Nou projectes de respiradors, premi Indústria 4.0
Els nou projectes de respirador que s'han tirat endavant arran de la crisi de la COVID-19 a Catalunya han estat reconeguts en el Fòrum Indústria 4.0. La comissió ha decidit transformar el premi en un reconeixement a la iniciativa d'empreses, consorcis i centres tecnològics per posar a l'abast de la gestió de la crisi tota aquesta indústria i coneixement.
Els nou projectes que s'han premiat són:
· AER-0: ventilador mecànic de pressió sobre bossa AMBU. Projecte coordinat per Carles Domènech, del CDEI-UPC i Lluís Privat, de Mecanitzats Privat. Amb la col·laboració de Tecnicum, Metallogic i Oxiter, i el suport de l'Hospital Trueta de Girona.
· AIRE v5: ventilador mecànic de pressió amb bossa AMBU. Projecte liderat per Alfons Maldonado i Leo Espejo. Col·laboració amb l’Hospital de Bellvitge.
· DAR: un ventilador mecànic invasiu (VMI) que proporciona la dosificació de gasos medicinals imitant la fisiologia respiratòria normal mitjançant un conjunt de vàlvules i la CPU que les controla. Projecte de GasN2 com empresa, liderada pel seu Conseller Delegat i President de la Comissió d’Enginyeria Química del Enginyers Industrials Catalunya, i molt especialment el seu departament de recerca i innovació han estat claus en el seu desenvolupament. Amb suport de l'Hospital Clínic, l'IDIBAPS, I'IGTP i l'Hospital Sant Joan de Déu.
· GARROTXA: respirador apte per a totes les fases de la intubació: el seu control electrònic detecta i reacciona si el pacient recupera la respiració... Projecte de Guillem Viver, sota la direcció del Director industrial de NOEL i en coordinació amb l’Hospital d’Olot.
· LEITAT1: respirador de campanya 3D validat mèdicament i industrialitzable. Projecte liderat per Magí Galindo, al costat de Manel Balcells, Esteve Trias i Lluís Blanch. Coordinació amb Hospital Parc Taulí de Sabadell.
· MAR: respirador de flux continu, dissenyat per utilitzar material industrial fàcil de trobar i muntar. Projecte de MOSE, liderat per Agustí Moseguí, en col·laboració amb l’Hospital del Mar
· OxyGEN: respirador mecànic basat en una bossa AMBU que és pressionat gràcies a unes lleves. Projecte de l'start-up del Poblenou Protofy. Produït, en part, a SEAT.
· Q-VENT: ventilador mecànic amb bossa AMBU configurat com a lleuger equip portàtil de 22 kg, incloent una bateria de 30 minuts d’autonomia. Desenvolupat per l’enginyeria QEV Technologies de Montmeló i l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau, amb el suport en fabricació i proves d’EURECAT, i produït a Nissan a la seva planta de la Zona Franca.
· RESPIRA: aconsegueix varis perfils de ventilació sent un dels dispositius més potents pel que fa a control i monitorització basat en AMBU. El projecte RESPIRA neix de la mà de l’empresa GPAINNOVA, i compta amb el suport de l’Hospital Clínic de Barcelona, la Facultat de Medicina de la UB i l’Hospital Germans Trias i Pujol juntament amb el suport de l’Hospital Sant Joan de Déu
· Respiradors de codi obert:
· Respirador de baix cost de la Unitat de Biofísica i Bioenginyeria de la UB.
· ResUPCManresa, d’antics alumnes i personal de la UPC de Manresa
· Automatització d'un respirador manual per l'’estudiant Miquel Giménez del Màster Universitari en Enginyeria Industrial de l'ETSEIB-UPC
L'enginyer i director d'nnovació de l'AQUAS, Ramon Maspons, ha estat l'encarregat de recollir el premi de forma vitual. Maspons ha destacat que les crisis tenen tres etapes, la de reacció, reset i reinventar-se, i que els projectes de respiradors formen part de la primera etapa. ''La innovació és un element clau perquè dona possibilitats de reaccionar a curt termini'', conclou Maspons. Maspons, que ha estat crític amb institucions com l'AEMPS per ser ''lent i pèssim'' en un moment on la rapidesa era un valor afegit, ha valorat els diferents agents promotors i els diferents mecanismes que van permetre incloure la capacitat d'innovar com un dels elements clau per a la indústria. Maspons ha reconegut que amb els respiradors se'ls ha fet reaccionar però també obrir una reflexió sobre la capacitat de la indústria catalana en el sector de la salut.