''No em regalaven nines, sinó Meccano''

Quan era petita, l'Andrea Aguilella va tenir ''la sort'' que a casa seva li van respectar els gustos i no li van limitar els jocs. ''No em regalaven nines, sinó Meccano''. Així, diu, sense que tinguessin carreres de l'àmbit tècnic, els seus pares li van oferir l'opció de conèixer tot el que estava al seu abast i desenvolupar els seus propis interessos. Apassionada per les ciències i l'enginyeria, però també per la literatura i la cultura en general, l'Andrea va decidir estudiar Enginyeria Industrial a la Universitat de Vigo i, un cop acabat, es va traslladar a Barcelona per completar el màster a la Universitat Politècnica de Catalunya.

Només té 27 anys, però gràcies a totes les seves inquietuds i aficions ja pot presumir d'una trajectòria acadèmica i professional sòlida i diversa. I és que ja abans d'acabar la carrera va entrar a Enxeñeria Sen Fronteiras Galicia, una experiència que creu que la va ajudar a tenir la visió que no sempre la millor tecnologia és la més complexa, sinó la que ''millor s'adapta a la problemàtica real'' i, alhora, a veure que la tecnologia també influeix d'altres aspectes que sovint ''ens passen de llarg''.

Però aquesta no és l'única gesta de l'Andrea. Acabada de graduar va guanyar el programa Yuzz per a joves emprenedors amb 'Enelatril', un projecte d'aplicació per ajudar a la gent a preparar exposicions en públic. Aguilella havia fet teatre tota la vida, en companyies semiprofessionals, i li agradava la improvisació, retirar, etc. però va veure que no tothom podia enfrontar-se a parlar en públic. A la carrera es va trobar, explica, gent amb habilitats tècniques ''al·lucinants'' que ''no lluïen'' per les dificultats d'expressar-se o presentar-ho en un auditori. Lamenta que en les carreres tècniques no es treballi aquesta habilitat i ho veu com una ''deficiència''. Per això, va dissenyar una aplicació que en funció d'uns determinats paràmetres (número de públic, format, possibles preguntes, habilitats personals, etc.) donava pautes per preparar una exposició oral i aconseguir ''que no et sentis sol davant en full en blanc''.

Al programa Yuzz la van ajudar a convertir la idea en un projecte realitzable i va comprovar que tenia ''molt bona acollida'' i, per tant, que podia tenir cert interès comercial. Per això, es va haver de plantejar si continuava apostant-hi plenament o continuava estudiant. ''Potser ajudar a parlar amb públic m'agrada, però no era el meu objectiu aleshores'', relata l'Andrea. Per aquest motiu va decidir ''posar-lo en pausa'' i traslladar-se a la capital catalana per fer el màster d'enginyeria industrial. Abans però, va poder gaudir del premi que li va permetre visitar Silicon Valley, veure Facebook i Google, entre altres, i conversar amb espanyols que hi treballaven per poder entendre les diferències d'un lloc a l'altre. ''Va ser molt enriquidor'', conclou l'Andrea.

andrea2
Andrea Aguilella, a les instal·lacions de Google.

De Barcelona, l'Andrea valorava molt l'oferta cultural i el bon temps ''per què ens hem d'enganyar?'', diu rient. Però no és l'únic que ha aprofitat des que viu a la ciutat. Durant el màster s'ha introduït al món de l'enginyeria aeroespacial a través del laboratori de nanosatèl·lits de la universitat, el Nanosat Lab. ''Em va semblar increïble i apassionant'', diu contenta. Durant el temps que va ser-hi, va poder participar del disseny del sistema d'enlairament d'un 'cubeSat' i també del disseny mecànic de dos 'cubeSats' més que s'han acabat posant en òrbita. Aguilella valora molt positivament el seu pas pel laboratori i espera poder tenir ocasió, més endavant, de tornar al sector aeroespacial com a enginyera de disseny mecànica.

Ara, però, té altres prioritats i malgrat que li encantaria trobar la manera de combinar les dues vessants, i treure's ''l'espineta'' de l'enginyeria aeroespacial, està contenta amb la feina que fa, valora el moment professional en què es troba i creu que és una bona oportunitat per créixer. Treballa a FI Group, una consultora d'innovació, una consultora especialista en projectes d'investigació i desenvolupament que li permet estar al dia de les tecnologies més punteres del moment. Ajuda doncs a altres empreses a innovar més i a aprofitar les innovacions que ja tenen i que no en són conscients. ''Veig projectes increïbles, tot són novetats'' diu.

Sobre les vocacions STEM

L'Andrea reconeix que als nois ''se'ls aproxima molt més a la tecnologia'' al llarg de la seva vida però en canvi, recalca que no hi ha ''res genètic'' que propiciï aquesta diferència i per això, creu que cal continuar treballant per arribar a ''la meta'' d'aconseguir el mateix número d'homes i dones als estudis tècnics. Veu positivament que les empreses valorin les dones i que ja es comenci a canviar la mentalitat dins les companyies. ''Estem guanyant aquesta batalla'' conclou quan s'adona que fa relativament poc temps eren habituals les imatges d'enginyeries sense cap dona i que ara ja hi ha la mentalitat de fer-ne sortir per visualitzar la seva presència al sector i crear els referents que en llibres de ciència, per exemple, no hi són.

Té clar que el problema actual està ''en l'abans i el després''. ''Si se t'encasella i no tens opció de veure altres activitats, és molt difícil que de cop et vingui la voluntat de fer Enginyeria'', diu Aguilella. Per això, defensa fer més incidència a escoles i instituts per influir en la presa de decisions de les noies i millorar-ne l'accés als estudis. Per contra, tret d'algun professor amb prejudicis que no confiava en les noies, sobretot en les pràctiques, assegura que durant l'etapa d'estudiant mai no va patir inconvenients per ser noia en un entorn molt masculinitzat. En canvi, en l'àmbit professional li sembla que, a clients i altres contactes –no dins les companyies on ha treballat-, s'ha de demostrar més''. ''Associen la noia a la immaduresa'', diu Aguilella, ''si fos un noi jove no hauries de guanyar-te el respecte''.

CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.