La competència global en el sector de la logística és més alta en els darrers anys. Per aquest motiu, les empreses aposten per millorar la seva cadena logística, introduir noves tecnologies i adaptar-se a les noves necessitats dels clients. Però, quines són les claus estratègiques que han de preveure per no quedar enrere en aquesta cursa? L’adopció de sistemes d’autoaprenentatge per a l’aprofitament de les possibilitats de la logística intel·ligent, la internet de les coses, la robòtica, l’omnicanalitat i la logística responsable són només algunes de les tendències que els principals estudis i informes han destacat en el sector de la logística.
Entre aquests estudis, en podem destacar l’elaborat per Barcelona Activa i Deloitte Ocupacions més demandades al sector de la logística. A més de les tendències ja apuntades anteriorment, aquest estudi en destaca la professionalització. En aquest sentit, afirma que “el sector logístic segueix apostant per la professionalització dels treballadors a causa dels nous avanços en la tecnologia aplicada a la activitat logística i el transport, així com a causa de les noves tendències de col·laboració i integració a escala global entre les empreses. A més, la creixent internacionalització dels processos logístics està comportant la creació de xarxes internacionals de col·laboració. Un fet que comportarà que els professionals hagin d’estar preparats per comprendre el funcionament del mercat global i conèixer les necessitats del client internacional”.
El mercat demana professionals especialitzats en les diferents activitats logístiques i, a causa del caràcter transversal de la logística i el seu impacte en altres sectors de l’economia, es preveu una diversificació de les ocupacions. Entre les ocupacions de més alta qualificació més demanades, hi trobem tècnic/a d’enginyeria logística, director/a comercial, tècnic/a en comerç exterior, key account manager (KAM) de logística, responsable de logística inversa, consultor/a de logística, tècnic/a de compres, analista de sistemes i director/a de planificació d’operacions.
El radar de tendències logístiques mundials de DHL
Un dels informes internacionals amb més prestigi és el Logistics Trend Radar 2016 de DHL, que compta amb el punt de vista de diferents experts com el Banc Mundial, l’Institut Fraunhofer, HP i 500 startups. L’estudi analitza les 26 tendències clau que transformaran la indústria de la logística en els pròxims cinc o deu anys. Aquesta tercera edició de l’estudi inclou també un seguiment de les tendències detectades en anys anteriors: de les que han desaparegut o s’han estès des que es va començar a publicar aquest informe ara fa tres anys.
1) Tendències socials i de negocis
-Anticipatory logistics (logística d’anticipació): desenvolupada per grans algoritmes predictius basats en dades, la logística d’anticipació permet als proveïdors de logística augmentar significativament l’eficiència del procés i la qualitat del servei mitjançant la predicció de la demanda abans que tingui lloc, per aconseguir terminis de lliurament més ràpids i més capacitat i utilització de la xarxa.
-Batch size one (volum únic del lot): l’augment de la demanda personalitzada del consumidor podria conduir a la producció massiva de mercaderies altament personalitzades a mida del client, fet que comporta una producció descentralitzada del volum del lot. Això requerirà que les cadenes de subministrament s’adaptin ràpidament als canvis en el temps i en el lloc de producció.
-Convenience logistics (logística de comoditat): els compradors en línia no només gaudeixen de l’avantatge del preu de compra en línia, sinó també de la disponibilitat 24/7 i de la comoditat. Amb l’augment de la confiança del consumidor en la compra d’aliments i productes farmacèutics en línia, hi ha una gran demanda de noves solucions d’embalatge de la cadena de fred i de lliurament.
-De-stressing the supply chain (desestressant la cadena de subministrament): té com a objectiu reduir la complexa cadena de subministrament mitjançant l’ús de la combinació adequada dels modes de transport per operar de manera sostenible a un cost menor amb més qualitat. Per exemple, un transport tàctic de desacceleració pot equilibrar la cadena de subministrament, reduir els costos d’emmagatzematge i, fins i tot, reduir la petjada de carboni.
-Fair & responsible logistics (logística justa i responsable): la intersecció entre la necessitat de mantenir la competitivitat i la necessitat d’augmentar la sostenibilitat ha deixat pas a una nova estratègia anomenada logística justa i responsable. Els proveïdors de logística poden satisfer aquestes demandes, proporcionant nous serveis que generen ingressos al mateix temps que es millora el benestar de la societat i el medi ambient.
-Grey power logistics (logística per a la població sènior): en cinc anys o més, la primera onada de nadius digitals entrarà en el segment de població d’edat avançada. La logística per a la població sènior ?la logística per a una societat que envelleix? oferirà nous serveis (per exemple, el lliurament a domicili de medicaments) per respondre als reptes que es deriven d’aquesta evolució demogràfica.
-Logistics marketplaces (mercats logístics): la creixent necessitat de serveis de logística transparents, flexibles i fàcilment ajustables fomenta la creació de plataformes disruptives digitals de corretatge que contenen una varietat d’oferta de logística. Els mercats centralitzats poden proporcionar visibilitat a la informació, tarifes i serveis de proveïdors de logística diferents.
-Multi-purpose networks (xarxes d’usos múltiples): les xarxes d’usos múltiples es refereixen a la utilització de la norma, les xarxes existents i la infraestructura de la ciutat per transportar i emmagatzemar, especialment aquells productes que són sensibles a la temperatura. Això és possible per les innovacions en el transport i l’embalatge i el control de la cadena de subministrament en temps real.
-Omni-channel logistics (logística omnicanal): La propera generació de xarxes logístiques requereixen donar resposta a mida a cadascuna de les necessitats de cada canal individual. Això requerirà que els proveïdors logístics mantinguin una visió integrada de tots els canals de contacte amb els clients i ofereixin d’opcions dinàmiques de funcions i d’interaccions de serveis al client.
-On-demand delivery (lliurament sota demanda): el lliurament ja no és propietat dels agents més grans que estableixen limitacions en els terminis de lliurament i en la localització. Nous conceptes de lliurament d’última milla a la carta utilitzen el poder de la multitud i la força de treball de la missatgeria flexible per permetre als clients tenir la seva compra lliurada quan la necessiten i on la necessiten.
-Shareconomy logistics (logística d’economia col·laborativa): el canvi de la societat de la propietat a l’intercanvi d’actius ha estat una de les tendències més innovadores en els últims anys. Tot pot ser compartit en les plataformes digitals. A més de facilitar aquestes noves xarxes d’intercanvi peer-to-peer, els proveïdors de logística també poden compartir els seus recursos per ser més rendibles i eficients.
-Smart energy logistics (logística d’energia intel·ligent): el creixent canvi cap a fonts d’energia renovables està impulsant l’adopció de solucions de mobilitat elèctrica a la logística. També proporciona oportunitats per a solucions logístiques que facilitin noves cadenes de subministrament d’energia. Conceptes com la captació d’energia, l’emmagatzematge i la distribució innovadora també es poden aprofitar per reduir la dependència de la xarxa elèctrica.
-Supergrid logistics (superxarxa d’alta logística): més enllà de la logística 4PL, la logística de superxarxes s’obrirà a una nova generació d’empreses de logística amb un enfocament principal en l’orquestració de les xarxes de cadenes de subministrament globals que integrin eixams de diferents empreses de producció i proveïdors de logística.
-Tube logistics (logística tub): Les innovacions com ara el hyperloop podrien proporcionar xarxes ràpides urbanes i interurbanes de transport de càrrega.
2) Tendències tecnològiques
-3D printing (impressió en 3D): la impressió en 3D és una tecnologia que canviarà la logística mitjançant l’addició d’una nova diversitat d’estratègies de fabricació. Proveïdors de logística innovadors poden convertir-se en líders d’opinió en l’orquestració de xarxes complexes que incloguin els fabricants tradicionals i en 3D.
-Augmented reality (realitat augmentada): esborrant les línies entre els mons digital i físic, la realitat augmentada proporcionarà noves perspectives en la planificació logística, l’execució del procés i el transport. Mitjançant l’addició de capes virtuals d’informació contextual sobre un heads-up display, la realitat augmentada proporciona als treballadors la informació correcta, en el moment adequat i en el lloc correcte.
-Big data: la logística està sent transformada pel poder de les idees basades en dades. Les dades, en unes quantitats sense precedents, ara poden ser capturades de diverses fonts en el procés de la cadena de subministrament. Aprofitar el valor de les dades ofereix un gran potencial massiu per optimitzar la utilització de la capacitat, millorar l’experiència del client, reduir el risc i crear nous models de negoci.
-Bionic enhancement (millora biònica): tecnologies wearables i exosquelets expandeixen els límits de les barreres físiques actuals. La roba intel·ligent, els braços biònics i les lents de contacte intel·ligents fins i tot tenen el potencial de donar suport a la força de treball de la logística en àrees com la comunicació, l’execució del procés i la salut, així com de reduir al mínim els riscos de seguretat en la cadena de subministrament.
-Cloud logistics (logística en el núvol): ideal per a entorns complexos i volàtils, la computació en el núvol permet models de negoci basats en la nova logistics-as-a-service. Els proveïdors de logística poden activar i desactivar serveis en el núvol, modulars i adaptables a la comanda, utilitzant un mètode de pagament per ús.
-Digital identifiers (identificadors digitals): les noves generacions d’identificadors digitals, com ara les marques d’aigua digitals i les etiquetes intel·ligents, augmenten la transparència i la traçabilitat en la cadena de subministrament. La biometria també pot proporcionar nous mètodes d’identificació i pot augmentar la seguretat en les operacions.
-Internet of things (internet de les coses): la internet de les coses permet als objectes intel·ligents ser participants actius en l’autodirecció dels processos logístics. La logística és una de les principals indústries que es beneficiaran de la combinació intel·ligent dels fluxos d’informació i de materials.
-Low-cost sensor technology (baix cost de la tecnologia dels sensors): el consum de tecnologies de sensors per part de l’empresa permet noves aplicacions dins de la indústria de la logística. Amb l’accés a sensors de baix cost, és probable que augmenti l’ús de sensors de la logística, amb la creació d’infraestructures intel·ligents per al control, la inspecció i l’exploració de volum en la cadena de subministrament.
-Robotics & automation (robòtica i automatització): la robòtica i les tecnologies d’automatització permeten els “zero defectes” en els processos de logística i permeten nous nivells de productivitat. La nova generació de robots col·laboratius i les solucions automatitzades amb un rendiment significativament millorat i unes capacitats de detecció millorades ofereixen una veritable alternativa a la manipulació manual.
-Self-driving vehicles (autoconducció de vehicles): els avenços en les tecnologies de sensors i d’imatge han donat lloc a una nova generació de vehicles d’autoconducció que són més flexibles i fiables que mai. Des de muntacàrregues autònoms a camions sense conductor, els vehicles d’autoconducció transformaran la logística assolint nous nivells de seguretat, eficiència i qualitat.
-Self-learning systems (sistemes d’autoaprenentatge): els sistemes d’autoaprenentatge o “màquina d’aprenentatge” es convertiran en un facilitador per a l’optimització basat en dades totalment autònomes en la logística. Amb una mínima intervenció humana, un sistema d’autoaprenentatge adaptarà i millorarà els seus algoritmes, ja que rebrà més dades, i millorarà els seus resultats al llarg del temps.
-Unmanned aerial vehicles (vehicles aeris no tripulats): els vehicles aeris no tripulats (VANT) o drons podrien canviar la logística mitjançant l’addició d’una nova forma de lliurament urgent a través de les xarxes d’aire, acuradament coordinats. No obstant això, els VANT no reemplaçaran el transport tradicional amb base terrestre, sinó que proporcionaran alt valor en zones d’alta congestió de trànsit i en llocs remots.
