No deixem cremar la nostra història

El recent incendi de l’església de Notre-Dame a París ens ha fet veure la gran vulnerabilitat, davant d’un incendi, dels edificis històrics, singulars i emblemàtics que formen part del nostre patrimoni cultural. Són segurs aquests edificis? Com hem de gestionar aquesta seguretat de forma raonable, financerament sostenible, estèticament acceptable i, sobretot, eficaç?

Per començar comentarem alguns temes força clàssics, potser no tan evidents a primer cop d’ull, però que cal conèixer i respectar. Per evitar l’aparició d’un incendi s’han d’aplicar mesures de prevenció que, bàsicament, consisteixen a complir amb totes les normes, procediments i reglaments tècnics aplicables a l’escenari que tinguem en cada cas.

I també a fer servir el sentit comú i l’experiència per gestionar situacions en les que la metodologia prescriptiva, la que fa aplicar la reglamentació vigent, pot resultar insuficient.

Si, malgrat tot el que hem dit fins ara, l’incendi apareix, entrem en la fase d’aplicació de les mesures prescriptives de protecció activa i passiva que fixen els reglaments tècnics vigents al nostre país; el codi tècnic de l’edificació, el reglament de seguretat contra incendis en edificis industrials i les ordenances municipals, a més de totes les normes UNE (fixades per l’Associació Espanyola de Normalització) que se’n desprenen.

Per ordenar i harmonitzar totes aquestes mesures i actuacions, cal fer un projecte d’enginyeria de protecció contra incendis. En edificis complexos que necessiten un tractament personalitzat, recomanem fer una auditoria/diagnòstic previ basat en metodologies d’anàlisi del risc adequades, fent servir criteris de prestació i amb aportació d’expertesa en les diferents matèries.

Un cop fet aquest treball previ de detecció i avaluació del risc, es pot establir el full de ruta idoni, és a dir, la planificació i programació de les actuacions definides en el projecte de protecció contra incendis, mesures d’autoprotecció i formació, i informació.

Per completar la recepta, s’ha de garantir la continuïtat d’aquest sistema de seguretat contra incendis amb mecanismes de gestió adaptats a cada situació, sostenibles en el temps i financerament contemplats.

Tot el que s’ha dit fins ara pot ser aplicable a qualsevol edifici, indústria o magatzem. En el cas d’edificis històrics, hi ha alguns factors diferencials que compliquen l’aplicació de les mesures estàndard. Les restauracions i rehabilitacions són freqüents i sovint llargues i complexes. Això fa que hi treballin, alhora, moltes persones de diferents gremis. Això comporta que el risc d’incendi augmenti si el comparem amb una activitat normal.

Molts dels incendis catastròfics d’edificis emblemàtics han passat en la fase d’obres i rehabilitacions. El Liceu de Barcelona n’és un exemple i en podem trobar molts més a la història recent.

Un altra característica dels edificis històrics és que no es poden utilitzar segons quins agents extintors ja que podrien malmetre les obres d’art que contenen. Per exemple, l’ús d’aigua d’extinció a raig i en cabals importants no és, en general, aconsellable.

Per aquesta raó, els bombers han de rebre una formació específica de com manipular les peces delicades i abordar l’extinció en entorns fràgils i poc habituals. Res que amb formació i informació no es pugui resoldre.

Paral·lelament, la problemàtica de l’evacuació dels visitants habituals també és  significativa. Es tracta d’edificis amb una gran afluència de persones i, per tant, de publica concurrència. Els programaris de simulació d’evacuacions poden ajudar a definir els escenaris accidentals i ajudar a millorar-ne la gestió més enllà del compliment dels reglaments prescriptius.

En resum, no creiem que sigui difícil garantir que la nostra història patrimonial física, en forma d’edificis i del seu contingut, no es cremi. Només cal fer-ho aplicant els coneixements existents, amb costos raonables. El preu de no fer-ho pot ser molt alt, com ha quedat demostrat en el recent cas de Notre-Dame.

És important subratllar que oferim a les administracions competents l’expertesa i l’experiència de l’enginyeria industrial, tant a nivell de persones com d’empreses per treballar coordinadament amb aquesta finalitat: augmentar la seguretat del nostre patrimoni, assegurant-ne la conservació.

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.