Premi Trajectòria Professional 2014

Què suposa rebre el reconeixement dels enginyers?
Una sorpresa i, amb aquesta edat, també un reconeixement molt iportant.

No s’ho esperava?
Honestament, no. Després de tota una vida treballant i l’aparició de dos càncers, m’he anat retirant de la vida pública i ara em dedico a la vinya, l’hort, el golf i la família. Una de les coses que més em preocupava era retirar-me a temps i no allargar-ho innecessàriament.

I el reconeixement?
He estat al Col·legi i l’Associació des dels 26 anys. Formen part de la meva vida. Els estic molt agraït que ara, sense cap mena de poder, pensin que sóc mereixedor d’aquest reconeixement. He voltat per tot el món i sempre que he tornat a casa he tingut les portes obertes del Col- legi i l’Associació.

El guardonat de l’any passat, Carles Domingo Pagès, explicava que els enginyers han de ser un dels elements clau perquè Catalunya pugui tirar endavant. Ho subscriu?
Ho subscric i ho amplio. He format part de moltes institucions que han permès relacionar-me més amb la societat i això m’ha permès retornar-li allò que m’havia donat. És un reconeixement a la feina dels enginyers.

[[{"type":"media","view_mode":"media_large","fid":"170","attributes":{"alt":"","class":"media-image","typeof":"foaf:Image"}}]]

Joan Carles Boronat

De què n’està més orgullós, de la seva carrera professional?

De la gestió del canvi. Per a mi mai ha estat un problema, ni la mobilitat geogràfica ni el canvi d’ocupació. He ocupat entre quinze i vint llocs de treball diferents! M’han consi- derat un bon mànager de persones. També he viatjat molt amb la família i això ha tingut un impacte molt important.

Ha marxat sempre amb la dona i els tres fills?
De fet, el primer viatge va ser amb la dona i dos fills. Això representa un esforç notable de la meva dona a seguir-me per aquests móns de Déu! I també un esforç dels fills, que han estudiat amb quatre o cinc sistemes educatius dife- rents. Ara, tots tres estan treballant en multinacionals en què l’anglès és una peça clau del seu treball.

I què hagués fet diferent?
La carrera em va donar capacitat de treball i sentit comú, però em va deixar mancances elementals com els idiomes. Tampoc tenia experiència en la gestió de persones, però Dow Chemical em va tolerar un cert nivell d’error assumi- ble com a part de la formació.

Vostè que ha viscut i ha treballat a l’estranger, què en podem aprendre, dels altres països?
Als Estats Units hi ha un factor de mobilitat que no tenim aquí. Potser ara ja no és tan problemàtic, però un valor com l’arrelament es pot convertir en una barrera per al desenvolupament.

"He voltat per tot el món i sempre que he tornat a casa he tingut les portes obertes del col·legi i l'Associació"

Vostè va potenciar, des de Dow, la relació del món in- dustrial amb l’acadèmic. És aquesta encara una assignatura pendent?
S’ha progressat i millorat molt. Hem d’acceptar que això és així, però no podem dir que ja està resolt. Hem de continuar millorant perquè si parem per recrear-nos, comença- rem a anar enrere.

Animaria els enginyers amb experiència, però sense feina, a buscar-la fora del país?
Indubtablement, perquè pot ser una solució i, si les coses milloren, sempre hi ha temps per tornar. I si tornes, tens l’avantatge d’un bagatge que et fa més atractiu.

I quin consell donaria als que comencen la seva etapa professional?
La meva trajectòria és la d’un model del segle passat. Primer han d’aconseguir l’oportunitat de tenir una feina. En cas contrari, que pensin que l’autoocupació en l’enginyeria és una oportunitat. Els temps actuals comporten l’assumpció de risc. I un consell, que gaudeixin de la feina i tinguin un cert grau d’ambició.

Li queda alguna cosa pendent per fer?
Penso que tots tenim el nostre temps de fer coses. El tema del càncer s’ha allargat cinc anys i això m’ha donat una perspectiva de la vida que no tenia abans. He fet tot el que havia de fer i ara vull gaudir de les meves quatre nétes. I si algú creu que puc fer alguna cosa per la societat, ajudaré en tot allò que pugui.