“No és fàcil mantenir Catalunya dins dels calendaris mundials de Fórmula1 i MotoGP. Treballem per oferir la millor oferta global possible”

Vicenç Aguilera és l’actual president del Circuit de Barcelona-Catalunya i un dels referents quan es parla d’automoció i esports de motor al nostre país, àmbits en què ha fet tots els papers de l’auca. Va ser una de les ànimes de Seat Sport, ha fet créixer el talent dels millors pilots catalans a través del Programa de Joves Pilots i va fer d’analista a les transmissions del Mundial d’F1 a TV3. En l’àmbit empresarial, va ser director regional de Siemens durant sis anys i màxim responsable d’R+D a Ficosa durant sis més. Entre el 2013 i el 2017, va presidir el Clúster de la Indústria de l’Automoció de Catalunya (CIAC). Actualment, és membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. 

El Circuit de Barcelona-Catalunya va acollir el seu primer gran premi d’F1 l’any 1991. Pocs traçats del món poden presumir d’haver-ne vist 27 de manera ininterrompuda. Quin és el secret?

El nostre circuit té una de les millors propostes d’Europa d’oferta global. La combinació Barcelona-Circuit-F1 és molt potent. No tots els traçats tenen una ciutat com Barcelona a tocar i això juga molt al favor nostre. Potser no som un circuit amb tanta tradició com Monza o Silverstone, però, si sumem la nostra capacitat hotelera, l’ambient al traçat i l’espectacle a la pista sí que som dels millors. Això no treu que cada renovació de contracte sigui una lluita. Una lluita complexa, perquè organitzar un gran premi és cada vegada més car. Els números dels últims anys no han estat bons i això ha implicat aportacions públiques més quantioses per poder subsistir. Però ens n’estem sortint, cosa que no poden dir altres circuits que, en un moment o altre, han caigut del calendari del mundial. 

Estava acostumat a negociar amb Bernie Ecclestone. Ara ho fa amb el grup nord-americà Liberty Media. Quines diferències hi ha?

A mi m’agrada definir l’F1 d’abans com un one-man-show. Era el xou de l’Ecclestone. Era la seva F1. A les reunions, tan aviat estaves discutint sobre els milions d’euros que havies de desembutxacar per organitzar el gran premi com de la catifa vermella que hi hauria a l’entrada del pàdoc. Ho controlava absolutament tot. És un home extremadament detallista, meticulós i molt exigent, que s’empipava si no complies amb el que havies acordat amb ell. Amb Liberty Media treballem d’una altra manera i, segons quin tema has de tractar, et dirigeixes a un departament o a un altre. Però no és una relació one-to-one com amb Bernie Ecclestone, que acabava sent l’embut per on passava tot. Possiblement, amb ell enllesties la feina més ràpid, però em fa la sensació que, en conjunt, la manera de treballar amb Liberty és més eficient.

Des de fora, sembla que amb el mundial de motociclisme tot és més fàcil...

No, de cap manera! Pot semblar que, després de superar les dificultats que planteja un monstre com l’F1, la resta és bufar i fer ampolles. Però no és així. Amb MotoGP, el nivell de patiment i exigència és el mateix. Amb un afegit que ens complica encara més les coses: no només tenim competidors fora d’Espanya, sinó que en tenim tres ben a la vora: els grans premis de la Comunitat Valenciana, a Xest; el d’Espanya, a Jerez, i el d’Aragó, a Alcanyís. Això fa que tot sigui més difícil.  

“El clúster de l’automoció beneficia la competitivitat de les empreses, però ens hem d’adaptar més ràpid als reptes del sector."

Un any més, els Enginyers Industrials, l’STA i l’ETSEIB organitzen una jornada per parlar d’F1. Aquest cop serà amb professionals catalans que s’obren camí en diferents escuderies. Què falta perquè a Catalunya hi neixi un equip d’F1?

No cal dir que el nostre país té una tradició de passió pel motor espectacular. Som el bressol de campions en diverses especialitats, dels millors organitzant grans esdeveniments esportius, però ens manca una indústria d’aquest sector. Anem molt endarrerits. Des del circuit, hem fet molts esforços i ens hem volgut convertir en el pal de paller d’un procés d’implantació. Hem aconseguit que equips petits s’hagin instal·lat al costat, perquè els és molt còmode. Un embrió del que hauria de ser el nostre Motorsport Valley particular. Ara mateix, els joves enginyers han de marxar fora per acabar d’aprendre o per trobar una formació més específica. Cal treballar perquè aquest coneixement es pugui adquirir sense necessitat d’haver d’agafar un avió. A Granollers, per exemple, s’hi pot cursar un Grau en Enginyeria de l’Automoció. És un primer pas. Des del  CIAC, es treballa per aconseguir que Catalunya sigui un punt neuràlgic, al sud d’Europa, per a la formació especialitzada en aquest tipus d’indústria. Tot plegat forma part de l’estratègia per fer créixer el PIB de la indústria del motorsport. Tenim la passió, tenim els pilots, tenim el públic, però ens falta la indústria.

Va ser, precisament, president del clúster. Com valora la feina que s’hi ha fet i quina és la clau del seu funcionament?

El CIAC ha aconseguit aglutinar molts i molt diferents actors de l’automoció, un sector molt important a Catalunya. Tan important que representa un terç del total del PIB industrial. Un dels grans mèrits de l’entitat és haver aconseguit asseure a la mateixa taula petites i grans empreses per fer-les confluir, tot i que, en el dia a dia, competeixen entre si. Han entès que treballant conjuntament i unint esforços poden tirar endavant projectes i idees interessants i beneficiosos per a tots els implicats. El CIAC ha fet quallar i conviure els actors d’un àmbit multicultural i multidimensional perquè treballin plegats. Aquesta col·laboració s’acaba traduint en un augment de la competitivitat.

El sector de l’automòbil està immers en un procés de grans transformacions. Caminem cap a vehicles cada cop menys contaminants i cada vegada més autònoms. Els del futur (no massa llunyà) seran molt diferents dels cotxes que es fabricaven fins fa molt poc. La indústria catalana pot ser competitiva en aquest escenari?

En teoria, ha d’estar preparada. Però, personalment, tinc molts dubtes que, a la pràctica, s’estigui fent aquesta aposta per al futur tal com tocaria. Els canvis a la indústria catalana per adaptar-se a les noves característiques del sector són massa lents. Hauríem de trobar la manera d’accelerar-los perquè no ens agafin a contrapeu. Canvia tot: el producte, el model de negoci... Ens hem de moure ràpid. Veig molts projectes nous, projectes a nivell mundial amb molta participació internacional, però em sorprèn la poca participació que hi tenim des de casa nostra. Hem de voler jugar aquesta partida global perquè tenim capacitat per fer-ho.