Amaia Lusa Garcia és catedràtica del Departament d’Organització d’Empreses de la UPC, investigadora de l’Institut d’Organització i Control IOC i membre del grup de recerca DOPS. Amb una mirada àmplia i rigorosa, assumeix des d’aquest any la direcció de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) en un moment de canvis profunds. En aquesta entrevista, parlem amb ella sobre alguns dels reptes que té sobre la taula: la reforma dels plans d’estudis, la construcció del nou edifici, l’atracció de talent femení a l’enginyeria i la IA generativa. “Cal integrar-la com a recurs formatiu i establir criteris clars sobre el seu ús en treballs i avaluacions”, manifesta Lusa.

Com afrontes aquesta nova etapa com a directora de l’ETSEIB?

Amb molta il·lusió i responsabilitat. Ens trobem en un moment clau, marcat per transformacions tecnològiques, socials i educatives que hem d’abordar de manera valenta i col·lectiva. Un dels grans reptes, com a direcció de l’escola però també com a universitat, és la irrupció de la intel·ligència artificial generativa: els estudiants ja l’estan utilitzant, i no podem fer veure que no hi és. Cal integrar-la com a recurs formatiu i establir criteris clars sobre el seu ús en treballs i avaluacions.

Us fa replantejar les dinàmiques de treball?

Sí, perquè si no adaptem els exercicis, pot acabar obtenint la mateixa nota un alumne que ha treballat molt que un altre que ha utilitzat només el Chat GPT, i no és just. I ja hi ha qui es comença a queixar, com és normal.

Està preparat el professorat per fer aquest canvi?

A la universitat li costa reaccionar però alguns docents ja hi estan treballant, malgrat estar en una fase molt inicial. El canvi és tan ràpid que no ens podem quedar mirant. Cal una reflexió col·lectiva i un marc comú que doni seguretat tant al professorat com a l’estudiantat.

Tu ja formaves part de l’equip anterior. Què es pot fer diferent?

És cert que les polítiques acadèmiques de l’Escola no canviaran substancialment, però cada persona té el seu propi estil de lideratge i unes prioritats pròpies. Jo soc una dona enginyera, feminista i amb una clara vocació d’impacte social, i això crec que s’hauria de notar els propers anys.

Un altre tema que destacaves al programa és l’absentisme. Què està passant?

És un fenomen que s’ha accentuat a tot arreu després de la pandèmia. Veiem com les aules es buiden i volem revertir-ho. Cal fer que els estudiants tornin a veure valor afegit de venir a classe. Per això, entre altres, hem iniciat un projecte d'innovació docent, el LESIE, que busca millorar l'experiència formativa sense perdre rigor. En aquest cas, i a través de casos d’estudi transversals, també s’incorporen els principis de sostenibilitat i compromís social al llarg de tots els estudis per tal que els futurs professionals els tinguin en compte en la seva activitat.

Aquest absentisme afecta el rendiment acadèmic?

No sempre. Hi ha estudiants que aproven, però el dubte és si aprenen tant com podrien. El problema és que hi ha estudiants que no li donen ni una oportunitat  i ni tan sols venen el primer dia, perquè ja no donen cap oportunitat de connectar amb el grup ni amb la dinàmica de l’assignatura. A banda que tenen molt més material disponible, hi ha competència directa de les acadèmies privades, que programen classes en paral·lel a les nostres i els capten fins i tot abans de la matrícula. Amb menys esforç poden tenir resultats similars i és humà.

Com s’hi pot fer front?

Hem de reforçar el vincle entre els estudiants i la universitat. Nosaltres, disposem de recursos com l’Aula Lliure, on estudiants de cursos superiors fan reforç gratuït als de primer. A més, aquest setembre començarem la setmana zero, totalment gratuïta i voluntària per als alumnes de nou accés. És fals que només amb l’acadèmia et puguis treure els estudis. Coneixem molts casos d’èxit que ho desmenteixen.

També parleu de revitalitzar la vida comunitària?

Intentarem aprofitar la commemoració dels 175 anys de l’escola el pròxim curs per donar-li una empenta. Volem una escola molt viva, on l’estudiantat tingui sentiment de pertinença i es desenvolupi acadèmicament i personalment i creïn xarxes que els durin per sempre. Som animals socials, no podem perdre les relacions humanes malgrat el teletreball i els avantatges de la tecnologia!

El nou edifici de l’ETSEIB forma part d’aquesta transformació. Què en pots avançar?

És una gran oportunitat per repensar com treballem i com ens relacionem. Volem aprofitar-lo per trencar barreres entre departaments, potenciar la transversalitat i millorar la vida comunitària. A més, s’inclou dins una redistribució més àmplia de tota l’illa de l’ETSEIB. La idea és concentrar el personal i les aules al nou edifici, mentre que els pavellons es dedicaran principalment a laboratoris docents i de recerca. Tot es pensa molt flexible perquè no sabem com evolucionaran ni els plans estudis ni la recerca. Ja tenim l’avantprojecte, i el calendari preveu començar les obres al setembre de 2026, en un escenari optimista.

Com us ubicareu quan ho tingueu a punt?

És una oportunitat per repensar la manera en què volem treballar. Volem una Escola a la que tant l’estudiantat com el personal tinguin ganes de venir-hi, i l’espai en això hi juga un paper molt important. La proposta del nou edifici és molt bona des del punt de vista funcional i logístic i és prou flexible per adaptar-se als canvis en els plans d’estudis o en la recerca. Laboratoris flexibles, aules grans que es poden dividir o aules petites que es poden combinar, etc.

Fa pocs dies que sabem les notes de tall, què els hi diries als estudiants que volen estudiar enginyeria industrial però no han entrat?

Que no es rendeixin. Hi ha molts camins per arribar a l’ETSEIB, des d’altres graus, dobles titulacions o màsters.

I als que sí que comencen a l’escola?

Que aprofitin al màxim les oportunitats: la setmana zero, les activitats de mentoria, els projectes com Fórmula Student, Moto Student, Arm2u o les diverses associacions. El primer any s’han de centrar en l’estudi però han de saber que a l’ETSEIB poden créixer acadèmicament, professionalment i personalment.

Ara tothom entra amb el PARS. S’ha aconseguit, així, que no es quedin només amb el grau, els titulats?

Els primers que van entrar amb el PARS al febrer han de decidir si fan el darrer quadrimestre del grau o el primer del màster i la previsió és que almenys la meitat comencin el màster en aquell moment. Hi ha certa expectativa perquè hem actualitzat i redissenyat el màster d’enginyeria industrial, amb més hores de pràctiques, projectes aplicats i especialització, perquè sigui més atractiu.

Als estudis d’enginyeria, l’equitat encara és un repte pendent, què es pot fer per atraure més noies als estudis d’enginyeria?

Primer deixar clar que no és culpa seva, sinó dels estereotips socials, que cal trencar-los a edats molt primerenques, i mostrar referents femenins joves. També hem de fer autocrítica: hem de comunicar millor l’impacte social de l’enginyeria industrial. Les noies sovint trien estudis on veuen un propòsit social clar. L’enginyeria també transforma vides i societats, però potser no ho expliquem prou bé. Per això volem impulsar projectes on els nostres estudiants vagin a escoles i instituts com a referents, i fer que la nostra comunitat sigui més diversa, també en l’àmbit socioeconòmic. Una majoria dels estudiants que tenim aquí són nois blancs de famílies benestants. Nosaltres volem donar la benvinguda a tots els gèneres, sexes, estatus i classes.