Ens podria fer una radiografia de les TIC a Catalunya?
Les magnituds del sector TIC català són contundents. Es reflecteixen en una facturació propera als 13.500 milions d’euros a l’any, un increment d’ocupació de sis punts respecte a l’any passat fins a arribar a 81.800 persones i un 20% més de noves empreses des del 2009. Aquestes dades mostren el nivell d’elasticitat i capacitat de reacció de les empreses en aquests moments difícils.
Tecnològicament, Catalunya és motor d’innovació en l’aplicació de les TIC en l’àmbit de les smart cities i en solucions cloud computing. D’aquí la importància de ser seu de grans esdeveniments internacionals com ara el Mobile World Congress i l’Smart City Expo World Congress. Tot això és possible gràcies al compromís de les empreses del sector amb el país i el seu posicionament a escala mundial.
Pel que fa a l’àmbit empresarial, cal destacar l’augment de la internacionalització del sector tecnològic català, amb una clara preferència cap a Llatinoamèrica. Un indicador de les xifres de negoci és que gairebé un 50% de les empreses han augmentat la seva fac· turació respecte al període anterior.
Així doncs, dins d’una situació global complexa, en què altres sectors industrials són més vulnerables, el sector TIC català té més oportunitats de creixement per la capacitat de reacció, l’adaptabilitat, la pròpia natura lesa del sector i la inversió en R+D+I.
Aquestes oportunitats es focalitzen en mobilitat, cloud computing, big data i smart-cities
Quin balanç fa del camí recorregut pel CTTI?
Actualment, el CTTI s’ha consolidat com a gestor únic i transversal de les TIC de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic. És l’encarregat de la contractació centralitzada, la gestió i el subministrament de solucions TIC amb l’objectiu, d’una banda, de reduir la despesa en TIC de l’Administració, i, de l’altra, de modernitzar i innovar els serveis públics treballant a partir de la millora tecnològica, l’eficiència pressupostària i la governança transversal.
Després de tres anys de feina molt complexa del CTTI per transformar el model de les TIC de la Generalitat, i gràcies a la implicació de tot el Govern i els departaments de la Generalitat, el balanç és molt positiu des del punt de vista dels resultats i excel·lent pel que fa al compromís i la professionalitat de tot l’equip que el configura. Però encara ens queda camí per recórrer.
El seu client és l’Administració, però el client final de l’Administració és el ciutadà. Com aborden els temes de seguretat a la xarxa, entre infants i adolescents? En fan pedagogia, d’això?
La seguretat és un dels objectius estratègics i és per això que el Govern compta amb el CESICAT (Centre de Seguretat de la Informació a Catalunya), que és l’encarregat de garantir una societat de la informació segura al conjunt de la societat catalana i la seva Administració pública.
El CESICAT és el promotor d’Internet Segura.cat, un projecte adreçat als menors, als pares i als educadors. L’objectiu és focalitzar l’atenció en temàtiques relacionades amb la seguretat a la xarxa, com ara el ciberassetjament o l’ús segur del mòbil i Internet. Tots els recursos estan disponibles al web www.internetsegura.cat, on es poden trobar materials didàctics varis com articles, vídeos, jocs, guies amb consells i recomanacions.
Tenen algun model de país de referència al qual Catalunya vulgui arribar en temes de TIC?
El nostre model està inspirat en models implementats en països anglosaxons, i aquests adaptats a la realitat catalana. Podrien destacar el model de licitació (diàlegs competitius), el marc de treball (col·laboració publicoprivada) i el model de gestió. Aquest darrer ens havia de permetre fer viable en un temps rècord un model sostenible, creador de riquesa i competitiu.
Com seran les TIC a Catalunya d’aquí a deu anys?
L’evolució de les TIC en els pròxims deu anys anirà marcada pel canvi cap a una societat digital
Aquesta societat farà que la relació entre les persones, i també la relació entre els ciutadans i l’Administració, canviï completament. Aquest canvi en la relació im· plicarà l’augment de la interacció entre ciutadà i Administració, el creixement de models de treball col·laboratius, la connexió constant des de qualsevol lloc en qualsevol moment i el creixement exponencial de la informació que tindrem a l’abast.
Les TIC aniran evolucionant per donar resposta a aquest canvi, i de fet ja estan començant a evolucionar cap aquí. Així, tendències com el creixement de les tecnologies mòbils, el desenvolupament del big data o l’emmagatzematge en cloud, possibiliten una nova societat.
Ara bé, tots aquests canvis cap a la societat digital no seran possibles sense l’establiment d’un govern digital que tingui en compte les TIC com a motor de canvi de tota l’Administració. Podem esperar doncs que, si desenvolupem un bon govern digital, l’efecte de la tecnologia en la societat no faci més que ampliar-se amb el temps, i ens porti a nous horitzons que encara estan per descobrir.
Tot plegat és una incògnita pel que fa a predicció. Els canvis no són lineals. Però un dels paradigmes serà la gestió de la informació. Una informació que augmenta en volum, varietat i velocitat, i que cal destriar i utilitzar convenientment. En aquest sentit, tot aquell programari i infraestructura relacionats amb l’anàlisi d’informació, la intel·ligència artificial i, en definitiva, tot el que ens pugui ajudar a ordenar aquesta quantitat ingent de dades és una tendència que no deixarà d’evolucionar.
A més de la gestió de la informació, hi ha altres tendències tecnològiques globals que ja comencen a canviar la manera en què persones, empreses i Administració pública treballen, i que d’una manera o altra acabaran impactant també a Catalunya. Com deia al començament, a Catalunya destaca l’esforç que s’ha fet en el desenvolupament de les smart cities, i estic convençut que no farà més que créixer, tant a Barcelona com a altres capitals catalanes com ara Tarragona.
Des de la pròpia Administració també hem potenciat una altra de les tendències clau per a les TIC del futur: el cloud, que esperem que ampliï el seu ús en els pròxims anys tant per part del sector públic com de les empreses. Ara bé, la tecnologia no ens deixa de sorprendre i en molts aspectes encara ens queda molt per explorar. Un exemple d’això són els dispositius portables (ulleres, rellotges, roba, etc.) que amplien l’espai d’ús de la tecnologia i la introdueixen en àmbits prèviament prohibitius per raons de seguretat o logística.
Finalment, pel que fa al tema empresarial i de servei al ciutadà, es preveu una eclosió del sector serveis sobre plataformes que cada cop alentiran més el seu procés d’innovació. Es construiran serveis més especialitzats i que donaran lloc a un nou model de microempresa. La creativitat i la innovació seran clau pel que fa a competitivitat.
30 ANYS DEL CTTI
Ara fa trenta anys, el 30 de maig del 1983, per donar resposta a les necessitats d’organització i gestió dels recursos de la Generalitat de Catalunya en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació, el Govern català va decidir crear les empreses públiques Centre Informàtic (CI) i Centre de Telecomunicacions (CT). L’any 1999, després d’un procés de privatització i externalització de serveis dels dos centres esmentats, el Govern va aprovar per decret la conversió del CT en el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i la seva fusió amb el CI. El Govern de la Generalitat vol fer de Catalunya un país líder en les TIC. Fruit d’aquesta aposta neix l’any 2011 l’actual model TIC. Aquest projecte situa Catalunya al mapa de les TIC europeu en infraestructures, capacitat, creativitat, competitivitat i servei, perquè és clau per atraure inversions, crear llocs de treball i alhora digitalitzar el país.
