Museu de camins: arranjar senders amb una base d'enginyeria
Gairebé com un fet fortuït, en Marc Cortina, enginyer industrial per l'ETSEIB, va organitzar ara fa quatre anys, el primer camp de treball per millorar un parell de camins de l'entorn de Llagunes, a la Vall de Siarb. Feia un temps que havia començat a gestionar el refugi de Llagunes, al Pallars Sobirà, i un agrupament escolta s'hi va adreçar per poder fer una estada amb funció social i en contacte amb la natura. La proposta de Cortina va consistir a desbrossar, espedregar i arreglar petits murs de pedra seca dels camins que ''tenen una història'' en un entorn on a més a més, podrien fer altres activitats complementàries.
D'aquesta experiència, Cortina en va sortir molt satisfet i va decidir obrir una nova línia de negoci al que havia estat fent fins aleshores, centrat en l'allotjament al refugi i en l'organització d'activitats de muntanya, la seva gran passió des de sempre. Per tirar-ho endavant, s'alia amb la Gemma Cots, amb qui ja havien col·laborat per temes de comunicació. L'objectiu és començar a difondre els camps de treball i buscar noves col·laboracions. El 2017 ja en van organitzar 4 i el nombre de camps i de voluntaris no ha parat de créixer des d'aleshores.
Cortina va comprovar així que amb aquesta resposta es pot començar a fer ''molta feina'' i s'il·lusiona amb la idea de crear ''un lloc de referència de camins antics i senderisme''.
Així, el projecte creix en diferents direccions. A banda de l'arranjament dels senders antics que s'utilitzaven per als desplaçaments anys enrere, vol també posar en valor tota la seva història a través de la gent gran que els ha viscut perquè expliqui el seu ús i la seva importància. En una entrevista als Fulls d'Enginyeria, Cortina explica que es vol posar en valor una ''estructura essencial'' per a la vida d'aquestes persones que s'ha ''abandonat'' des que s'ha construït una una nova xarxa viària a partir primer de carreteres de carro, i després de carreteres de cotxes que coneixem actualment. Per això, diu, es tracta de fer visible un ''patrimoni potent i no protegit''.
Amb aquesta idea, doncs, Cortina i Cots aposten per ''fer un pas endavant'' consolidar la iniciativa com un 'Museu de Camins', una fórmula que els ajuda a trobar suports. Així, l'any passat van començar a donar-li forma a nivell institucional per acostar-lo a les administracions més properes i comencen ''a caminar'' en aquesta direcció.
Al 'Museu de camins', doncs, els participants als camps de treball contribueixen a posar el seu ''gra de sorra'' a una proposta que també engloba altres activitats com ara la promoció dels cursos de pedra seca – la tècnica per elaborar aquests camins- , les visites guiades o la difusió d'itineraris temàtics. Per documentar-ho, s'han estat gravant padrins i padrines que expliquen la vida d'abans i l'ús d'aquests espais que podran veure la llum, també, a través d'audioguies per poder escoltar-ho mentre es camina per la vall. A banda, enguany està previst l'estrena d'una visita teatralitzada a alguns dels camins.
Frenada per la crisi COVID-19
La crisi COVID-19 ha obligat a tancar el refugi de Llagunes, que ja van agafar en plena crisi financera, i alhora, a anul·lar diversos camps de treball previstos per la primavera. Ha estat una ''patacada molt gran'', diu Cortina. Ara, a l'estiu, han pogut salvar alguns camps compromesos i han iniciat la temporada forta amb feina i amb un funcionament ''normal''. Per això, Cortina és optimista i reconeix que per ''tres mesos sense ingressos, no s'acaba el món''. Veu, com un gran avantatge, que l'entitat sempre ha estat estalviadora i que no han hagut de demanar finançament que ara s'hagi de tornar. A més, han aprofitat els mesos de confinament per fer ''feina de base'' com ara relacions amb altres entitats, noves aliances o elaboració de dossiers per, ara, poder-se centrar en els camps.
El punt de vista de l'enginyeria
Cortina reconeix que va estudiar Enginyeria Industrial ''per inèrcia''. No tenia clar què el motivava, quan va acabar batxillerat, però sí que li anaven bé les matèries de ciències. Després de la carrera va treballar en diferents empreses sense massa motivació fins que va reflexionar que el que realment li agradava eren les coses de muntanya, l'esport i l'activitat física a la natura. Així, amb un grup d'amics, van començar a muntar sortides a la muntanya, primer entre els coneguts i després ja constituïts com l'associació Balmes Blancs. Després de tenir l'oportunitat d'agafar la gestió del refugi de Llagunes, que en aquell moment estava tancat, Cortina va iniciar una fase nova en solitari per tal de centrar l'actuació a la Vall de Siarb.
Per tant, el negoci no té una relació directa amb l'enginyeria però també veu difícil explicar com seria ''si no hagués fet Enginyeria''. Admet que molts professionals de l'enginyeria no apliquen directament els coneixements obtinguts a la carrera però en canvi sí que utilitzen ''el sentit comú, la lògica i la capacitat de planificar''. Els estudis doncs, diu Cortina, li han servit per tenir ''el cervell estructurat'' per a prendre ''decisions el més encertades possible''. També destaca la ''capacitat de sacrifici'' que es desenvolupa durant la carrera i que fan créixer ''la confiança en tu mateix'', i que per tant, ''en situacions complexes, puguis sortir-te'n''.
El valor d'emprendre
Un dels aspectes que més li agrada destacar a Cortina quan explica el seu projecte és que mai no s'hagués imaginat tirant endavant un 'Museu de Camins', i que ha estat fruit d'anar provant projectes i iniciatives diferents fins a trobar el que li agrada. Creu que en les etapes anteriors havia topat amb gent amb qui no empatitzava gaire a nivell de projectes i que en canvi, ara, ''connecta amb molta gent''. Per això, creu que a les escoles s'hauria de ''promoure'' que la gent sabés trobar el que li agrada. Creu que la perseverança és el valor més important a defensar: ''si a la tercera ensopegada plegues, allò s'acaba, si et tornes a aixecar, al final vas fent camí''.