Aquest dimarts comença l’Advanced Factories, la trobada anual del sector industrial centrada en l’automatització industrial i la robòtica. Després que l’any passat fos el darrer esdeveniment massiu presencial abans de la crisi de la COVID-19, aquest 2021 el certamen s’ha organitzat per poder complir tots els protocols i atendre la “necessitat” de les empreses a recuperar el contacte físic. Així ho creu el seu director, Albert Planas, que veu la cita plenament consolidada com a “ineludible” entre el sector. En una entrevista als Fulls d’Enginyeria, Planas defensa que l’automatització permetrà reindustrialitzar el país i guanyar en benestar social. "El que menys necessiten les fàbriques és mà d'obra barata", afirma Planas.

Com s’ha preparat aquesta nova edició de l’Advanced Factories amb la situació tan estranya d’aquest darrer any?

Realment ha estat una situació anòmala. Nosaltres l’any passat vam celebrar l’Advanced Factories entre el 2 i 5 de març i el 13 de març ens van confinar a tots. Vam ser realment el darrer esdeveniment presencial amb l’assistència de 17.000 professionals del sector industrial. Aquest any, esperem superar els 10.000 registrats. Això vol dir que el sector industrial segueix tenint de referència l’Advanced Factories en aquesta cinquena edició. Ens hem guanyat la seva confiança i reputació per conèixer novetats i avantatges que poden tenir al voltant de la robòtica i l’automatització. És doncs, una edició sense precedents, increïble, perquè hi tindrem prop de 200 firmes expositores que estaran presentant tot tipus de novetats en àmbit de l’automatització, la robòtica industrial, en àmbit del software de producció, PLC, moltes novetats en intel·ligència artificial...

Com valores que després d’aquesta darrer any hi hagi 10.000 inscrits al congrés? És una mostra que el sector industrial està viu malgrat la crisi?

El sector industrial continua molt viu. És cert que hem vist potser un retrocés en l’àmbit de l’automoció però el sector alimentació o farmacèutic ha tingut creixement. I ara mateix veiem com Ford, Mercedes, Seat, etc. ja ens estan dient que els propers mesos se situen a nivells de producció prepandèmia. Per tant, jo crec que tants registrats és una mostra que l’Advanced Factories és una cita ineludible pel sector industrial del nostre país però sobretot que les empreses han passat de tenir ganes a anar als esdeveniments, que passava per exemple a la tardor, a tenir-ne necessitat. Aquest món de les pantalles ens ha donat moltes coses positives, però el ser humà porta mil·lennis generant la confiança a través del contacte presencial i físic. No hi ha res tan poderós com aquest contacte físic per generar-la. Hi ha, doncs, necessitat de reprendre els contactés comercials i l’activitat presencial i ho demostrarem amb l’Advanced Factories sense precedents.

Parlar d’automatització i digitalització sembla molt fàcil per les empreses grans però com ho han de fer les més petites?

Crec que les pimes industrials són les que tenen més camp a recórrer i més necessitat d’assistir a un esdeveniment com l’Advanced Factories. Per totes aquestes pimes hi ha una aposta molt forta perquè els arribin els fons Next Generation. Per això tindrem el Ministeri d’Indústria i la Generalitat explicant com estan dissenyant l’accés als fons perquè hi puguin arribar. Durant els tres dies del congrés tindrem prop de 70 experiències industrials d’àmbits diferents, de l’electrònica, etc. empreses no tan grans que ja han fet aquesta transició cap a l’automatització i la robòtica industrial. Això és fonamental per veure empreses del seu sector que han fet aquesta camí, veure on han fet errors i veure quins encerts han portat a terme. Crec que és molt important. Per elles hem dissenyat les rutes tecnològiques...

Però què han de fer les pimes?

Les pimes han de saber que estan competint en món global. I per tant, han d’intentar millorar a passos agegantats la competitivitat i la productivitat perquè hi ha una gran oportunitat. Amb la pandèmia i l’incident del canal de Suez aquest any s’ha aturat la cadena de subministrament a nivell mundial, ha pujat de preu la matèria primera i molts materials... I per exemple, per a poder automatitzar i fer productes més intel·ligents necessitàvem dels xips fabricats a Taiwan i Corea encallats al Canal. D’això ens n’estem adonant ara a Europa, Espanya i Catalunya i veiem que això no pot continuar així. Vam anar a deslocalitzar les fàbriques per buscar mà d’obra barata però resulta que ara el que menys necessiten és mà d’obra barata: necessiten robotitzar-se i automatitzar-se per ser competitives. I si cal això, per què les hem de tenir a Xina o Vietnam? Si el mercat més gran és Europea, amb 500 milions de consumidors. I això obre la possibilitat a moltes empreses d’ampliar i créixer. Ho han de fer amb robòtica i intel·ligència artificial.

Qui no ho faci no té recorregut?

Qui no ho faci té els anys comptats en aquest món. I a més a més, al Unió Europea ens ho està dient: s’invertiran 700.000 MEUR, a Espanya 140.000 – 70.000 MEUR amb finançament i 70.000 amb ajuts directes- per a fer un canvi de model productiu que passa perquè les nostres indústries s’automatitzin, es digitalitzin i es robotitzin i augmentin la competitivitat d’aquella àrea o regió. Les pimes el que han de fer és informar-se bé, escollir bé el soci industrial que les pot ajudar a fer línies de producció més competitives i aconseguirir els fons europeus i el finançament necessari.

Abans de la COVID-19 ja hi havia indicis d’aquesta situació però la crisi sanitària ho ha fet més evident, no?

Està molt dit que la pandèmia ha accelerat cinc anys la digitalització però s’ha d’entrar més en profunditat. És una veritat com un temple que la pandèmia ha accelerat els processos de digitalització però ho ha fet en l’àmbit de les reunions, d’activitat comercial i empresarial... A l les fàbriques i unitats de producció ens ha demostrat que som vulnerables i que el talent del país, amb bones universitats i centres de recerca, l’hem de dedicar a la investigació, a l’analítica, a la tecnologia... però amb una línia de producció on cada vegada les mans siguin més substituïbles per robots.

I per tant, cal reindustrialitzar.

El que estem veient és que cal tornar a portar els centres de producció aquí. Per què Xina està invertint en tecnologia els darrers dos anys més que el pla de resiliència de la Unió Europea? Per què? Perquè tenen allà les indústries i estan creant grans centres d’investigació i desenvolupament. Aquí vam decidir que deslocalitzàvem i què fa aquí un centre tecnològic o universitats potents si no fabriquem? Després els professionals han d’anar fora a treballar perquè no hi ha sortida... És important que la producció es faci aquí perquè al voltant de la producció hi ha el talent, tots els proveïdors secundaris i terciaris d’aquesta indústria... Com diu Xavier Ferràs, ho hem de tenir com un ideari. I ara que tenim nou govern, espero que s'ho cregui i juntament amb el Ministeri facin les polítiques i apostin per aquestes polítiques d’impuls a la indústria del nostre país. És el que ens aporta realment benestar social, salaris, estabilitat en els llocs de treball i al cap i a la fi una millor societat.