Estem en una època en que la robòtica i la intel·ligència artificial estan al punt de mira pel fet que el seu impacte ha sobrepassat els àmbits on tradicionalment han influït, com la producció, els serveis o l’oci. Actualment, d’una banda l’esperança en les seves possibilitats beneficioses per la humanitat i d’altra banda la preocupació sobre els potencials efectes negatius, una i altra ja traduïdes en realitats en diferents camps d’aplicació d’aquestes disciplines, són patents i ben vives en l’opinió pública i en els òrgans de decisió. Els avenços de la ciència amb l’associat desenvolupament de tecnologia en totes les vies de progrés marquen clarament uns canvis en àmbits com la vida laboral, els negocis o l’entorn social. La tecnologia de forma progressiva ha anat modelant la societat i podem dir que ens ha portat a tenir una millor qualitat de vida, ho constatem si veiem el que aporta tant a la nostra vida quotidiana, com a la vida laboral.
Contínuament rebem missatges, ben certs, de com la tecnologia, i concretament la robòtica i la intel·ligència artificial (IA) fan passos que aporten millores en l’àmbit de la salut, amb un més eficient diagnòstic i una gran millora dels tractaments; l’assistència a persones amb discapacitat; en facilitat d’accés a molts serveis i alliberant als treballadors de feines rutinàries o pesades; en ajudar a generar coneixement científic en tots els àmbits, etc. Cal però tenir en compte que la tecnologia porta associat un grau de poder, tant per la capacitat d’enriquiment que es pot assolir amb les millores en producció que genera, per alguns, més riquesa amb menor esforç, com en la capacitat de generar coneixement i obtenir informació privilegiada que pot ser utilitzada amb interessos personals o polítics. La tecnologia també té una incidència dins el canvi climàtic global i en la distribució de la riquesa al món, ajudant a crear més desigualtats entre països més o menys afavorits per la tecnologia o també dins els propis països, entre els que es beneficien dels avenços tecnològics i els que no. I les millores en les feines no beneficien a tothom per igual, de la transformació laboral que comporta una societat cada cop més depenent de la tecnologia, les feines ben remunerades recauen sobretot en les persones amb una bona formació, que no és a l’abast de tothom.
A això cal afegir les limitacions i mancances d’aquesta tecnologia. Els possibles usos poc ètics de la robòtica i la IA, com les molt qüestionades aplicacions militars; l’ús interessat de dades que posen en perill els drets i llibertats, o la capacitat del generar textos a partir d’informació de la xarxa, com el ChatGPT, que imiten el raonament humà, però que també inventen donant informació falsa i poden ser usats fraudulentament i fins i tot amb finalitats criminals, són clars exemples dels riscos associats a l’evolució tecnològica. També suposen riscos els resultats esbiaixats de la IA que porten a prendre decisions que són perjudicials per determinats col·lectius al partir d’unes dades poc representatives, o els comportaments erronis de les màquines per l’ús d’algorismes deficients. Sense deixar de banda un altre gran temor de molts, les màquines, els robots, es poden girar en contra nostra? Poden arribar a dominar-nos?
Tots aquests temors estan fundats en evidències que desvirtuen els immensos beneficis que aquestes disciplines ens aporten. Més que parlar dels riscos de la tecnologia, hauríem de parlar dels riscos dels propis humans en les decisions de com orientem la recerca, cap on dirigim les aplicacions de la tecnologia i el rigor en que equips i màquines cada cop més potents i intel·ligents són desenvolupats. Els canvis que la tecnologia comporta no suposen un fet nou, els hem vist en cada revolució industrial. Però aquests canvis cada cop són més ràpids i com a societat hem d’estar preparats per adaptar-nos-hi. En formació, per tenir la societat preparada per afrontar nous reptes, noves feines, noves iniciatives, i en la regulació, que és essencial, però sobretot l’ètica, un terme més ambigu i no percebut igual per tothom, dels qui desenvolupen la tecnologia, quina i com, i dels qui posseeixen i l’ús que en fan.
