L'economia catalana i la indústria manufacturera

La pandèmia de la COVID-19 és una discontinuïtat que ha posat de manifest que el model econòmic espanyol, que en línies generals Catalunya comparteix, és molt fràgil. Passada la pandèmia, no serà suficient tornar a la situació del 2019. L'economia del país ha de recuperar-se, millorar i fer front als problemes mediambientals.

La indústria és el sector que genera més ocupació de qualitat. Vuit de cada deu empleats té contracte indefinit. No obstant això, la població –i sobretot la joventut- la veu amb gran antipatia. Any rere any es redueix el nombre d'estudiants d'enginyeria. Són moltes les empreses tractores catalanes que han estat tancades o venudes.

La indústria hauria de ser el vector sobre el qual pivotar la recuperació econòmica a Catalunya per la seva capacitat de crear valor afegit de qualitat i majors i més estables nivells d'ocupació i repartiment de riquesa. Perquè la indústria pugui exercir aquest paper són necessaris canvis molt importants en el model econòmic i en l'estructura sociològica.

Situació de la indústria catalana i evolució necessària

Vegem el seu Valor Afegit Brut (VAB) entre 2000 i 2020 i el pes relatiu en el VAB total.

Veiem que, mentre el VAB de la indústria manufacturera tendeix a augmentar al llarg del període, el seu pes en el VAB total de l'economia catalana disminueix. En l'últim lustre es manté constant. Les altres activitats econòmiques creixen amb més força.

El 94% de les empreses industrials catalanes tenen menys de 50 treballadors. El 80% menys de nou. La dimensió de les empreses es tradueix en una escassa capacitat inversora i en la dificultat per a escometre la I+D+i[1]. Moltes d'elles no han superat la tercera revolució industrial i estem a les portes de la quarta (I4.0).

Els reptes de la indústria catalana per a augmentar la seva participació en el PIB són múltiples i engloben tant l'augment de la competitivitat i la internacionalització com la digitalització, la formació del capital humà i la inversió en I+D+i i noves tecnologies. Aconseguir una major grandària de les empreses ajudaria a augmentar la seva productivitat.

Factors que condicionen la grandària de les empreses:

• Model econòmic
• Legislació laboral, que dona molt poder als sindicats a partir de 49 empleats
• Mentalitat de l'empresari
• Empreses i activitats poc competitives
• Escassa consideració social per a l'empresari. Fins a la paraula "empresari" està prohibida i substituïda per "emprenedor"
• Falta d'empreses tractores catalanes
• Legislació mediambiental en un món globalitzat
• Inseguretat jurídica
• Valors vigents en la societat
• Sistema educatiu
• Sistema financer
• Complicacions administratives
• Impostos.
• Preu de l'energia
• …

La importància de la indústria –fins i tot la seva supervivència- dependrà de la capacitat que tingui per a generar innovació pròpia i ser així competitiva internacionalment. En sectors de baixa tecnologia tenim poc futur enfront dels qui tenen costos laborals més baixos[2]. Si analitzem diferents agrupacions d'activitat (figura 2) veiem que la de més pes és “alimentació, begudes i tabac”. El pes de les agrupacions de mitjana o alta tecnologia (“productes informàtics, electrònics, òptics”, “maquinària i equips” “química i farmàcia”) és una mica més del 30%.

Figura 2. Proporció de l'agrupació d'activitats industrials 2020. Font INE.

El baix pes relatiu, de les empreses de matriu estrangera, coherent amb el gran nombre de micropimes i start-ups, s'eleva extraordinàriament en contemplar el VAB generat per elles, entorn d'un terç del total. Aquesta aportació és major encara, de l'ordre del 50 per 100, en química i farmàcia, i de l'ordre del 75 per 100 en la fabricació de vehicles i altre material de transport. La capacitat de les administracions per a incrementar el VAB d'aquestes empreses, i fins i tot evitar el seu tancament, és petita.

Increment de participació de la Indústria manufacturera en el PIB i el VAB de Catalunya

El pes de la indústria manufacturera en el VAB hauria de passar del 16,3% de 2019 al 20% en 2030.

 Hi ha publicats molt bones anàlisis, informes, estudis, pactes, sobre el què caldria fer per a millorar la situació de la indústria catalana. No resulta tan clar qui ha de fer-ho i com.

La pregunta qui té tres respostes:

• Els empresaris
• L'administració pública
• Tots dos

Alguna idea sobre el com la podem trobar en l'anàlisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) que trobem més endavant.

Els empresaris

La principal missió de l'empresari és que la seva empresa, dins d'un entorn legal donat[3], afegeixi valor als recursos de què disposa i creixi. Només ho farà si l'entorn dona sensació d'estabilitat, seguretat jurídica i oportunitats de negoci.

De no ser així, preferirà conjunturalment renunciar al creixement i, si la situació es prolonga, vendrà o tancarà l'empresa. Moltes vegades la gestió de l'empresari és millorable i té dificultats per a atreure a la gent competent.

En els estudis a què hem fet referència es parla d'emprenedors, emprenedoria i agents socials. Quasi mai es menciona a l'empresari. És coherent amb l'actitud de gran part de la societat catalana que es situa molt majoritàriament cap a l'esquerra sociològica[4] i detesta la figura de l'empresari i de la gran empresa.

L'administració pública

La missió de l'administració pública és:

Crear condicions de l'entorn que generin oportunitats de negoci, sense posar restriccions ideològiques o fiscals al creixement.

• Mantenir la seguretat jurídica, protegint l'imperi de la llei i la propietat privada.
• Premiar i fomentar la cultura de l'esforç des de l'escola.

Si l'empresa pública manufacturera fos necessària, també hauria d'afegir valor. De no ser així, a curt termini no tancarà però les seves pèrdues s’hauran de compensar en forma d'impostos i la societat s'empobrirà. És difícil veure una empresa pública competitiva, si no hi ha gestors professionals amb visió de rendibilitat. Els diners no transformen a un buròcrata en empresari.

L'augment de participació de la Indústria en el PIB s'aconseguiria sobretot pel creixement de les empreses mitjanes i grans ja constituïdes, sota control català i en mercats coneguts.

Tot l'anterior és molt difícil d'aconseguir en una societat molt escorada ideològicament cap a l'esquerra, doctrinàriament en contra de l'empresa privada, sobretot de la gran. S'oblida que es triga més d'una generació a aconseguir que una PIME arribi a ser una gran empresa.

DAFO de la indústria.

Debilitats:

• Molt poques empreses tractores de matriu catalana
• El menyspreu a la cultura de l'esforç, imprescindible en la indústria
• Les indústries de tecnologia alta i molt alta només representen el 30% del total
• Insuficient presència en mercats internacionals per falta d'innovació i competitivitat
• Sistema de innovació (centres d’investigació, universitats, centres tecnològics, empreses) millorable
• Traves administratives, per motius ideològics, legislatius o burocràtics, al creixement per sobre de 49 empleats
• Falta d'una adequada organització empresarial
• Falta de capacitat d'atracció de persones competents
• Insuficient coneixement de l'idioma anglès
• Personal poc competent en els coneixements necessaris en cada moment
• Escassetat de recursos financers i humans
• Un sistema de transport car
• Falta d'atenció a la normativa en vigor (normes, directives, lleis, reglaments).

Amenaces:

• Les taxes d'abandonament escolar a Catalunya són d'un 23,2% per als homes i un 11,1% per a les dones (2019) amb un total de 17,4%. A la UE-27, 12,1% i 8% respectivament amb un total de 9,9%.
• Sistema educatiu insuficient i inadequat[5].
• La societat, molts polítics i sobretot la joventut detesten la indústria
• L'interès per la formació i la seva conversió en coneixement és escàs.
• La participació de la indústria manufacturera en el VAB de Catalunya tendeix a disminuir.

Fortaleses:

• Una bona difusió d'internet.
• Empreses tractores estrangeres han operat i continuen operant a Espanya durant molts anys, formant als seus empleats.
• Tenim escoles de negocis de prestigi reconegut (IESE, La Salle, ESADE, EADA, DEUSTO, etc.).
• Tenim tradició industrial, sobretot en PIMES i s'està establint un bon nombre de Start-ups.

Oportunitats:

• La necessària transició ecològica.
• L'aplicació de les tecnologies I4.0. IA, big data, IoT, 5G, robòtica, simulacions, etc.
• L'establiment d'un bon nombre d’start-ups.
• La immigració i l'emigració.
• La taxa d'abandonament escolar disminueix des de 2007.

La posició en què es troba la indústria és la conseqüència de decisions polítiques i econòmiques preses al llarg de molts anys, de les oportunitats i restriccions de l'entorn, de la falta de seguretat jurídica i de la quantitat i qualitat dels recursos accessibles. Aquesta posició no canviarà, tret que ho facin els factors esmentats. Els diners és un recurs però no un motor de canvi. Observant el DAFO de la indústria es constata que les debilitats i amenaces no són resolubles ni a curt ni a mitjà termini i ni tan sols han començat a afrontar-se en els últims anys.

Cal fer atenció especial a:

• La competència del personal
• La cultura del esforç
• La falta d’interès de la joventut
• El sistema educatiu
• El sistema d’innovació