Es calcula que aquest 2020, 16 milions de lloc de treball requeriran competències adequades al sector TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), un dels que es preveu que es converteixi en ''motor'' de riquesa econòmica i social els darrers anys. Actualment, fins a 900.000 ofertes no es poden cobrir per falta de personal qualificat, i per tant, la capacitació en competències és un repte de les empreses del sector que precisament, té una presència encara minoritària de dones. De fet, segons dades de l'OCDE del 2012, el percentatge de dones en enginyeria i informàtica respecte el total de graduats se situava al 21%, amb taxes més altes a alguns països. A Espanya, el percentatge es queda al 25% per les enginyeres i al 17% per les informàtica.
Amb aquestes dades sobre la taula, l'article 'Dones en el sector TIC. Qüestió de competències' de les professores Ana Maria González Ramos, del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Laura Lamolla, dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya, publicat a la Revista Española de Sociologia, conclou que les dones tenen suficients competències formals i informals per desenvolupar la carrera professional en aquest sector, malgrat que les xifres d'ocupació indiquin que les enginyeres i informàtiques ocupen més habitualment posicions intermèdies i, més rarament, posicions de lideratge.
Segons ha detallat una de les autores, Ana M. González, als Fulls d'Enginyeria, les dones enquestades, treballadores de diferent rang del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació, consideren que tenen les competències formals: més del 80% de les dones enquestades asseguren disposar de la titulació requerida, la capacitat d'adaptació, de treball en equip i de relacionar-se amb altres persones. Pel que fa a les competències informals, referides a les habilitats de comunicació, negociació o lideratge, el resultat és més baix però entre un 50 i un 60% de les enquestades afirmen tenir capacitats de lideratge, negociació i comunicació. Per tant, les competències posseïdes per part de les dones en el sector de les tecnologies estan alineades amb les competències demandades per part de les empreses.
González, doncs, creu que no es pot parlar d'una baixa autoestima en les enginyeres i informàtiques i per tant, cal buscar les causes de l'existència encara d'aquest sostre de vidre en les organitzacions. González apunta que d'alguna manera, la societat, sobretot gràcies a la legislació pertinent, ha deixat enrere determinades actituds discriminatòries però està convençuda que encara està ''impregnat'' en alguns costums de forma ''inconscient'' un tarannà, sobretot dels ocupadors de les organitzacions, de buscar els perfils que fins al moment han funcionat. Per aquest motiu, moltes vegades, quan es defineixen les característiques que han de complir els candidats per ocupar un lloc, s'acaba dissenyant per, per exemple, d''entre 30 i 45 anys. Per González, aquesta situació impedeix que les dones entrin en aquests càrrecs i per això, cal repensar-ho. L'autora defensa que les organitzacions han de valorar que les dones poden aportar ''un punt de vista diferent'' i ser molt positives en el sí de l'organització.
Les respostes de les dones també coincideixen amb les categories laborals que ocupen, és a dir, les dones directives indiquen, en una proporció més gran, tenir competències lligades al seu càrrec, mentre que les assalariades assenyalen en major mesura competències formals al seu acompliment professional. Les dones, asseguren les autores, s'han ocupat de formar-se al llarg de la seva trajectòria professional mitjançant diversos canals. A través de l'empresa ho han fet sobretot les dones d'entre 30 i 45 anys, mentre que les menors de 30 anys i les majors de 45 ho han fet fora de l'empresa. Segons l'article, aquest fet denota una menor preocupació de les empreses per formar les més joves i reciclar les més grans, respectivament.
Per això, un dels aspectes que també proposa l'article és que les institucions, tant les organitzacions empresarials com les educatives, assumeixin el repte de contribuir a augmentar la presència i la promoció de les dones tecnòlogues. En aquest sentit, González valora els esforços que estan fent per promocionar les vocacions STEAM en nens, i també nens, estudiants d'institut, però creu que no és suficient. L'autora creu que la ''fama'' de les enginyeries de ser carreres ''dures'' condiciona l'elecció dels estudis i per tant, aposta per convertir-les en ''més acollidores'' i fer accions positives, per als dos gèneres, que augmentin l'interès per aquests graus, per les noies, però també per als nois.
