A l’equip de motorsport de l’Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), l’UPC ecoRacing, l’aturada de competicions que va provocar la COVID-19, l’estiu passat, no els ha afectat. O almenys, el retorn a les pistes no els ha agafat desentrenats perquè han tornat amb més força que mai i han acabat una temporada d’èxits. Estan contents i se’ls veu a les cares quan expliquen els resultats. A Holanda, la primera cursa en què van participar van estar al top 5 en l'Acceleration i l'Autocross, la volta ràpida. Aquesta cursa els va servir per detectar els errors i anar amb més possibilitats a les següents. Així, a la Formula Student Switzerland han obtingut la primera posició de ‘Cost and Manufacturing’ i també han estat segons en ‘Business Plan’ i tercers en disseny i al Circuit de Barcelona-Catalunya, a la Formula Student Spain, també han aconseguit una segona posició a la general amb el vehicle autònom, on era la primera vegada que competien en aquesta categoria.
Tant el Team Leader de l’equip, Quim Segura, com el director tècnic, Pau Ortega, en fan un molt bon balanç i reconeixen que es van preparar “a consciència”. Però no són conformistes i ja han començat a treballar per millorar les prestacions del seu l’ecoRD, un vehicle que pot competir com a vehicle elèctric i com a vehicle autònom indistintament. En una entrevista als Fulls d’Enginyeria, Segura i Ortega expliquen que l'ecoRD és un monoplaça amb monocasc de fibra de carboni, que disposa de quatre motors en roda i un paquet aerodinàmic complet. El seu objectiu per al 2022 és “esprémer” el potencial d’aquest concepte i aconseguir que els resultats del vehicle elèctric amb o sense conductor siguin més similars. “Hem fet bons resultats però es pot anar més ràpid”, diu Ortega, “volem que el sistema autònom no sigui limitant”.
El vehicle llueix al vestíbul de l’ESEIAAT per intentar captar nous enginyers i enginyeres que vulguin sumar-se al projecte. Estan de campanya fins el proper 1 d’octubre per intentar fer un equip d’uns trenta membres que, amb una dedicació aproximada de vint hores a la setmana, puguin fer possible aquests objectius.
