Es va enamorar de les matemàtiques gràcies a unes professores d’EGB, BUP i COU i es va proposar demostrar al món que “ni són un os, ni són tan lletges, les matemàtiques”. Però quan va fer la carrera de Matemàtiques a Galícia, va descobrir-ne totes les aplicacions – també en el món empresarial - i ha acabat amb una trajectòria diferent, principalment en l'àmbit de la consultoria que és el que més li ha agradat.
Maria José Lodeiros (Santiago de Compostela, 1974) va arribar a Barcelona el 2003, just un mes de juliol, gràcies a una oferta de feina d'una gran empresa que va valorar la seva primera experiència en un departament de sistemes gallec. Des des d’aquest 2022 forma part de l'equip d'Accenture després d’una etapa llarga de dotze anys a NTT Data (antiga Everis). En aquestes dues posicions ha treballat amb innovació, principalment comprovant la viabilitat de tecnologies punteres com a solucions per als clients. Ha estat des d’aquest rol, que n’ha desenvolupat un altre: el de formadora. En una entrevista a Fulls d’Enginyeria, Lodeiros explica que dins el seu àmbit es va convertir “en referent” perquè ha fet capacitació i formacions per a companys. Així, diu, ha començat a desenvolupar la seva “vena” de professora. Creu que va aconseguir trencar amb alguns prejudicis al voltant d’alguns conceptes difícils perquè ho feia de forma “amena”.
En paral·lel, va entrar al món escolar gràcies als seus dos fills i, tenint en compte que van començar a sortir estudis al voltant de la renúncia que moltes nenes feines de les carreres STEM i en quines edats, va començar a fer tallers i a implicar-se en iniciatives que busquen, precisament, promocionar les vocacions tècniques entre els joves, sobretot les nenes. “No és la meva feina, és la meva passió”, reconeix Lodeiros que ha posat, els darrers cinc anys, moltes hores de forma personal i voluntària a projectes com Científicas, Talent Girl o Technovation Girls. Malgrat que sigui sense ànim de lucre, aquesta feina la fa amb formacions i organitzacions estructurades perquè precisament donin els fruits esperats.
És una tasca que la té enamorada i alguns detalls, com per exemple sortir firmant autògrafs a nenes en alguna sessió, la motiven a continuar-la. Té clar que les nenes han de tenir referents: “les nenes necessiten veure dones que es dediquen a la tecnologia per a sentir-s’hi reflectides”, conclou Lodeiros. Creu que és una condició indispensable per poder pensar si on poden arribar. Però encara va més enllà, i demana treballar també amb les famílies. I és que durant la seva experiència ha comprovat que els prejudicis venen, sovint, de pares i mares que els diuen que no són estudis per a elles. “Em sembla increïble que passi això”, diu Lodeiros.
En un altre terreny, veu que molts professors estan “acomodats” i els costa innovar a les aules. Les iniciatives en les quals participa Lodeiros precisament busquen despertar la curiositat dels alumnes perquè tinguin interès en tots aquests àmbits més tècnics. Al final, diu Lodeiros, els robots no són més que “processos” que fa l’ordinador i cal aprofitar que els infants d’ara “han nascut per a la tecnologia”.
Tota aquesta dedicació li va valdre el premi Dona Tic 2021 en la categoria de Divulgació, un reconeixement que li va arribar – l’octubre passat- en un moment molt especial de la seva vida. “Va ser una gran alegria”, diu Lodeiros. Malgrat el regust “agredolç” que té el guardó, per qüestions personals, el defineix com “una bomba a la meva vida” i destaca la gran tasca que fa l’administració catalana en aquest àmbit. Creu que la Generalitat, en altres comunitats, es veu com “un referent” a l’hora d’incentivar a les iniciatives de divulgació científica i de promoció de les STEAM. Acostar-se a les escoles, diu, amb el suport de l’administració és molt més fàcil que si no el tenen.
