“No volem ser el banc que més guanya”

Josep Oriol Sala presideix Caixa d'Enginyers des del 2011. Com a enginyer industrial que és, ha desenvolupat el gruix de la seva carrera professional en una consultora, en la qual liderava un equip de més de cinc mil persones. Ara compagina la tasca al capdavant de la cooperativa de crèdit amb un projecte personal que l’il·lusiona: un celler. I és que el món del vi i el bancari són més semblants del que es podria pensar.

Hem superat la crisi?
M’agradaria dir que sí, però el que hi ha és un cert canvi de tendència: un repunt del consum, una lleugera vitalització de la contractació, un increment de les exportacions... La gent comença a invertir de nou.

El present és esperançador?
Jo em sento positiu. Com a enginyer estic vinculat amb el sector industrial i noto com els proveïdors tornen a preparar ofertes. Es comença a percebre confiança, i la confiança és fonamental per a l’economia.

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"222","attributes":{"alt":"","class":"media-image","typeof":"foaf:Image"}}]]

Josep Oriol Sala

L’economia és desconfiada?
A Espanya, l’estalvi de particulars des de l’inici de la crisi ha crescut un 10%. Simplement pel temor de la crisi, la gent estalvia. No inverteix i no gasta, i això començarà ara a canviar.

Però les empreses no han estalviat.
Malauradament la crisi s’ha endut moltes empreses. Altres han aguantat, però no han pres decisions d’inversió per poder mantenir el compte d’explotació. Quan comencin a veure la llum i, a mesura que el crèdit bancari es comenci a obrir, aquestes empreses podran invertir i generaran més riquesa.

Què fa que Caixa d’Enginyers sigui una entitat tan singular?
En primer lloc, que som una caixa cooperativa. No tenim clients, tenim socis. Caixa d’Enginyers es va crear fa més de quaranta-cinc anys amb l’ànim de donar servei als enginyers i a tots els professionals. Això vol dir que el tracte que donem als nostres clients és de soci. Volem el millor per a ell.

En què es nota el tarannà “enginyeril” de l’entitat?
L’enginyer és d’una manera determinada. El Consell Rector està format exclusivament per enginyers. Per això no invertim en res que no tinguem clar que puguem pagar.

Prudència?
Mantenim un criteri de màxima prudència perquè aquí no estem per ser el banc que més guanya. Estem per ser una entitat que dóna un servei adequat al soci, el millor possible.

Això no resta atractiu a l’entitat?
Prestem pràcticament tots els serveis que pot donar la banca: crèdit, assegurances, gestió de carteres, etc. Però mai volem ser el que més paga pel teu passiu ni el que menys et cobra pel teu actiu. Tot i això, amb nosaltres sempre tindràs un tractament de confiança i no caldrà negociar. Perquè els clients són socis.

El sector bancari ha estat molt criticat pel seu paper durant els anys previs a la crisi. Tots en són culpables?
Nosaltres tenim una taxa de morositat del 2,2% mentre que la mitjana del sector és del 13,6%. Això per què és? Per la prudència que deia. Per exemple, mai hem fet crèdit a promoció.

Va ser una decisió perquè preveien la crisi o forma part de l’ADN de l’entitat?
En aquell moment el sector immobiliari era una gran oportunitat. Es demanaven molts crèdits i segurament ningú discutia massa el tipus d’interès. Però nosaltres teníem clar que estem al servei del nostre soci. I el nostre soci pot demanar una hipoteca o un crèdit personal, però nosaltres no li prestarem diners per invertir-los en un àmbit que entenem que no és estructura productiva.

Això no va generar divisions internes per la pèrdua d’oportunitats?
Podia ser que hi hagués diferents opinions, però sempre es va arribar al consens. Nosaltres tenim una màxima: solidesa no és buscar el camí fàcil, és buscar el camí segur. Créixer de forma fiable amb els peus a terra. Això és fer banca. Perquè el banc ha de fer banca.

Com encaixa en tot això la responsabilitat social empresarial?
Fa dos anys i mig vam impulsar la Fundació Caixa d’Enginyers, que és la nostra eina de responsabilitat social. Està enfocada als enginyers i a tots els professionals però també  al cooperativisme, obra social i art, cultura i esport.

I què fan?
Estem fent moltes coses. Més de vuitanta projectes: donem premis a les millors idees per al progrés, participem en projectes d’emprenedoria i facilitem el finançament de la carrera als estudiants.

Sempre són projectes vinculats amb l’enginyeria?

Sí. Però també participem en el Banc dels Aliments, Acció Natura, Unicef o Càritas. Estem atents al que demana la societat i contribuïm amb les solucions que pugui aportar la Fundació.
Quan es fa referència a la responsabilitat social sempre hi ha el dubte de si es fa per rentar-se la cara, per remordiments o si és per convicció.
Nosaltres no tenim la necessitat de rentar-nos la cara; per tant, aquesta no és la nostra motivació. Al contrari, som una entitat que funciona bé, i per això estem en disposició d’integrar la responsabilitat social. A més, en la nostra estructura de societat cooperativa té molt sentit que ho fem.

Com pot afectar la situació política de Catalunya a l’entitat?
És un tema que no ens plantegem en absolut. La situació serà la que serà, però Caixa d’Enginyers sempre ha actuat amb calma i analitzant les coses quan té dades suficients. Nosaltres estem per donar serveis als nostres socis, que són els enginyers i tots els professionals. La política dóna moltes voltes. Des d’una perspectiva personal, cadascú pot tenir la seva opinió però no hi entrem. Som un banc. I no pensem canviar.

Fa poc va introduir-se en el sector vinícola. És una afició o una inversió?
És una il·lusió que tenia des de feia molt temps i a la qual dedico moltes estones. Em vaig replantejar la meva vida: “Portes vint-i-cinc anys fent el mateix, has tingut èxit i ara podries dedicar-te a un tema que t'aporti noves il·lusions en companyia dels teus fills”.

I va sorgir Mas Rodó.
Vaig trobar una finca gran i maca al Penedès. Molt ben preparada per fer vi de qualitat. S’havia de fer tot. El meu fill gran n’és el director tècnic i la meva filla, la directora de màrqueting i comunicació.

Quin vi fan?
Intentem fer vi de la màxima qualitat i ja hem guanyat alguns premis. Fem cinc tipus de vi. Vam començar el projecte fa vuit anys i en fa quatre que vam iniciar la comercialització. De moment exportem a vuit països.

A poc a poc i bona lletra, com la Caixa?
El món agrícola és com Caixa d’Enginyers: has d’anar a poc a poc, amb calma, tranquil i sabent en cada moment què és el que busques. 

La veu de l'experiència

Josep Oriol Sala és enginyer industrial per l’ETSEIB, amb l’especialitat en organització, i té formació directiva a IESE. És president de Caixa d’Enginyers des de desembre del 2011, entitat de la qual era vocal des del 2005. A més, acumula experiència professional en les àrees d’organització i serveis d’informàtica per al sector financer, empreses industrials i telecomunicacions.

L’entitat que presideix es troba en ple procés d’expansió. Ja ha assolit els 123.000 socis i des que va iniciar-se la crisi ha incrementat el volum de negoci en un 48%. Caixa d’Enginyers creix com mai ho havia fet. El seu màxim responsable diu que és gràcies a una feina d’equip.