Els nens i nenes de 4t de Primària de l’Escola Mestre Morera de Barcelona han treballat durant el segon trimestre una font d’aigua que ha de funcionar sense electricitat per fer moure una roda de molí. Ho han fet per grups, amb material reciclat i han preparat una presentació per poder explicar els passos i els resultats als companys de classe.
Aquest era el repte que l’enginyera i professora de l’ESEIAAT Núria Garrido els ha proposat dins el programa Aquí STEAM UPC, per al foment de les vocacions científiques i tècniques que fa tres anys que implanten en una vintena d’escoles de Catalunya. No tot ha funcionat, però això també ha suposat un aprenentatge per tots els alumnes. Garrido ho veu així perquè han hagut d’anar solucionant els problemes que se’ls han anat presentant.
És el primer any que hi participa l’Escola Mestre Morera. Els alumnes de sisè ja tiraven endavant alguns programes STEAM però van creure que era millor començar abans i, tal com explica la tutora de 4t, Elisabeth Navarro, van trobar “ideal”, l’Aquí STEAM UPC. El programa fa un esforç per arribar a les escoles més complexes i acostar, així, la pràctica de disciplines com l’enginyeria o la tecnologia en entorns on no les tenen a l’abast. A l’escola Mestre Morera, Navarro diu que eren alumnes que costa mantenir asseguts i que s’han adonat que amb les activitats STEAM se’ls dona l’oportunitat de destacar en el que se’ls dona millor. La tutora veu que els infants, després de les primeres explicacions de Garrido, de seguida es van engrescar i van augmentar l’interès gràcies a tenir un objectiu concret. A més, diu, com que la pràctica s’ha fet per grups, han comprovat que es complementaven bé si cadascú feia el que més li agradava, ja fos la manipulació, l’enginy o les mesures. “Se’ls veu que en tenen ganes, que és diferent i que assoleixen un objectiu”, diu Navarro, “és motivador”.
L’acompanyament de l’Aquí STEAM
L’objectiu del programa Aquí STEAM UPC és promoure vocacions tecnològiques a nens i nenes, però sobretot a nenes. Per això, totes les voluntàries són dones que acompanyen amb reptes i assessorament, els centres escolars que s’hi afegeixen, sempre en funció de l’expertesa de cadascuna. “Es tracta de normalitzar les dones en el món de l’enginyeria des d’edats primerenques”, diu Garrido. En grups com els de 3r i 4t d’aquesta escola de Barcelona, expliquen què fan a les feines perquè els vegin que són “dones normals” i alhora, que la ciència i la tecnologia “pot ser divertida per tothom”.
Esther Real, directora de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB) és una altra de les participants al programa. Reconeix que quan li van proposar li va semblar “molt ambiciós” perquè considera que transmetre qüestions de gènere a nens i nenes tan petits és “molt complicat”. Però al cap del temps ha vist que “el sol fet d’anar-hi i presentar-se com a dona ja crea referents”. És una de les coses de les que es va adonar quan va començar a presentar el seu camp, el de càlcul d’estructures, a infants de Primària. “Com poses gènere a un tema així?”, es planteja Real. Per fer-ho, s’ha acostumat a presentar els equips d’enginyers i enginyeres que treballen al seu equip i demostrar que “es pot ser enginyera i portar talons i les ungles pintades; no es perd la feminitat”.
A les xerrades que ha impartit, Real ha buscat referents femenins del seu àmbit, com Emily Warren, que es va encarregar d’acabar el Pont de Brooklyn. Als tallers ha apostat per qüestions pràctiques amb llaminadures i escuradents. I en fa molt bon balanç però demana que més enginyeres que no treballin en el camp acadèmic també ho facin per evitar que se les associï al perfil de “senyoreta”. Creu que els estudiants les veuen com a docents i per això, els aporta fotografies del laboratori, de recerca, de bigues i pòrtics. I sempre combina les fotografies de “xandall i botes” amb d’altres de “sopars de gala”. És per explicar-los que “a la vida has de poder-ho fer tot”.
A banda de la seva participació a l’Aquí STEAM, des de la seva posició de directora, Real ha creat una sotsdirecció dedicada als temes de gènere per intentar fer accions i implementar dins els plans d’estudi actuals, temes relacionats amb el gènere i el llenguatge, per exemple. “No és una cosa de dones, és una cosa de tots”, conclou Real.
