Si ho analitzem etimològicament, la paraula "emoció" ve del llatí "emovere", que transmet la idea de "moure cap enfora". Així doncs, podem dir que les emocions són, com afirma Fredy Kofman, "una pulsión interna que se expresa corporalmente" o, dit d'altra manera, són impulsos que ens porten a actuar.
D'altra banda, i encara que en l'àmbit col·loquial les paraules "emoció" i "sentiment" s'acostumen a emprar per a designar el mateix, és molt bo recordar que, com diu el filòsof José Antonio Marina, els sentiments poden classificar-se por la seva intensitat, durada, profunditat... (i a més, a cada una d'aquestes classificacions també es donen molts nivells diferents, no és un "blanc o negre").
I això dóna lloc a conceptes com... sentiment, emoció, passió, estat d'ànim, caràcter, temperament i personalitat. (Si vols aprofundir en aquesta terminologia trobaràs més informació al següent enllaç: https://francescselva.com/que-son-las-emociones/ ).
Un altre aspecte molt important quan ens plantegem què són les emocions... és plantejar-nos com apareixen.
I la resposta és que, com afirma José Antonio Marina, "los sentimientos aparecen en la conciencia sin que el sujeto intervenga, brotan de nosotros. Más que autores somos víctimas o beneficiarios".
El que sí que podem controlar és com gestionem aquestes emociones; i això és quelcom que té a veure amb la "intel·ligència emocional".
Un cop vist tot l'anterior, ja estem en condicions d'entrar en per què les emocions són tan importants en el dia a dia de l'enginyer.
I un dels molts motius és que les emociones guien la nostra observació de la "realitat". Donat que en molts casos la nostra ment no pot abastar tota la complexitat d'una situació, la ment selecciona de forma automàtica la informació que li resulta rellevant i descarta la que pensa que no ho és.
I les emocions són les que guien aquest procés automàtic que decideix quina informació és la rellevant i quina no.
Això és especialment important per què a la pràctica totes les persones acabem caient en diferents "paranys" que ens provoquen pics o elevacions de la nostra intensitat emocional. Aquests pics ens poden dur a observacions de la "realitat" poc acurades i a decisions poc efectives.
I hi ha alguns paranys que són molt propis de professions com la d'enginyer. Un primer exemple seria el parany "tinc raó": Davant d'una situació estem tan convençuts que el nostre punt de vista és correcte... que quan algú ens porta la contrària la intensitat de les nostres emocions fa un "pic".
Un altre exemple en seria el parany "hauria de ser així": Davant d'una situació tenim el convenciment que l'altra persona... "hauria d'haver fet X..." o "hauria d'haver-me dit que..." i, com que no ho ha fet, la intensitat de les nostres emocions s'eleva.
Ja hem vist que aquests pics emocionals condicionen la nostra observació de la realitat i, per tant, quan caiem en aquests paranys estem menys oberts al diàleg, es genera més conflicte i som menys creatius a l'hora de preguntar i de generar alternatives.
