal, entre d’altres – que han portat l’adopció de principis d’economia circular a l’agenda de totes les empreses amb visió de futur.
La pregunta, doncs, no és si hem de pujar al tren de l’economia circular sinó com i quan i, en aquest context, es proposen les següents línies d’actuació com a fonamentals per a dur transformacions d’èxit a l’empresa cap a l’economia circular:
- Començar amb patrocini de dalt: si els líders de l’empresa veuen l’adopció de principis de circularitat com un vector per a promoure innovació i avantatge competitiu, els detalls prendran volada. Altrament, tan sols assolirem ajustos cosmètics i algun bon projecte de millora contínua.
- Treballar amb la gent partícip a la cadena de valor dels productes i serveis de la qual formem part: És molt probable que les oportunitats més significatives passin per repensar la manera com produïm productes, aigües amunt, i com els valorem com a subproducte després de la nostra activitat, aigües avall. Els actors amb els quals ens relacionem per ambdues bandes, doncs, també han de sintonitzar amb el canvi de paradigma.
- Començar amb els actius que tenim, avaluant-ne el potencial d’adaptació a l’evolució de l’empresa cap a principis circulars: En la majoria dels cassos, no ens podem permetre de començar a configurar el nostre entorn productiu des de zero i hem de conviure amb i aprofitar de la millor manera el que ja tenim.
- Identificar oportunitats de millora continua (incremental) a partir dels processos existents: Avaluar i alinear els nostres processos interns existents per tal que incloguin els principis i objectius estratègics que volem per a l’empresa quan a circularitat. No tot és revolució sinó bona pràctica.
- Identificar oportunitats disruptives factibles pivotant elements del nostre negoci: Establir maneres d’adoptar la via de la innovació disruptiva, protegint-la de la part fonamental del nostre negoci – el ben sabut core business – que tendeix a absorbir-ho tot. Hem de desenvolupar un medi al qual una nova manera de fer les coses creixi orgànicament com cal.
- Tan si fem una línia de treball interna o externa a la nostra activitat principal, cal avaluar les oportunitats segons el seu potencial relatiu i gestionar-les com a programa dins l’empresa. Si convé, avaluar canvis organitzatius, si calen, en base a un programa d’activitat i no abans de tenir-lo definit de manera consensuada.
Aquestes línies d’actuació es presenten de manera sintètica a la figura que segueix.
En un context més ampli, el què esperem de promoure un conjunt d’accions decidides cap a la circularitat és l’obertura del context i el paradigma en el qual operem. En alguns cassos es tractarà d’innovar. En d’altres serà més aviat d’accedir a bones pràctiques que ja circulen de fa anys al nostre entorn però que no ens hem pres massa seriosament fins ara.
En qualsevol cas, és important que aquesta visió renovada s’incorpori a una dinàmica sostenible on anem implementant iniciatives i en veiem l’efecte en relació al nostre entorn competitiu de manera gairebé contínua. Ja ens agradaria establir un rumb i ajustar el timó per fer-hi cap però ni la mar ni el vent son prou estables per perdre el pols del què passa. La figura que segueix representa aquest principi pel qual s’incorpora la visió i es va portant al dia a dia de l’empresa des d’aleshores.
El tòpic diu que no hi ha receptes màgiques per a una implementació estratègica d’èxit i els principis d’economia circular, segurament, no en són excepció. Si hagués de resumir-ne tres ingredients principals, però, diria que són els següents:
- Tenir obertura per avaluar i replantejar els fonaments amb els quals hem estat operant fins ara.
- Fer canvis amb sentit estratègic.
- Col·laborar àmpliament i fer a tothom partícip del canvi de paradigma.
