TEXT: Mireia Curto
Un bon cop de falç per trobar la solució d’un repte a través d'una drecera i fer-ho en format marató. És a dir, d'una manera intensa i sostinguda durant un espai de temps ininterromput. Aquests serien els significats, per separat de hack i matathon, les dues paraules que composen el terme hackathon. En canvi, la cultura maker és una extensió de la cultura DIY (Do It Yourself) o, fes-t’ho tu mateix, basada en la tecnologia en el context d’una societat connectada a través internet.
Les hackathons serveixen per "superar reptes mitjançant activitats intenses i d’una tirada realitzades per equips multidisciplinaris. Això sovint condueix a solucions innovadores", especifica Xavier Pi, membre de la Comissió Indústria 4.0 dels EIC. Aquests esdeveniments s'organitzen, normalment, durant un cap de setmana, explica Anna Calveras Augé, professora titular del Departament d'Enginyeria Telemàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i responsable del Grup de Recerca WNG, "durant el qual es plantegen uns reptes a resoldre, bé per a equips o conjuntament de forma col·laborativa". Els diferents perfils tecnològics, de negoci, legals... fan que les solucions proposades siguin més globals.
De vegades, sorgeixen idees originals i creatives que "poden obrir noves línies de recerca o desenvolupament", afegeix Leonardo Bautista-Gómez, investigador sènior del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS), ja que, al final de la hackathon, els participants han de presentar la seva solució al repte. "En el cas de fer-se per equips, al final hi ha una selecció dels guanyadors", comenta Calveras Augé.
ELS OBJECTIUS
Darrere del repte de buscar solucions a un problema, aquestes cites també compleixen altres funcions. Pels desenvolupadors serveix per fer tests i aprendre en les solucions proposades a l’hora d’afrontar nous reptes. Per a les empreses, per la seva part, serveix per atreure talent, noves visions o, fins i tot, posar a la disposició d’una comunitat d’usuaris i desenvolupadors noves plataformes per avaluar-ne les prestacions.
Bautista-Gómez explica que l'organització de hackathons permet al BSC tenir un radar propi per "detectar futures estrelles de la computació que, a la llarga, podrien desenvolupar i millorar habilitats en aquest mateix centre". Per exemple, els dies 3 i 4 de novembre, en la segona edició de la BSC/UPC Hackathon, els participants van utilitzar com a forma d’aprenentatge el machine learning. L’objectiu: crear una app de cites. Això permet "atraure a joves entusiastes i apassionats per la computació a competir i mostrar les seves habilitats", comenta l'investigador sènior del BSC-CNS. L'organització va convidar als guanyadors a participar en projecte de recerca del BSC, ja que "la majoria de reptes plantejats a aquesta hackathon són problemes en els quals ja treballen parcialment ".
"Un dels perfils habituals de participant és l’estudiant. En aquest sentit, la utilitat de la trobada és tant adquirir nous coneixements, com ampliar el currículum. Sovint, també és una oportunitat de provar tecnologies que encara no estan al mercat i que les empreses posen a disposició dels participants", apunta la professora Anna Calveras Augé.
HACKATHONS VS. MAKERS
Les hackathons tenen l’origen en el món del hobby als anys setanta. El primer camp de l’enginyeria en què van tenir molt èxit va ser el de la programació. Per entendre el naixement de la cultura maker ens hem de remuntar, d'una banda, a principis del segle XX, quan va sorgir el fenomen del DiY en el camp de la mecànica amb l’aparició de la revista “Popular Mechanics” i, alhora, es popularitzava el joc de construcció Meccano.
D'altra banda, als anys vuitanta, hi va haver una segona onada de DiY en el camp de la informàtica personal coincidint amb un creixement espectacular de revistes d’informàtica als quioscos. El moviment neix a principis del 2000 i "es pot entendre com una fusió de les dues onades anteriors. Entren en joc l’electrònica popular i la impressió 3D", argumenta Pi. Cadascuna de les tres últimes revolucions industrials, actualment la 4.0, s’ha vist acompanyada d’una onada de DiY.
La cultura maker, argumenta l'investigador sènior del BSC-CNS, promou la creació d'una gran varietat de coses sota el mètode "l'aprenentatge actiu". És una "idea interessant que promou la creativitat i la innovació". A més, continua Pi, és un fenomen que està a l'abast de tots els interessats, independentment del seu camp de treball.
CURIOSITAT PER CREAR
"Aquest moviment té com a primer objectiu despertar la curiositat per fer coses, trencar barreres i superar reptes en un context lúdic. La mentalitat és cooperativa i oberta", especifica Pi. De vegades, iniciatives maker evolucionen cap a projectes empresarials en els quals es manté l’esperit durant l’evolució.
És objecte d’estudi multidisciplinari al MIT, tenint en compte la incidència que té tant en el món educatiu com en el professional. La denominada maker mindset també és "objecte d’estudi com a actitud vital d’individus i empreses com a via d’empoderament per la via del coneixement compartit", afegeix. El projecte FabLab del MIT combina els mons maker i les hackathons.
CAP ON ESTÀ ANANT
D'una banda, es preveu que la cultura maker cada cop estigui més arrelada a Catalunya. Segons Calveras Augé, "els joves estudiants de secundària o universitaris estan acostumats a treballar amb aquest tipus de software i hardware i la metodologia orientada a projectes des de les escoles crea l'ambient idoni ".
D'altra banda, "recentment, estan emergint nous mots derivats de hackathon, com makeathon o ideathon" que, anàlogament, propicien dos nous tipus de cites, explica el membre de la Comissió Indústria 4.0 dels EIC. La primera posa èmfasi en el procés físic de construcció del repte, normalment de tipus mecànic o constructiu, més enllà de la programació. La segona, focalitzada en la idea, s’orienta a processos discursius basats en el debat.
DISSENY DELS DIFERENTS TIPUS DE HACKATHONS
Hi ha diversos tipus hackatons i classificacions. D’una banda, les promogudes per col·lectius afins a la tecnologia, generalment obertes, com les relacionades amb l’internet de les coses (IoT) amb plataformes d’electrònica encastada (embedded) com Arduino o Raspberry Pi, i amb llenguatges de programació ja sigui per aplicacions mòbils o pàgines web, així com APIs com, per exemple, fonts d’open data.
També n’hi ha les promogudes per fabricants, que posen a disposició els seus productes per resoldre reptes, combinant-ne la promoció amb el foment de comunitats al seu voltant com, per exemple, el desenvolupament d’apps en dispositius mòbils.
Un altre tipus de hackathons són les de tipus corporatiu, organitzades internament per les companyies per accelerar la innovació, o bé amb format obert com en el cas de la que organitza Bosch sobre IoT a Berlin.
Hi ha hackathons on purament es desenvolupa maquinari i d’altres en què també s’hi desenvolupa maquinari, normalment adaptacions electròniques. També existeix una variant en la qual es desenvolupen tallers amb maquinària per a construccions mecàniques. Les hackathons es poden realitzar en una localització geogràfica o disperses gràcies a la interconnexió mitjançant vídeoconferència mentre es porta a terme l’esdeveniment.
Finalment, hi ha les hackathons de tipus divulgatiu, que tenen per objectiu popularitzar un àmbit de coneixement; les de tipus solidari, on les solucions es destinen a una bona causa, i també de caire artístic com les musicals.
