L’Índia: passat i futur

L’Índia, amb una superfície que és una mica més del doble que l’espanyola, té una població trenta vegades superior. Existeixen, a més, cultures que han estat presents des de fa cinc mil anys abans de Crist i tradicions que són una eclèctica barreja fruit de diferents invasions.

Per a un estranger, la qüestió és com entendre l’Índia i la seva cultura de treball quan hi ha una diversitat cultural tan gran. Per respondre de manera senzilla, demano que no es consideri l’Índia com un sol país. Amb més de quatre-centes llengües diferents, és encertat entendre l’Índia com un grup de petits països.

Un factor que ha promogut la industrialització del país són les polítiques reformistes implementades pel govern des de l’any 1998 i l’arribada d’empreses multinacionals. Això ha permès un creixement de l’economia, una major productivitat i millores salarials. Amb més ingressos, sorgeixen noves necessitats, especialment relacionades amb l’estat del benestar, però també amb la indústria en general. De fet, en l’última dècada hi ha hagut un important desenvolupament d’habitatges, escoles, hospitals, etc., dirigits exclusivament a la classe mitjana, així com els anomenats high net worth individuals (concepte referit a les grans fortunes o individus d’alt poder adquisitiu).

Un altre factor que defineix la societat índia és la joventut de la població, amb més del 45% amb una edat compresa entre els 15 i els 45 anys. Aquest fet, combinat amb l’augment dels recursos disponibles, ha originat una major atenció en la importància del capital humà. El nombre d’estudiants indis que estan cursant estudis superiors a l’estranger està creixent cada any i ja ha assolit el nombre més elevat de graduats dels últims seixanta anys.

A banda de la diversitat cultural, la manera de fer negocis en aquest país resulta bastant similar a la catalana, ja que la majoria d’empreses tenen una estructura familiar.

En els negocis, el cap de família té una gran importància i les decisions es prenen d’acord amb un ordre jeràrquic.

Però, a diferència de la manera de treballar occidental, els indis acostumen a barrejar temes personals i professionals.
A causa de la grandària del país, la dimensió de les empreses pot variar i ser molt diferent respecte a la contrapartida catalana. Les petites i mitjanes empreses són normalment aquelles que tenen una facturació entre 1 i 50 milions d’euros, mentre que la facturació de les grans empreses es comptabilitza en bilions.

En aquesta línia, cal abordar un altre factor que influeix de manera significativa en el model de negocis d’aquest país: l’Índia té un govern federal. Tot i que el govern central és qui defineix les polítiques per a cada sector, la implementació d’aquestes polítiques recau en els governs dels diferents estats.

Resumint, els principals reptes que acostumen a afrontar les empreses estrangeres quan s’estableixen a l’Índia són la magnitud de la població, la diversitat cultural i la burocràcia. Però no es poden oblidar ni negar les oportunitats exponencials que sorgeixen amb l’increment dels ingressos i les creixents aspiracions de la classe mitjana, ni desaprofitar el talent que hi ha en la població ben formada. Com en totes les cultures mil·lenàries, el ritme del canvi pot ser una mica lent, però el que suggereixo a les empreses que s’estableixin a l’Índia és que vinguin amb uns objectius a llarg termini i que inverteixin en recursos humans en la direcció adequada per aconseguir beneficis en un futur. 

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"115","attributes":{"alt":"","class":"media-image","style":"height: 51px; width: 50px;","typeof":"foaf:Image"}}]]