Explica Teresa Navarro, fins ara directora de la patronal FemCat i assessora de la presidència de la isntitució, que els estudiants de secundària que participen al programa ‘Escola i empresa’ de l’organització els pregunten tot sovint què han d’estudiar per ser empresaris. La resposta que donen és que qualsevol carrera acadèmica et pot portar a ser empresari o directiu però Navarro defensa que els enginyers i enginyeres tenen unes particularitats que ajuda a assumir amb garantia aquest rol. “Ens agrada saber com funcionen les coses, no ens fa por intentar entendre-les”, detalla Navarro, que creu que aquests són trets de la professió que condicionen un tarannà determinat de lideratge.
Però hi ha uns trets comuns entre enginyers i enginyeres que els ajuda a ser bons directius? Aquest és un dels enigmes que s’ha posat sobre la taula en la taula rodona de la presentació de la nova Comissió de Lideratge empresarial d’Enginyers Industrials de Catalunya.
Segons el també enginyer industrial i consultor Carlos Grau, el que ofereix estudiar enginyeria és una “gran capacitat d’aprenentatge” i sobretot una “capacitat ràpida d’aprendre”. A més, desenvolupa la curiositat i la passió per la tecnologia i, en general, hi va implícita una bona capacitat d’observar el voltant, una característica “bàsica”, diu Grau, a les organitzacions, que requereixen créixer i reduir costos.
Per Manel Romero, director general de Condis Supermercats, estudiar enginyeria “dona sobretot capacitat de resolució de problemes”. Recorda que dels coneixements adquirits hi ha poca aplicabilitat posterior però que, en canvi, li ha permès desenvolupar “habilitats per sobreviure”. “El que fa falta per ser directiu són coneixements que no es fan a la carrera”, diu Romero, “però la carrera dona el marc per poder-ho aprendre després”. En un mateix sentit ho considera Joaquim Puiggròs, director executiu de Primer Canal, que assenyala que sense “resiliència i perseverança” no s’acaba una carrera com enginyeria i que, després, durant la carrera professional, es pot adquirir més una “orientació cap als resultats”. Per la seva banda, Joaquim Rubio, director de recursos humans a Helloteca, els enginyers tenen “ganes de conèixer” que els donen “una visió transversal”.
En general, però tant Navarro, com Romero, Puiggròs, Rubio i Grau, coincideixen que l’enginyeria ofereix una gran transversalitat de coneixements que acaba fent, dels professionals de l’enginyeria, uns candidats perfectes per constituir i dirigir empreses sempre i quan complementin la seva formació en gestió de persones, finances, vendes i, sobretot, comunicació.
Enginyers per a un entorn BANI
“Som enginyers, estem en un entorn BANI (Brittle, Anxious, Nonlinear, i Incomprehensible) i disposem de la majoria de competències que se’ns requereix”. Així ho considera M. Àngels Sebastiá, directora generals de Monells i presidenta de la Comissió de Lideratge Empresarial que inicia el seu camí a Enginyers Industrials de Catalunya. Sebastià recorda que la formació majoritària, un terç, dels CEO de les empreses de l’Íbex-35 és en enginyeria però, recalca que, en canvi, no hi ha aquesta “sensació” entre el col·lectiu i la societat sinó que s’assumeix que molts d’aquests directius provenen d’Administració i Direcció d’Empreses o Econòmiques. Els enginyers, lamenta Sebastiá, tampoc estan representats en aquesta proporció a les administracions públiques, assenyala Sebastià: “Alguna cosa fem malament”. Sebastiá reconeix que els enginyers no són “grans marquetinians” i que cal visibilitzar i donar referents d’enginyers en el món de la gestió com a candidats capacitats per ocupar posicions d’alta direcció i ampliar la visió tècnica que es té, externament, del col·lectiu.
De fet, aquest és un dels objectius de la recent creada Comissió de Lideratge Empresarial, a més de generar debat i coneixement en aquests temes d’interès comuns que, sovint, els qui es dediquen a la gestió, anomenen “la solitud del director”. En una presentació a la seu d’Enginyers Industrials de Catalunya, Sebastiá ha explicat que també es vol generar teixit associatiu entre enginyers i enginyeres d’alta direcció independentment del sector de treball. “Som un col·lectiu que tendeix a ser molt segmentat i que s’associa o s’interrelaciona només per sectors”, diu Sebastiá.
El compromís de la institució
El Observatorio de la Ingeniería xifra en 200.000 els enginyers i enginyeres que es necessitaran a Espanya els propers deu anys. D’aquests, explicita Maria Salamero, presidenta de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, una part podrà assumir posicions de lideratge, ja sigui a l’administració, a la direcció general d’empreses o membres de consells d’administració. Salamero, a més, recorda que ja hi ha una directiva europea aprovada perquè els consells d’administració de les empreses tinguin nun 40% de dones. “Us animo a contribuir a aquest 40%, veniu a buscar dones al Col·legi, que hi són”, ha manifestat Salamero, que considera que aquesta nova comissió serà “la punta de llança” per reivindicar la necessitat d’enginyers i enginyeres liderant el país i que forma part del compromís de la junta actual de la institució. El degà del Col·legi, Narcís Armengol, augura “oportunitats i continuïtat” a una comissió “molt necessària” que servirà per trobar “interessos comuns, aprenentatges i noves relacions”.
