Aquest any el Premi Nobel de Química ha estat atorgat a John B. Goodenough, M. Stanley Whittingham i Akira Yoshino per les bateries de ions de liti. Aquestes bateries alimenten tot tipus de dispositius mòbils i també cotxes elèctrics, i són conegudes perquè faciliten l’aprofitament d’energies renovables com l’eòlica i la solar.
La Reial Acadèmia Sueca de Ciències atorgava el guardó el passat dimecres 9 d’octubre per al “desenvolupament de les bateries de ions de liti”. Aquest tipus de bateries, a diferència d’altres sistemes d’emmagatzematge d’energia, no depenen de reaccions químiques que degraden els elèctrodes, sinó que els ions de liti poden anar i venir entre l’ànode i el càtode, fet que permet que la bateria es pugui recarregar milers de vegades abans no se’n ressenti el rendiment. A més, són lleugeres i molt potents, i han reforçat una societat connectada, sense cables i lliure de combustibles fòssils.
La Reial Acadèmia destacava que aquestes bateries són un dels majors beneficis per a la humanitat, ja que permeten emmagatzemar grans quantitats d’energia d’origen solar i eòlic i fan possible el desenvolupament de cotxes elèctrics de llarga autonomia.
Origen de la bateria de ions de liti
Durant la dècada dels 70, M. Stanley Whittingham va començar la investigació que portaria a les bateries de ions de liti. Treballava per al grup petrolier Exxon i arrel de la primera crisi del petroli, va decidir buscar noves tecnologies energètiques que prescindissin dels combustibles fòssils. Primer va indagar en les possibilitats del liti en forma metàl·lica, ja que d’aquesta manera allibera un gran nombre d’electrons. Va obtenir una bateria experimental molt prometedora, però que no era viable perquè el liti metàl·lic és molt reactiu i hi havia un elevat risc d’explosió.
Per la seva banda, Goodenough també va explorar altres maneres d’aconseguir millorar els descobriments de Whittingham. Després d’una recerca sistemàtica, a la dècada dels 80, va demostrar que l’òxid de cobalt amb ions de liti intercalats podia produir fins a quatre volts. Això va conduir a la creació de bateries molt més potents.
A l’any 1985, gràcies als avenços anteriors, Akira Yoshino va aconseguir crear la primera bateria de ions de liti que va ser viable, tot i que no va ser fins el 1991 que es va començar a comercialitzar. Des del primer moment, ja va revolucionar la societat amb els seus avantatges d’emmagatzematge.
Els premiats
John B. Goodenough va néixer l’any 1922, i amb 97 anys es converteix en la persona de més edat a rebre un premi Nobel. Va néixer a Alemanya i actualment exerceix de professor d’Enginyeria Mecànica a la Universitat de Texas, als Estats Units.
M. Stanley Whittingham va néixer l’any 1941 al Regne Unit. És professor de química i director de l’Institut per a la Investigació de Materials i la Ciència de Materials. També s’encarrega del programa d’Enginyeria de la Universitat de Binghamton, a Nova York.
Per últim, Akira Yoshino és el més jove dels tres. A l’edat de 71 anys, és investigador honorari de la Corporació Asahi Kasei, a Tokio, i professor de la Universitat Meijo, també al Japó.
Els tres guardonats, que han tingut un paper clau en la creació d’aquestes bateries, es repartiran un total de 900.000 dòlars americans. L’Acadèmia de Ciències Sueca decideix cada any a qui es concedeix el premi a partir de propostes que rep d’institucions acadèmiques de tot el món. El Nobel s’atorga a un màxim de tres persones, que es reparteixen el valor monetari que suposa el premi.
En els últims dies, també s’han donat a conèixer els premiats en altres categories com el Premi Nobel de la Pau, de Literatura o d’Economia.
