En un anterior article del meu company Santi Díaz abordava el tema de les descàrregues electroestàtiques i com el seu coneixement ens permet aconseguir millors resultats en l'avaluació del risc d'explosió per a aquest tipus de font d'ignició en el Document de Protecció Contra Explosions (DPCE), però abans d'arribar a aquest punt hem de preguntar-nos: necessito un DPCE?
Un DPCE és un document requerit pel RD 681/2003 per a aquells llocs de treball en els quals els treballadors estiguin exposats a atmosferes explosives en el qual avalua el risc d'explosió en un lloc de treball i en el qual es recullen les mesures per al control del risc d'explosió.
És per això necessari identificar en primer lloc les substàncies presents capaces de generar atmòsferes explosives. Aquestes poden ser:
• Gasos inflamables com l'hidrogen
• Líquids inflamables com l'acetona
• Líquids combustibles com l'oli tèrmic
• Sòlids combustibles com la farina
Aquestes substàncies poden estar presents en el lloc de treball de diverses maneres. En primer lloc i les més fàcils d'identificar, a causa de la seva ocupació en el procés productiu -com el cas de gas natural empleat en cuines i calderes-, però també podem trobar-nos casos en els quals inicialment no estaven presents aquestes substàncies, però s'han generat durant el procés productiu. Exemples d'aquesta situació serien el metà generat en els digestors anaerobis de les depuradores d'aigües residuals o les serradures generades en el tall de fusta.
Un altre aspecte fonamental a considerar per a la identificació de substàncies capaces de generar atmosferes inflamables són les condicions d'operació, doncs com veurem a continuació amb dos exemples poden ocasionar atmosferes explosives de substàncies que a priori no les consideraríem.
En diferents sectors industrials trobem l'ocupació d'oli tèrmic que permet la transferència de calor tant en sistemes calents com en freds amb uns rangs d'aplicació de -30 fins a més de 300ºC segons el tipus d'oli. En aplicacions a temperatura ambient o inferior, els olis tèrmics no generen atmosferes explosives, però si s'empra a temperatures suficientment elevades, pot aconseguir o superar el seu punt d'inflamació a partir de com el líquid inicialment innocu és capaç de generar una quantitat suficient de vapors que en contacte amb l'aire generen una atmosfera explosiva.
Dubto que molts dels lectors mai hagin associat alguna cosa tan quotidiana com els llegums amb les atmosferes explosives. Igual que en el cas anterior, en condicions normals els llegums com els cigrons, llenties o pèsols no generen atmosferes explosives, però en establiments industrials, on es manipulen estant seques, el seu tràfec pot generar pols a causa del trencament de la seva coberta externa per la fricció entre elles o amb els elements del sistema de transport com a canonades o cangilones. Aquesta pols té una granulometria prou fina com per generar una atmosfera explosiva quan es troba en suspensió en l'aire.
Finalment, i no menys important, una vegada identificades les substàncies que poden generar una atmosfera explosiva, hem d'avaluar si la quantitat d'atmosfera explosiva present, o capaç de generar-se, és suficientment important com per requerir un DPCE. Per a això hem de recordar l'objecte del RD 681/2003 que no és un altre que el de protegir als treballadors exposats a atmosferes explosives. Generalment es té la falsa percepció que és necessari disposar de grans quantitats de substància per estar en perill, però això no és així com veurem a continuació.
Tal com s'indica en la norma alemanya BGR 104, per a atmosferes explosives de gasos i líquids inflamables, volums a partir de 10 litres d'atmosfera explosiva en espais confinats poden generar greus danys a les persones. Es pot estimar per simulació el volum i extensió d'una atmosfera explosiva, però per a això es requereix disposar de moltes dades que requereixen els models matemàtics. Una forma molt més senzilla per tenir una noció de la probabilitat de generar-se una atmosfera explosiva de 10 litres és estimar la quantitat necessària de substància per generar-la. En el cas del benzè el límit inferior del qual d'inflamabilitat és l'1,2% són necessaris únicament evaporar 0,39 g de producte per generar 10 litres de atmosfera explosiva. Amb la majoria de pólvores inflamables, n'hi ha prou amb un dipòsit de pols amb espessor inferior a 1 mm repartit de manera homogènia per tota la superfície del sòl per omplir completament una estada d'altura normal amb una mescla explosiva de pols/aire en cas d'arremolinar-se. Evidentment aquestes dades són molt conservadores, encara que reals, doncs no consideren un factor molt important quan avaluem atmosferes explosives com és la ventilació, però posen en evidència que petites quantitats de producte poden generar greus danys a les persones.
En el cas que s'identifiquin substàncies en el lloc de treball capaços de generar una atmosfera inflamable en quantitats perilloses, és necessari disposar d'un DPCE, i en aquest cas, és molt important disposar de tècnics qualificats perquè l'anàlisi realitzada en el DPCE sigui l'adequat i eviti resultats que sobreestimen o infravaloren la situació. Infravalorar el risc d'explosió pot conduir a situacions potencialment catastròfiques, mentre que la sobreestimación conduirà a un excés de mesures i ocupació de recursos innecessaris.
Autor: Jordi Bosch. Consultor de Seguretat de processos. Process Safety Consultant. Unitat de negocis Process Safety/ Seguretat de processos. TÜV SÜD.
