Regulació, fiscalitat i mercats, aspectes clau per a la transició a una energia ecològica

El 70% de l’energia elèctrica ha de ser d’origen renovable l’any 2030. L’acompliment d’aquest objectiu suposa, al marge de grans inversions per la construcció d’infraestructures necessàries (segons el Ministeri per a la Transició Ecològica, al voltant dels 235.000 milions d’euros), que el sistema energètic faci un canvi transcendental de gestió. La segona sessió del Cicle de Jornades sobre la Transició a una energia ecològica, que es va celebrar el dimecres 27 de febrer passat, coordinat per la Comissió d’Energia dels Enginyers Industrials de Catalunya, va tractar tres temes clau per aconseguir aquesta transició: la regulació, la fiscalitat i els mercats.

“El preu final per al consumidor depèn no només del cost inicial de producció del kilowatt o dels combustibles que a curt o mitjà termini haurem de fer servir, sinó d’altres costos com el transport, la distribució, la comercialització i, en general, les despeses de gestió de tot el procés”, va assenyalar José María García Casasnovas, president de la Comissió d’Energia dels Enginyers Industrials de Catalunya. Per Xavier Cordoncillo, responsable del Grup de Treball de Regulació, “actualment, la factura s’incrementa amb d’altres costos de naturalesa política o social, la qual cosa suposa una greu distorsió en l’economia del sistema”.

El catedràtic d’Economia de la Universitat Complutense de Madrid, Diego Rodríguez, dins del bloc sobre fiscalitat mediambiental, va pronosticar que “serà difícil assolir l’objectiu de la transició cap a una energia ecològica si no s’arriba a un nivell suficient d’electrificació de l’economia. Avui dia, l’electricitat només suposa el 25% de la demanda final d’energia a Espanya”. D’altra banda, Diego Rodríguez va destacar que la benzina i el gasoil no paguen impostos per danys mediambientals i, per tant, col·laboren molt poc al finançament de les renovables. “Cal una fiscalitat ambiental per avançar en el procés de recarbonització. La reforma fiscal ha de ser ambiciosa, però també s’ha d‘afrontar amb realisme”, va afegir el catedràtic. Juan Carpizo, d’Ernst&Young advocats, va tancar el primer bloc remarcant que “és necessari crear un impost únic que gravi les emissions nocives, tipus CO?, òxid de nitrogen i de sofre, i partícules, així com eliminar aquells tributs sobre hidrocarburs i autonòmics”. 

Yolanda Cuéllar, directora d’Operació del Mercat d’OMIE, va obrir el segon bloc de la jornada, que va abordar les propostes de reforma del mercat elèctric per a la Transició Energètica. Cuéllar va explicar als assistents que “fa uns anys, en el mercat europeu de l’energia, teníem només cinc operadors i actualment en tenim 1.117. El 85% de l’energia europea es gestiona de forma conjunta: cada dia a les dotze es tanquen les ofertes de producció i de consum d’energia per tot Europa fins al dia següent”. La directora d’Operació del Mercat d’OMIE va avançar als assistents que ens encaminem cap a mercats únics, molt integrats i flexibles, amb noves modalitats de contractació, tant des del punt de vista de l’oferta com de la demanda. “L’electricitat és molt cara, en bona part a causa dels impostos. Aquest fet penalitza accions com, per exemple, el desplegament del vehicle elèctric tot i ser molt més competitiu que el dièsel”, va criticar Eduardo Moreda, subdirector de Regulació, Mercats Majoristes i Gas d’ENDESA.

El tercer bloc de la jornada va partir d’una premissa: perquè la transició cap a una energia ecològica funcioni és necessària una regulació, entesa com a un conjunt de lleis, reials decrets i reglaments. Mariano Bacigalupo, conseller de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, va assenyalar que “les directives europees han suposat una disrupció en el mercat de l’energia espanyol”. Joan Esteve, cap de la Divisió de Planificació Energètica de l’ICAEN, va explicar que “el Pacte Nacional per a la Transició Energètica busca un model energètic 100% renovable, descarbonitzat i desnuclearitzat, i la futura llei elevarà a rang legal les estratègies per implementar aquesta transició”. Esteve va afegir que cal establir un mínim energètic per als consumidors vulnerables en l’habitatge que inclogui la climatització, cuina, enllumenat, electrodomèstics, aigua calenta sanitària i equipaments de suport vital. 

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.