En els últims anys, hem assistit a un degoteig continu de notícies relacionades amb la indústria 4.0 entre les quals s’inclou l’entronització com a paradigma i el rebateig d’aquesta com a Quarta Revolució Industrial. Ara bé, és realment l’estratègia que hauríem de seguir? Tenim un teixit industrial prou preparat per pujar a aquest tren? Jo tinc dubtes.
En primer lloc, cal tenir en compte que la indústria 4.0 és una iniciativa d’origen alemany i, per tant, està conceptualitzada per fer evolucionar el teixit industrial d’aquell estat en allò que els convé, és a dir, es pretén desenvolupar sistemes i elements que els altres, de retruc, hauran d’utilitzar. Però, ens convé a nosaltres?
El nostre teixit industrial està preparat per al repte que suposa aquesta presumpta Quarta Revolució Industrial quan, en molts casos, encara no ens hem integrat a la tercera?
En segon lloc, el desenvolupament que fins ara està desplegant la 4.0 és basa en un conjunt de tecnologies a les quals s’està donant molta rellevància i se’ls confereix el do de ser fonts de creixement, de disrupció en el sector, de beneficis, etc. per a aquells qui les adoptin. Tanmateix, al que estem assistint és a la creació d’un totum revolutum de tecnologies en què es barregen totes o una bona part per oferir solucions que, sovint, tenen una utilitat i rendibilitat qüestionables. I el que encara no veig és algú que ajudi als directius a decidir quina o quines són les tecnologies adients per pujar al tren tenint en compte la situació i els interessos de cada empresa.
En tercer lloc, tampoc tinc constància que s’hagin desenvolupat elements que permetin portar a terme una gestió estratègica de la indústria 4.0 en l’àmbit empresarial. O sigui, que els empresaris i directius disposin de coneixements i eines per decidir si, en el cas de la seva empresa, tenen cimentacions prou sòlides per suportar les tensions que generaran les noves tecnologies. O, pel contrari, és millor que construeixin uns bons fonaments abans de decidir quines són les tecnologies que podran implementar sense que es produeixin efectes indesitjables.
Crec que caldria que poséssim sobre la taula totes aquestes qüestions i les discutíssim per obtenir respostes que ens permetin posicionar-nos com a referents d’opinió i coneixement qualificat. De fet, el que crec que no hem debatut prou és si la indústria 4.0 hauria de ser una estratègia industrial de Catalunya.
