Una investigació realitzada per l’equip d’Exxon Mobil Corp i Georgia Tech podria revolucionar la metodologia de fabricació de la majoria dels plàstics. L’avançament científic facilitaria que les plantes químiques reduïssin la seva petjada de carboni, segons ha publicat la revista Science el passat 19 d’agost. I no és un tema menor.
Es calcula que les plantes químiques consumeixen el 8 per cent de la demanda mundial d'energia, percentatge que pot créixer significament a mesura que els països en desenvolupament utilitzin més electrònica, materials de construcció i productes plàstics.
Si la recerca i el desenvolupament acabessin tenint èxit, que necessitarien més anys per completar-se, es produís el producte en massa i fos adoptat àmpliament pel sector industrial es podria estalviar l’emissió a l'atmosfera de 45 milions de tones de diòxid de carboni cada any. En conseqüència, es podrien estalviar 2.000 milions de dòlars en costos anuals d’energia.
La solució
La innovació tecnològica es basa en retirar un component químic anomenat paraxilè que resideix a les molècules dels hidrocarburs. Les fàbriques acostumen a recórrer a tècniques de cristal·lització per congelar repetidament les molècules o a processos d'absorció que, en aquest cas, combinen l'ebullició i la destil·lació de les mescles d'hidrocarburs. Ambdós processos "impliquen una gran despesa d'energia", ha explicat Ryan Lively, professor adjunt a la Facultat d'Enginyeria Química i Biomolecular de Geòrgia Tech.
La solució es basa, doncs, en els descobriment d’un filtre per eliminar els paraxilens amb menys energia. La membrana es construeix amb fibres polimèriques buides que, amb 200 micres (0,008 polzades) de diàmetre, són tot just tan amples com el pèl humà.
Quan la barreja d'hidrocarburs líquids travessa la membrana, les molècules de paraxilens no passen pels forats microscòpics. El nou procés per osmosi inversa fa servir, per tant, membranes per separar hidrocarburs líquids. Aquesta és la mateixa metodologia emprada per dessalinitzar l'aigua del mar.
Vijay Swarup, vicepresident d'investigació i desenvolupament de ExxonMobil Research & Engineering Co, ha assegurat que "aquest tipus d'avenços pot significar un canvi absolut pel que fa a la quantitat d'energia necessària per convertir una matèria primera en plàstic".
