Oppenheimer en el món actual

Aquest estiu s’ha estrenat als cinemes el film Oppenheimer, dirigit per Chistopher Nolan i que, partint del llibre American Prometheus de Kai Bird i Martin Sherwin explica la biografia del físic Robert Oppenheimer. El film convida a moltes reflexions, com la que encertadament fa l’enginyer Marc Murtra, en un article a La Vanguardia el 27 de setembre on es pregunta, “On son els nostres Oppenheimers”. L’article recorda que en l’Amèrica dels anys 30, va atreure eminències tecnològiques d’arreu del món, que van fer possible la realització pràctica de la reacció de fissió nuclear. Marc Murtra demana una millora dels nostres sistemes de meritocràcia, per atreure el talent d’arreu del món com va saber fer els EEUU en la difícil època dels anys 30 i 40. Reflexió del tot encertada.

El film reviu l’ambient científic que els contemporanis d’Albert Einstein com Enrico Fermi, Edwart Teller, Leo Slizard, Oppenheimer... que van contribuir decisivament al progrés de la física teòrica i que ja havien assolit el 1929 la reacció nuclear de fissió. Descobriment que va obrir la porta a una font poderosa d’energia. Els físics de les universitat americanes eren conscients del perill que del seu descobriment se’n fes un ús militar, i això els va fer alertar en la famosa carta (signada entre altres per Albert Einstein) adreçada al President Roosvelt, del perill que el seu descobriment fos utilitzat pels nazis, que també treballaven en aquest camp. La carta va ser un dels detonants de l’inici del que seria després el projecte Manhattam dirigit per Oppenheimer per construir les primers bombes nuclears.

El film ens porta a una època on la humanitat, malauradament, assoleix la seva capacitat d’autodestrucció, que es l’època en la que seguim vivint, i m’ha fet recordar que els avenços tecnològics tenen límits ètics i morals, que la ciència i la tècnica sense propòsits de progrés pot ser molt destructiva, que disposem de recursos immensos pel progrés de tota la humanitat.

Però fa desenes d’anys que fem un ús pacífic de l’energia nuclear, desenes d’anys. Desenes de reactors estan en marxa, i des del 2017 s’han iniciat la construcció de 31 nous reactors, majoritàriament per Rússia i Xina. I haurem de pensar seriosament el risc que correm els països democràtics si no disposem d’energia suficient per mantenir la qualitat de vida, que en un mix-energètic, sense l’energia nuclear, difícilment podrem garantir, i deixem en mans de les autocràcies aquesta font energètica, que avui es compatible amb les emissions mediambientals.

Vivim de nou, com a l’època d’Oppenheimer, davant de moltes portes tecnològiques amb grans incògnites. Una ja és coneguda com ara l’energia nuclear, altres de noves com en el seu ús com es la IA o els avenços en la genètica, que hem de saber-ne fer un bon ús.

Com sempre, el repte dels nous avenços que aconseguim, no és el negacionisme, sinó el bon ús, l’ús a favor del major benestar compatible, amb la supervivència del planeta.