L’eòlica marina comença a superar esculls per començar a ser una alternativa real als combustibles fòssils. El Consell de Ministres té previst aprovar dimarts vinent els Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM). És un tràmit que arriba amb un cert retard, perquè estava previst ja pel darrer trimestre de 2022, però que és necessari per poder desenvolupar els projectes d’eòlica marina en un estat, Espanya, que vol ser un lloc de referència en I+D+I en eòlica marina i en la prova de nous prototips.
Així ho ha anunciat aquest dimecres Itzíar Martín Partida, subdirectora general per a la Protecció del Mar (MITECO) durant la jornada ‘L'eòlica marina flotant’ organitzada per la Comissió d’Energia d’Enginyers Industrials de Catalunya. Martín Partida ha explicat que aquests POEM responen a les transposicions de les normatives europees relacionades amb l’ordenació de l’espai marítim i tenen per objectiu propiciar l’activitat i el creixement sostenible dels sectors marítims de manera compatible amb el respecte als valors dels espais marins i amb l’aprofitament sostenible dels recursos.
Un dels aspectes més importants de la repercussió que tindran aquestes POEM segons ha destacat Martín Partida, és la delimitació de les Zones d’Ús Prioritari (ZUP) i les Zones d’Alt Potencial (ZAP). Mentre que les primeres es delimiten per a garantir els usos d’interès general, les segones presten especial atenció a les activitats sectorials i a les activitats d’interès generals que s’espera que es puguin desenvolupar en un futur. Aquí entra, doncs, el desenvolupament de l’energia eòlica marina.
Catalunya, entre les cinc demarcacions marines
Espanya té delimitades cinc demarcacions marines: Llevant-Balears (LEBA), Canàries, Nordatlàntica i Estret i Alboran. Catalunya, amb la zona de la badia de Roses com a espai principal, es troba dins la de Llevant-Balears (LEBA) i s’ha determinat que per a impulsar projectes d’eòlica marina en aquestes zones cal complir dos paràmetres (vent per sobre de 7,5 metres/segon i menys de 1.000 metres de profunditat.
Plans a sis anys
Martín Partida ha explicat que els POEM tindran una vigència de sis anys (2022-2027), amb revisions periòdiques. Considera que té “sentit i coherència” fer-ho d’aquesta manera perquè correspon al cicle d’estratègies marines, tal com ho fan altres països com és França. Amb aquests períodes definits, diu Martín Parida, es vol també donar el missatge a la indústria “que podrien ser-hi”. Els POEM entraran en vigor l’endemà de la seva publicació al BOE.
Les raons de l’eòlica marina
L’eòlica marina flotant forma part també d’un Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PERTE) i l’IDAE ja n’ha desenvolupat un Full de Ruta particular. Segons ha explicat Juan Ramon Ayuso, cap del Departament d’Eòlica i Energies del Mar de l’IDAE, en el transcurs de la mateixa jornada, les energies renovables marines són estratègiques i “només poden créixer en protagonisme i rellevància”. Per això, afegeix Ayuso, cal estar atents a les diferents tendències del sector que faran possible que es vagin substituint les entrades de combustibles fòssils. En aquest sentit, des de l’IDAE situen l’actual com un bon moment per desplegar l’eòlica marina a Espanya, i defineixen raons tecnològiques – l’eòlica marina flotant multiplica els emplaçaments viables-, raons econòmiques – la reducció dels costos de generació i el suport a la indústria estratègica- i raons mediambientals – amb noves tècniques d’instal·lació i muntatge.
Amb aquest marc, l’IDAE , que veu una oportunitat per el desenvolupament de l’I+D+I, en un sector en creixement mundial, com es l’eòlica marina, ha impulsat la primera convocatòria d’ajuts a la inversió en projectes pilots i plataformes d’assajos i infraestructures portuàries per a renovables marines, el ‘Renmarinas demos’. Són subvencions a fons perdut que es podran demanar des de finals de gener fins a finals de març d’aquest 2023 amb un termini d’execució de les actuacions fins el gener de 2026. El programa va dirigit tant a empreses com a centres de recerca i té una dotació pressupostària de 240 MEUR.
L’energia eòlica a Catalunya
L’energia eòlica ha de ser rellevant a Catalunya per assegurar els objectius de descarbonització que preveu la PROENCAT. Així ho ha destacat el responsable del Grup de Treball de Generació d’Energia Renovable d’Enginyers Industrials de Catalunya, Joaquim Brun, que ha alertat del retard que porta el país en aquesta línia. Brun, que es remet a l’estudi ‘La transició energètica a Catalunya’ publicat el maig passat, recorda que per complir els objectius cal instal·lar 920 MW/any fins el 2030, i més de 700 MW/any de mitjana fins el 2050 per arribar als més de 18GW necessaris. “Sembla bastant impossible però ho necessitem”, ha recalcat Brun. “L’eòlica és necessària per complementar la corba de demanda i reduir CO2”, ha afegit, “tenim pressa i anem amb molt retard".
