Paula Torres (Sant Cugat, 2001) ha estat la guardonada amb el premi al millor expedient acadèmic de grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials a l'ESEIAAT-UPC. La graduada ha fet pràctiques curriculars al grup de recerca de CATMech, el centre d'investigació en tecnologies avançades en mecànica de la UPC, en projectes d'Enginyeria Mecànica i, actualment, es troba cursant el Màster d'Enginyeria Industrial al Departament d'E-mobility d'ABB. El seu pare també és enginyer i li ha demostrat que ser dona no ha de ser un impediment per dedicar-se al que vulgui. També l'apassiona la música i ha sabut combinar-la amb els seus estudis amb resultats excel·lents. Torres ha parlat amb nosaltres per expressar, entre altres temes, les seves aspiracions professionals i acadèmiques i la seva visió respecte de la situació de la dona en l'enginyeria. 

Quina trajectòria has seguit fins ara en l'àmbit acadèmic i professional?

Vaig començar el grau d'Enginyeria Industrial a la UPC de Terrassa. Vaig fer quatre anys a la carrera i ara estic fent el màster en Enginyeria Industrial. A part d'això he estat fent pràctiques curriculars al grau al centre de recerca CATMech, basat en mecànica de fluids a la UPC de Terrassa. Les pràctiques curriculars del màster en l'enginyeria industrial les estic fent a ABB, al departament d'E-mobility, on desenvolupem carregadors elèctrics i projectes de mobilitat elèctrica en general. A part d'això, també faig música. He fet el grau superior de cant al conservatori de Sant Cugat, on també vaig començar violí, però al final vaig veure que el cant líric i l'òpera era el que més m'agradava i vaig continuar. 

I per quin motiu vas optar per aquesta enginyeria?

Doncs la veritat és que sempre he estat una persona a la que li han agradat moltíssim els números, tant les matemàtiques com la física i la química, el dibuix tècnic... Des de l'ESO sabia que anava cap a una enginyeria, però mai havia tingut molt clar quina perquè hi ha una varietat molt gran. Al final vaig acabar triant industrials perquè és amb el que saps una mica de tot. No t'especialitzes en res, d'entrada. Això m'ha donat el ventall a poder saber una mica de tot. Però si que em vull especialitzar i em serà molt més fàcil perquè he tingut coneixements de totes les branques que l'enginyeria proporciona.

Però ja tenies aquesta idea de petita o va ser més endavant?

Sempre he tingut bastant clar que volia fer alguna carrera relacionada amb els números i que havia de ser enginyeria també ho sé des de fa temps. És veritat que el meu pare és enginyer, i suposo que també influencia. Potser des del Batxillerat la carrera d'industrials era la que més m'agradava i al final la vaig acabar escollint. 

Com ha anat l'experiència universitària?

La veritat és que vam començar la carrera força bé. El primer quadrimestre tots estàvem molt emocionats i també la primera impressió del que és començar la carrera. I el segon quadrimestre va ser quan va arribar la COVID-19 i ens vam confinar tots. El meu pare sempre m'ha parlat, des que soc una petita, de la vida universitària i de les bones experiències que t'ofereix. I va ser quan ens vam confinar i va ser bastant inesperat. Però, la veritat és que, inclús amb el confinament, jo he gaudit moltíssim la carrera. No tinc cap dubte que vaig escollir la que més m'hauria agradat. Estic molt satisfeta, he après moltíssim i la veritat és que a totes les assignatures, com tot una mica, algunes més, algunes menys, he après moltíssim i he gaudit molt.

Com has relacionat la música amb els teus estudis?

La música sempre m'ajuda a organitzar-me en l'àmbit acadèmic. Si he d'estudiar d'aquesta hora a aquesta hora perquè a més tinc música, si no, no tinc temps. Al cap i a la fi, crec que així aprofito molt millor el temps que tenir tota la tarda lliure, que al final vas allargant l'hora de posar-s'hi. Encara que estigui la setmana d'exàmens, jo estudio i després me'n vaig a música, a cantar, tant a coral com a la classe individual, perquè per mi em serveix una manera d'evadir-me una mica i poder estar fent el que m'agrada. 

Durant el grau has descobert algun àmbit on et vols especialitzar?

Quan vaig fer mecànica de fluids, amb el professor Robert Castilla, ja vaig pensar que seria un dels vessants que més em cridaria l'atenció. Després vaig fer les pràctiques allà perquè m'ho va proposar ell. Pensava que això anava a ser la meva especialitat. Posteriorment, va sortir l'oferta a ABB E-mobility, que és una multinacional destacada i espectacular. La mobilitat elèctrica no m'havia passat mail pel cap però ara que soc allà és m'està agradant moltíssim també. Tot i això, encara no tinc clar cap on m'especialitzaré amb el màster. Tinc diverses opcions. 

Ara mateix a l'empresa quines funcions tens?

Faig una mica de tot i, sobretot, ajudo amb el que puc. Al cap i a la fi, estic a service, el que seria postvenda després dels carregadors elèctrics, és a dir, gestionar l'anàlisi i la solució dels carregadors que han donat alguna errada o avaria i no funcionen. Per això també em coordino amb socis perquè vagin a fer intervencions, parlo amb clients...

Quins han estat els principals reptes als quals t'has afrontat?

Reptes n'hem tingut i jo crec que el principal ha estat intentar superar la carrera amb la pandèmia entremig. Crec que ha sigut un repte perquè portàvem sis mesos amb la carrera i seguir en línia no és tan fàcil com anar a classe. Després anàvem a algunes classes i altres no, als laboratoris... Però bé, tot és posar-s'hi i està clar que les que t'agraden més normalment sempre t'aniran millor. La mecànica de fluids m'agrada molt des de sempre, així com termodinàmica. També vam fer àlgebra, que m'agrada moltíssim. Les matèries de tecnologia industrial i de projectes també es gaudeixen. Per exemple, vam fer un projecte d'exoesquelet per l'empresa Estrella Damm. I és que va estar molt interessant perquè vam estar fent l'exoesquelet, inclús construint-lo, un cartó i gomes.
 

Quines són les teves principals aspiracions professionals ara que has acabat la carrera?

Ara seguir el màster perquè crec que és molt important seguir sempre formant-se. Quan acabi el màster m'agradaria veure de quina manera podria continuar aprenent perquè l'enginyeria és un món que sempre està en desenvolupament i crec que és molt positiu continuar aprenent sempre. 

Normalment en enginyeria hi ha menys noies, què creus que es pot fer per incorporar més dones al sector?

He de dir que quan ens van agafar, durant les dues primeres setmanes, o així van dir que en la nostra promoció érem un 32 o 33% de dones. Crec que cada vegada estem pujant més i estic orgullosa de què sigui realment així.
En el meu cas sempre he tingut l'exemple de mon pare, enginyer, i mai he cregut que ser noia fos un impediment. A mi sempre m'han agradat els números i soc decidida en això i tenia clar que jo anava per allà. I suposo que com més referents femenins hi hagi, més noies es veuran reflectides i serà més fàcil igualar el percentatge d'ocupació.

Què li diries a un estudiant que no acaba de decidir si optar per fer una enginyeria?

Jo crec que si ets una persona que li agraden els reptes, els problemes i, sobretot, els números, a més de tot el que sigui afrontar projectes, pot optar per fer una enginyeria. Et dona totes aquestes eines, amb l'enginyeria aprens i pràctiques amb eines per solucionar problemes. I si t'agraden totes les ciències, l'enginyeria és una gran opció per dedicar-t'hi.

Ara mateix com veus la situació al món laboral, hi ha paritat o també continuen havent-hi aquests desequilibris?

Ara mateix a ABB E-mobility som un grup de 22 persones i, si no m'equivoco, som tres dones. Sí que sé que estan intentant equilibrar i ABB en general i intentar incorporar més dones a l'empresa. Hi ha el projecte d'equilibrar la situació. Jo crec que això és també molt important que hi hagi un pla per augmentar aquest percentatge. Veig molt necessàries iniciatives com les vostres de valorar els referents femenins i donar-los a conèixer.