Fins on pot ajudar la IA a anticipar els riscos d’una planta industrial?
Una planta pot continuar operant mentre una de les seves barreres de seguretat perd eficàcia. L’estudi de riscos recull quin paper té aquella protecció, però per saber què implica la degradació en aquell moment cal relacionar l’estudi amb les dades d’operació i manteniment. Aquesta és una de les possibilitats que ha obert el debat sobre la intel·ligència artificial en la seguretat de processos. Si una eina pot posar en relació informació que avui es consulta per separat, els equips poden disposar de més elements per decidir quina desviació cal investigar o quina inspecció convé avançar.
La jornada Aplicacions de la intel·ligència artificial a la seguretat de les indústries de procés ha reunit professionals d’empreses industrials, enginyeries, consultories, centres de recerca i universitats per compartir experiències i contrastar necessitats. La Comissió d’Indústria Química del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i el Centre d’Estudis del Risc Tecnològic de la UPC (CERTEC) han organitzat la trobada al voltant de tres taules de treball. Arturo Trujillo, vicepresident de la Comissió, ha situat l’objectiu de l’intercanvi a "sortir amb accions que puguem implementar" i ha posat l’accent en la necessitat que aquestes aplicacions també siguin accessibles per a les pimes.
Les propostes han anat des de recuperar documentació per preparar un estudi fins a detectar anomalies en el funcionament d’un equip o comprovar si un permís de treball s’ajusta al procediment. Entre una consulta documental i una alerta que pot condicionar una actuació a planta, canvien tant les dades necessàries com les conseqüències d’un error. Les conclusions de les taules han coincidit en la necessitat de disposar d’informació digitalitzada i contextualitzada, protegir les dades industrials i mantenir la revisió humana.
Una alerta ha d’ajudar a decidir què cal revisar
Un dels casos plantejats ha estat un indicador visual, en forma de semàfor, que reflecteixi el risc de la planta a partir de l’estat de les seves barreres de seguretat. La proposta parteix d’una necessitat concreta. Quan es detecta una desviació, interessa saber quin equip o quina protecció pot estar afectada i què representa això per al conjunt del procés. El mateix senyal es pot interpretar de manera diferent durant una arrencada que en règim estable. El context operatiu ajuda a distingir una variació esperable d’una que mereix una investigació.
En manteniment, el grup ha plantejat un monitor virtual capaç de combinar els manuals dels equips amb la informació sobre la seva degradació per orientar les inspeccions o les reparacions. També ha explorat si una eina podria recuperar el coneixement disponible sobre el procés i suggerir les causes més probables d’una fallada comunicada. En tots dos casos, l’aplicació serviria per acotar la feina de l’equip tècnic. La hipòtesi apuntada per l’eina s’hauria de contrastar amb l’estat de l’equip i les condicions en què s’ha produït la desviació.
La interpretació del resultat pesa especialment quan l’avís ha d’arribar a la sala de control. Eulàlia Planas, coordinadora del CERTEC, ha defensat l’ús de models interpretables perquè "les regles del joc estiguin molt clares i molt estables". Per a qui rep l’alerta, això es tradueix en preguntes concretes. Quin canvi l’ha activada? Amb quina informació s’ha generat? Quina comprovació permet determinar si cal actuar?
Mantenir l’anàlisi de riscos al dia
Una part dels estudis de riscos es dedica a reunir antecedents abans que els especialistes puguin valorar els escenaris. En un estudi HAZOP, que examina les desviacions d’un procés i les seves possibles conseqüències, aquesta feina pot implicar consultar fitxes de dades de seguretat, procediments, anàlisis prèvies i històrics d’incidents i quasi accidents. El debat ha identificat aquesta preparació com un àmbit en què la IA podria reduir la feina de cerca i facilitar que els equips recuperin informació rellevant.
Les taules també han plantejat aprofitar els resultats de les anàlisis quantitatives de risc en altres estudis i tornar a examinar escenaris quan canvien les condicions d’operació o es degrada una capa de protecció. Això obre la possibilitat de consultar l’anàlisi de riscos en moments en què cal prendre una decisió operativa, com ara durant la posada en servei d’una instal·lació. Perquè aquesta consulta sigui fiable, l’equip ha de poder comprovar a quin estudi remet la resposta i si les hipòtesis amb què es va elaborar continuen sent aplicables.
La documentació que faria possible aquesta assistència és també una de les barreres per implantar-la. Les conclusions han assenyalat la confidencialitat de la informació dels clients, la feina de digitalitzar-la i la necessitat de definir criteris de validació. Ampliar la cerca pot ajudar a recuperar antecedents, mentre que restringir-la a documentació pertinent per a aquella planta facilita comprovar si els escenaris són comparables. El debat ha posat sobre la taula aquesta tensió entre l’abast de la informació disponible i la confiança amb què es pot utilitzar.
Del procediment al permís de treball
Abans d’una intervenció, el personal de primera línia ha de conèixer els riscos de la zona i les condicions que s’han de complir per executar la feina. Una de les aplicacions plantejades ha estat un assistent de consulta que recuperi aquesta informació o l’acompanyi de plànols de suport. Una altra ha estat vincular els procediments de preparació amb els permisos de treball durant les operacions de manteniment i les parades de planta, de manera que l’eina pugui avisar quan hi detecti una discrepància.
La formació obre una altra via. Els grups han proposat adaptar els continguts al lloc de treball i a la planta, amb la possibilitat de recórrer a simuladors o a la realitat virtual. Un dels exercicis plantejats és practicar la coordinació entre el personal de camp i la sala de control. En l’ús quotidià, les taules han assenyalat obstacles com les restriccions que poden afectar l’ús de dispositius en zones amb atmosferes explosives, la resistència al canvi i la necessitat de dissenyar les eines pensant en els professionals que les hauran d’utilitzar.
De la proposta a la prova de planta
El cost de les llicències i del desenvolupament, el temps d’integració i la preparació de les dades condicionen quines idees poden arribar a una prova pilot. Una de les dificultats que s'han identificatnés que la necessitat operativa pot haver canviat quan l’eina ja està preparada per entrar en servei. Aquesta qüestió té un pes particular en les pimes, presents en el debat sobre com estendre aquestes aplicacions a empreses amb capacitats d’implantació diferents.
Les propostes de la jornada permeten concretar què es podria comprovar en aquestes proves. En una revisió de riscos, si l’eina recupera l’antecedent pertinent i en permet comprovar l’origen. En un permís de treball, si assenyala la discrepància abans que comenci la intervenció. I davant d’una barrera que es degrada, si l’avís arriba amb prou context perquè l’equip entengui què ha canviat i pugui decidir a temps com actuar.
