La Comissió de Construcció i Urbanisme va engegar, fa uns mesos, el grup de treball Entorn Edificat i Salut, que vol incorporar criteris de benestar i salut, en aquest sector. Milena Ràfols reconeix que els espais tenen molt impacte en la salut de les persones i que, així com l’arquitectura ja fa temps que ho treballa, cal que l’enginyeria tingui en compte els elements propis que hi poden jugar un paper. “Viure permanentment en un entorn no del tot saludable pot tenir repercussions serioses en la salut”, assegura Ràfols. En aquesta entrevista, recorda que la Síndrome de l’Edifici Malalt, que centrarà una jornada la setmana vinent, és una de les afectacions més conegudes i menys qüestionades, però que n’hi ha d’altres que s’han de començar a treballar.

Fa relativament poc que has assumit la presidència d’un grup de treball nou, a la Comissió d’Urbanisme i Construcció. Per què era necessari?

Passem la gran part del temps dins de casa o a l’oficina i, per tant, són espais amb un impacte molt directe en la salut de les persones. Des de l’arquitectura és un àmbit que fa temps que s’està treballant, però hi ha elements propis de l’enginyeria que cal tenir-los en compte: com es fabriquen els materials, com es construeixen els edificis i, sobretot, els sistemes actius que hi incorporem.

Quin és el paper que pot tenir l'enginyeria per promocionar la salut des de la construcció?

Depèn de la fase. Podem mirar l’últim estadi, quan es construeix l’edifici i es dissenyen els sistemes actius, però també cal tenir en compte tot el cicle de vida. L’enginyeria intervé en molts processos i la clau és canviar la mirada: incorporar la salut de la mateixa manera que ja incorporem la sostenibilitat ambiental.

Quins són els riscos que tenim actualment sobre la taula?

Hi ha tres grans blocs: contaminació química, física i biològica. La síndrome de l’edifici malalt és una etiqueta genèrica per parlar d’edificis on els usuaris emmalalteixen o presenten símptomes i malestar, i pot tenir causes diverses: elements químics derivats dels materials, una climatització deficient, excés d’electricitat estàtica, instal·lacions elèctriques mal dissenyades o mal executades... També hi ha altres factors físics com el radó, que ara ja està incorporat al Codi Tècnic, i malalties específiques com la lipoatròfia semicircular, vinculada als camps electromagnètics.

La solució va més enllà dels materials?

Sí. Els materials són sovint una decisió més arquitectònica, sobretot els d’acabat, que tenen un contacte directe amb l’ambient interior. Però l’enginyeria té un paper clau en les instal·lacions elèctriques i de climatització, que són elements amb un impacte molt important en la salubritat de l’edifici.

I en el cas dels usuaris, quines són les conseqüències de no tenir-ho en compte?

Poden anar des de malestars obvis i transitoris, com la confusió o somnolència causada per un excés de CO₂, fins a símptomes més greus: mals de cap, irritacions oculars, problemes respiratoris, malestar generalitzat, o, en casos extrems, malalties invalidants. Hi ha persones amb sensibilitats ambientals molt elevades que no poden estar en segons quins entorns. També s’han documentat casos d’edificis que han hagut de ser desallotjats per malestar entre els ocupants o l’aparició de casos de lipoatròfia semicircular entre els usuaris. A més, a llarg termini, viure o treballar permanentment en un entorn que no és del tot saludable pot tenir repercussions serioses en la salut.

Són aspectes prou coneguts o és un terreny bastant nou?

Cada cop es comença a conèixer més, com demostra el fet que a la darrera edició de Construmat un dels eixos principals fos “Arquitectura i Construcció Saludable” o que elements que fa un temps es desconeixien, com la síndrome de l’edifici malalt ja no se'n posa gaire en dubte. A Barcelona hi ha hagut casos molt coneguts d’edificis emblemàtics que han hagut de ser desallotjats i reformats. En alguns casos, han estat buits durant anys. Així i tot, encara queda molt camí per recórrer perquè s’accepti plenament la importància de l’entorn construït sobre la salut.

Per part de qui ha de venir aquesta acceptació?

És una barreja d’agents. Sovint la demanda pot venir dels usuaris, però canviar l’statu quo requereix energia i inversió inicial. La presa de consciència ha de ser compartida: cada actor des de la seva parcel·la. Un objectiu interessant seria que, en entrar en un edifici, poguéssim saber si s’ha construït amb criteris de salut o no. Encara no hi som, però seria un pas endavant important.

Quines iniciatives té previstes el Grup de Treball per promoure aquests criteris?

Principalment conscienciar, tant la societat com els companys de professió. En alguns àmbits de l’arquitectura fa temps que s’impulsa la bioconstrucció i l’enginyeria ha d’avançar en aquesta línia. També considerem molt rellevant establir xarxa amb professionals d’altres disciplines. De fet, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya organitza bianualment el Congrés d’Arquitectura i Salut, en la darrera edició del qual vam participar. Igualment, és imprescindible mantenir diàleg amb els professionals de la salut, que atenen les persones afectades i poden ajudar a identificar quan els problemes de salut estan relacionats amb l’entorn. En definitiva, enginyeria, arquitectura i medicina ambiental poden col·laborar conjuntament per crear espais més saludables.

Com animaries altres professionals a sumar-se al grup?

És un tema que cada cop estarà més sobre la taula. L’enginyeria industrial és molt transversal i hi ha professionals treballant en àmbits diversos, des de materials naturals fins a pintures o acabats que incorporen el vessant de salut a la sostenibilitat ambiental. Seria interessant aglutinar esforços i deixar de treballar de manera atomitzada.

També voleu fer “lobby” davant l’administració?

Sí. El simple fet que aquest grup existeixi dins del Col·legi ja és un pas important per generar opinió i fer lobby. És una manera de guanyar presència davant les institucions i d’assegurar que es tingui en compte la salut quan es prenen decisions sobre construcció.

Pots posar algun exemple concret?

Hi ha persones que es trobaven malament a casa seva o en els llocs de treball i que, després d’identificar les causes i aplicar mesures correctives, recuperen la seva qualitat de vida. Però a més, també existeixen consultories i segells de certificació que garanteixen la qualitat de l’aire interior. A França, per exemple, fa anys que existeix un etiquetatge obligatori que classifica els productes de construcció, decoració i mobiliari en categories (en funció de les seves emissions de compostos orgànics volàtils. A Espanya, també s’utilitzen segells de certificació d’edificis que inclouen la qualitat de l’aire interior entre els seus paràmetres. La bioconstrucció, o biologia de l’hàbitat, adopta una visió més àmplia, integrant altres criteris de salut, a més de la sostenibilitat ambiental.

Quins reptes cal superar perquè els criteris de salut siguin una prioritat transversal en tota la cadena de construcció?

El principal, que es reconegui de manera transversal que la salut és tan rellevant com la sostenibilitat ambiental. Caldrà treballar conjuntament tots els agents del sector, guanyar presència institucional i conscienciar la societat perquè exigeixi edificis més saludables i respectuosos amb el benestar de les persones.