En un moment que l’energia torna a ser al centre de totes les mirades pels efectes que pot tenir la situació geopolítica del moment en, sobretot, el preu dels combustibles, el catedràtic emèrit en Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona, Mariano Marzo, ha explicat el World Energy Outlook 2025. És l’informe que fa cada any l’Agència Internacional de l’Energia (IEA) amb unes conclusions que, la tardor passada, va generar certa polèmica i que Marzo resumeix tenint en compte que “la seguretat energètica torna a ser la prioritat en un moment energètic i climàtic és molt complicat”. Per Marzo, que ha explicat l'informe en una jornada al Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, la visió de l’energia s’ha dividit i hi ha més fragmentació.
Els tres escenaris
Marzo ha desgranat els tres possibles escenaris que descriu l’informe de la IEA. El primer, el de polítiques actuals, és el més prudent i calcula la necessitat d’adaptar-se per a 3 graus més de temperatura (4 a Espanya) i una demanda un 15% més alta que l’actual que s’haurà de contrarestar amb una eficiència més gran. “No es tracta de canviar el tipus d’energia sinó d’eliminar la immensa pèrdua del sistema tèrmic actual”, ha manifestat. Les vendes de petroli, en aquest cas, seran de 113 mb/d mentre que el vehicle elèctric s’estancarà en un 40% després de 2035.
En aquest sentit, es redueix la demanda de carbó mentre que es dispara el de renovables fins als nivells del petroli i el gas natural, que augmenten fins a 2050. Les economies emergents contribueixen significativament a aquest augment de demanda que se sustentarà amb el carbó i el gas com a bases del subministrament elèctric fins a la dècada del 2030 per, després, tornar a la nuclear i amb un impuls de les renovables.
En l’escenari de polítiques declarades, la temperatura es conté als 2,5 graus. La demanda de gas i petroli arriben al màxim la pròxima dècada, però més tard no cauen, sinó que es mantenen o experimenten un lleuger descens. “Això és important de tenir en compte perquè cal cuidar el subministrament de petroli i gas, més enllà dels desitjos”, ha advertit Marzo. En aquest escenari, la demanda s’alenteix, però l’energia útil es manté constant. “La clau és reduir la demanda d’energia primària sense disminuir l’energia útil”, sentencia Marzo.
El tercer escenari, el de Zero Emissions Netes, l’increment de temperatura fins a finals de segles és d’1,5 graus gràcies a una reducció de la demanda. En aquest cas, es preveu un creixement ràpid de totes les fonts de baixes emissions, amb inversions en xarxes, emmagatzematge i capacitat gestionable per fer que el sector elèctric arribi a l’objectiu de les zero emissions netes a la dècada del 2040. Tot i que la producció d’hidrogen verd també es veu reflectida en altres escenaris, en aquest té més força així com altres combustibles sostenibles. Un tret diferencial d’aquest escenari, és la reducció de les emissions de metà un 80% el 2035. Per a arribar a les zero emissions netes, a més, es tenen en compte tecnologies de bioenergia i de captura directa i emmagatzematge de CO₂.
La demanda elèctrica i el renaixement de la nuclear
Marzo ha situat la demanda elèctrica com un eix central de l’economia i ha recordat que creix molt més ràpidament que la demanda energètica total en tots els escenaris. Suposa, segons les previsions de l’IEA, un 21% del consum final a escala global i alimenta menys del 40% de l’economia. Per accelerar aquesta demanda elèctrica global, Marzo creu que serà molt rellevant la mobilitat, la refrigeració – i en aquest àmbit, el canvi climàtic considera que farà “estralls” en alguns països i que serà motor d’electrificació”, mentre que en grau més baix també hi incidiran els centres de dades i la indústria.
Un dels temes candents que ha abordat Marzo és el que considera una “desconnexió”, la distància entre la inversió en generació i la inversió en xarxes. Mentre que s’inverteix un bilió de dòlars cada any en la generació elèctrica, només es dediquen 400.000 milions de dòlars en xarxes, una xifra que està estancada i que, per Marzo, pot comportar congestió de línies, retards de connexió, preus negatius i pèrdues. “Són temes que ja coneixem al nostre país”, ha afegit.
Marzo també ha destacat que l’informe recull “un retorn estratègic global” de l’energia nuclear, després de dècades d’estancament. Pel catedràtic està impulsat, el retorn, per la necessitat de seguretat energètica i la demanda massiva d’electricitat per sectors com la IA. Això ha portat a més de quaranta països a integrar aquesta font als seus plans de descarbonització. “Ja es parla sense embuts d’un cert renaixement amb l’horitzó a 2035 de l’energia nuclear”, diu Marzo, “si tenim un programa de seguretat energètica no tenim altra opció”.
La transició com a substitució o addició?
“Vivim en una tensió estratègica, els mercats estan ben aprovisionats, però el sistema és més vulnerable que mai a disrupcions externes”, ha manifestat el catedràtic. Creu que el relat està molt condicionat a la manera d’expressar les dades i alerta de la particularitat que la demanda d’energia és cada vegada més gran als països amb economies emergents mentre que baixa en les economies avançades. “Els grans impulsors de la transició energètica tenim molt poc a dir en el mercat mundial”, ha dit Marzo, “la realitat no sembla dir-nos que anem enlloc si pensem que la transició ha de ser substitutiva”.
