No tot és tecnologia

Vull pensar que des del punt de vista de la tecnologia he tingut sort amb el temps que m'ha tocat viure. El meu primer contacte amb la informàtica va ser amb un immens ordinador que treballava amb targetes perforades i, gràcies a que part de la meva vida professional ha estat la informació sobre les tecnologies industrials, he pogut ser espectadora de un progressiu i accelerat canvi que alguns anomenen 4ª Revolució Industrial.

Recordo la presentació del primer autòmata programable (PLC) o quan Joseph Engelberger va presentar el primer robot industrial, el Unimate, encara de accionament hidràulic. També quan les idees s'avençaven a la tecnologia, com va ser el cas a mitjans dels vuitanta del segle passat quan ens vam cansar de parlar i escriure sobre sistemes experts però no disposàvem d’ordinadors amb la capacitat de gestió de dades que es precisaven. I aquí estem ara amb la dita Indústria 4.0, les aplicacions de intel·ligència artificial o la Big Data.

Es parla de revolució digital i la pregunta que podem plantejar-nos és si es tracta sols de canvi tecnològic o, com tota revolució, pot comportar també un autèntic canvi cultural per a la indústria, a les infraestructures o també, per exemple, per a les ciutats intel·ligents i, par tant, per a la societat en general. Cal dir que en determinats àmbits el canvi ja s'ha produït com és el cas de la manera en que ara gaudim de la música o de les sèries, sense parlar del treball o l'estudi on-line, una tendència que si bé ja s'apuntava abans de la pandèmia, aquesta sense dubte ho ha accelerat. 

Si ens centrem en les empreses i especialment en les industrials, podria dir-se que són diversos els reptes als quals avui s'enfronten. Òbviament la digitalització però també i molt importants la globalització, l'emergència climàtica i hi ha qui parla també de l'expansió del coneixement fora i dintre de l'empresa.

Des de la meva perspectiva de quasi 50 anys de llegir, escoltar i escriure sobre l’evolució tecnològica, penso que no és arriscat afirmar que avui inclús tenim més tecnologies de les que som capaços de gestionar i aplicar. Vist així no puc deixar de preguntar-me si el principal desafiament avui no és tant la implementació de noves solucions tecnològiques com la necessitat de un canvi en la pròpia cultura empresarial i industrial.

Tal com es planteja la dita Indústria 4.0, tots els processos estan interconnectats i subministren una quantitat ingent de dades que caldrà explotar i gestionar be per millorar eficàcia i productivitat i, per tant, també rendibilitat. La pregunta és, tot això serà viable treballant amb els vells esquemes o serà necessari també una important transformació en l’organització i gestió de les empreses? I podem preguntar-nos també si no poden ser mes difícils aquest canvis que la pròpia implementació d'una nova tecnologia.

Automatització, anàlisi de dades, solucions cloud o robots (col·laboratoris o no) són eines imprescindibles però no suficients para aquesta dita revolució digital. Caldrà també que hi hagi una nova visió de l'empresa, industrial o no. Exigeix un canvi que afecta a les persones, a totes les persones que formen part de la empresa, des de la direcció fins els operaris de planta o del departament de vendes. 

Abans citava la digitalització, la globalització i l'emergència climàtica com els tres principals reptes a que s'enfronten les empreses actualment i m'atreviria a dir que també en el cas de les dues últimes sembla indiscutible la necessita de contemplar noves estratègies en el mon de les empreses i, molt especialment, en les empreses industrials.

Nous reptes per les empreses i també per la societat en general i és precisament per això que crec que és ben encertat parlar de una quarta revolució industrial amb la peculiaritat front a les anteriors que el seu desenvolupament és molt més accelerat.