Què se'n fa de la roba que llencem?

Es calcula que cada català llença, de mitjana, 20 quilos de roba cada any i només una petita part, entre un 10 i un 12 % es recull selectivament per a la seva reutilització i reciclatge. El tèxtil representa el 4 % dels residus municipals i, segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), això suposa que unes 150.0000 tones de roba van a parar al contenidor gris i, per tant, acaben en un abocador o en una incineradora. La indústria de la fast fashion, amb preus molt baixos i roba de poca qualitat i poc duradora, ha contribuït a aquest situació i, alhora, la ciutadania no està conscienciada de les conseqüències d’aquest residu pel que fa al medi ambient, tant a l’hora de gastar recursos hídrics i energètics per a la seva fabricació com el que suposa haver-lo de llençar o cremar.

En canvi, de les 17.500 tones de roba que es recullen a través dels contenidors o les deixalleries, entre el 50 i el 60 % es poden reutilitzar, un 30 % més es pot reciclar i només un 10 % acaba finalment a un abocador o a la incineradora per a revalorització energètica. Són unes xifres que, segons l’enginyer Jordi Costa, gerent de Datambient, no les pot complir cap altre residu i, per tant, defensa una aposta per augmentar la quantitat de roba recollida.

Costa, que ha participat en una jornada organitzada per la comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular d’Enginyers Industrials de Catalunya al voltant dels reptes del sector tèxtil, lamenta també que el reciclatge del tèxtil postconsum encara no es pugui fer majoritàriament a Catalunya. Actualment, es preparen els residus per enviar-los a països asiàtics, sobretot al Pakistan i a l’Índia. El reciclatge tèxtil és, doncs, l’assignatura pendent d’un sector amb un fort arrelament a Catalunya. El repte se situa en el tèxtil postconsum, ja que les indústries sí que han treballat el reciclatge preconsum – més senzill- i, de fet, ja hi ha un clúster d’empreses que hi aposta. Per això, Costa creu que cal aconseguir que aquest sector ‘’molt punter’’ pugui reconvertir-se i absorbir la gran quantitat de residus que es generen actualment al país i, potenciar l’economia circular a Catalunya mateix.

Així ho ha explicat també, en una entrevista als Fulls d’Enginyeria, la directora de l’Àrea d’Economia Circular de l’ARC, Pilar Chiva, que explica que hi ha diferents línies de treball per aconseguir reduir l’impacte ambiental dels residus tèxtils s’està intentant impulsar el ‘’principi d’economia circular’’ en el sí de les empreses tèxtil catalanes. Segons explica l’enginyer industrial Albert Sabala, a causa de la gran barreja de materials presents les possibilitats del reciclatge mecànic són limitades i s’estan fent estudis i proves pilot per aconseguir noves vies de reciclatge tèxtil, per exemple, a través del reciclatge químic que pemetria, en aquest cas, transformar la roba no reutilitzable en monòmers per a tornar a fer roba, o fins i tot gas o oli combustibles.

Recollir més roba però generar menys residus

Aconseguir generar menys residus tèxtils que acabin al contenidor gris és també, un dels objectius de l’ARC. Per aconseguir-ho se serveixen dels contenidors de recollida selectiva que instal·len els ajuntaments en col·laboració amb les entitats socials i de les deixalleries. En funció de l’ajuntament, diu Chiva, són ‘’més o menys presents’’ però està convençuda que a Catalunya ja s’estan complint els requisits que inclou el projecte de llei espanyola, que marca que a finals del 2024 tots els ens locals han d’establir aquesta recollida selectiva. Però si la llei concreta com ha de ser la recollida de la roba, segons l’enginyer Albert Sabala, faran falta instal·lacions que en facilitin la posterior selecció i reciclatge.

Per Chiva, però, el text actual és poc concret i per això, creu que cal també treballar per a conscienciar la ciutadania que ‘’la roba tant en bon estat com en mal estat s’ha de dipositar al contenidor de roba’’. ‘’Una camiseta estripada no es pot reutilitzar però sí que es pot reciclar’’, concreta Chiva. En aquesta línia, Chiva defensa fer una feina amb els productors per tal de ‘’revertir el model de la fast fashion’’ i explicar a la ciutadania que una peça de roba barata ha consumit molta aigua i energia i, per tant, que l’impacte ambiental no és únicament en el seu final d’ús, sinó també en el procés de fabricació. La llei, ha explicat Chiva, estableix que en un període de tres anys s’hauria de contribuir al sistema de responsabilitat ampliada al productor per tal que els fabricants assumeixin els costos i la gestió de residus que genera el seu producte i confia que, aquestes condicions, hagin d’incidir en ‘’l’ecodisseny’’ de les peces de roba.

En aquest sentit, Costa ha avançat que s'està treballant en un ''pacte per a la moda circular'' per ''assajar'' aquesta responsabilitat ampliada i treballar al costat dels grans fabricants per saber quant pagarien i quins resultats en sortirien, una tasca que entomen com a ''catalitzadors''. ''Per què he d'estar pagant abocadors amb la roba que fa malbé un altre'', qüestiona Costa, que conclou ''com a societat hem d'assumir aquests costos''. 

L’exemple circular de Moda Re

Una de les plantes de selecció de residus tèxtils a Catalunya és a Sant Esteve Sesrovires. Es va dissenyar amb l’ajuda d’un grup d’Enginyers Voluntaris i la gestiona Formació i Treball. Hi arriben les peces que recullen en contenidors de Càritas ubicats diferents municipis en un projecte global d’economia circular, Moda Re, que, segons Albert Alberich, és de triple impacte perquè aconsegueix reduir el dany mediambiental, es potencia l’ocupació de persones en risc d’exclusió i es dignifica el lliurament de la roba a través de botigues ‘’normalitzades’’ i no recollint un lot de roba usada.

En declaracions a Fulls d’Enginyeria, Alberich ha explicat que Càritas recull més de 40 milions de quilos de roba a tot Espanya, i que tot i això, el que els arriba només representa el 40 % de la roba que es recupera a tot l’estat. La pandèmia, explica Alberich, ha deixat dades ‘’estranyes’’ de recollida ja que a l’inici es van precintar els contenidors en alguns pobles però setmanes després del primer confinament van recollir una ‘’punta’’ de roba gràcies a la gent que ‘’va fer neteja dels armaris’’ durant el tancament domiciliari. Tot i això, Alberich creu que cada vegada es recull més, sobretot per la gran quantitat de roba de mala qualitat. Per aquest motiu, les plantes de tractament de residus van incorporant tecnologia que els facilita la feina, com per exemple, una tecnologia que els permet identificar les fibres. L’objectiu final del projecte –i els darrers anys ho han aconseguit- és no portar res a l’abocador.

anna estany iborra, dt., 15/06/2021 - 12:16
soc artista i docent i la meva rcerca i practica artistica va en aquesta direccio
annatrash_studio_barcelona
Treballem amb peces de roba usades i les transformem en accions performatives , vido , fotografia , exposcicions i edicions
gracies per l 'article

el teu comentari aquí....
El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.