"Ens trobem en un context en què el sentiment de pèrdua és latent", va afirmar Xavier Torra durant la seva visita a la seu dels EIC a Barcelona. En aquest sentit, Torra va dibuixar a grans trets el panorama actual de les empreses familiars i va assegurar que aquest sentiment de pèrdua genera l'anomenada "barrera dels 50 treballadors", és a dir, una gran dificultat per aconseguir empreses amb una grandària superior a la de les actuals. A més, la visió pessimista que afecta les inversions ha provocat un excés de prudència dins del mercat d'inversions.
Durant la ponència, Xavier torra va mostrar als assistents quin hauria de ser l'escenari de la competitivitat per a les empreses familiars, que gira al voltant de tres eixos: innovació, internacionalització i governança. "Si no ets competitiu, no hi ets", assegurava. "La innovació et fa ser atractiu de cara als mercats exteriors", va explicar, i és que en un món globalitzat tot flueix ràpidament i si les empreses del país no innoven, ho faran les de fora. Però per què cal internacionalitzar-se? Cal assegurar-se un benchmarking constant, ja que afavoreix la supervivència de les empreses i alimenta la competitivitat, i sobretot fuig del caràcter introspectiu que caracteritza moltes empreses familiars. Torra va remarcar que l'estructura de les empreses familiars provoca que a vegades els esquemes de govern no funcionin. "Una mala governança destrueix una empresa", va afirmar.
Què és ser competitiu?
Ser competitiu és saber desenvolupar-se en un entorn d'actors globals, com el cas de les empreses xineses, que vénen a buscar els seus partners aquí. Ser competitiu requereix dominar els entorn low cost, actualment molt generalitzats. La grandària de les empreses no hauria de ser un pretext per no alimentar la competitivitat. En un món tan global, les aliances són cada cop més necessàries, tot i que caldria tenir consciència que "una aliança o fusió és una renúncia", va assenyalar Torra per explicar que una empresa familiar petita-mitjana pot internacionalitzar-se i operar en mercats exteriors sempre que segueixi models de negoci del segle XXI. "Mantenir és morir; s'han de fer coses noves".
Qüestió d'actitud
"Sense innovar no tirarem endavant", assegurava Torra. I és que "la innovació és un problema d'actitud, el talent ve després". La competència és un factor d'estímul, però cal tenir clar que "contractant talent no ho tenim tot solucionat", afirmava.
Torra va explicar que hi ha diferents tipus d'innovació. D'una banda, la innovació incremental, com la que experimenta la Xina, que augmenta proporcionalment al PIB del país; de l'altra, la innovació disruptiva, pròpia de països com els Estats Units, on l'acceptació del risc és més alt i els capitals estan més disponibles, però que no està correlacionada amb el creixement del PIB.
La innovació no només ha d'estar present en els productes, sinó que la requerim en models de negoci, models organitzacionals i models relacionals. "Es tracta d'un procés de canvi constant", va afirmar Torra, i "i l'empresa mitjana-petita que ve d'un mercat tranquil en què la demanda supera l'oferta, necessita un canvi de mentalitat".
La governança del segle XXI
"El focus de la governança d'aquest segle és la competitivitat i això és un estil de gestió", va assegurar Xavier torra. Dels grans reptes de la indústria que trobem a Catalunya, un dels més importants és saber què i on fabricar els productes. El concepte de fàbrica ha deixat de tenir sentit en un món global en què la fluïdesa de material, el control de despeses i la competitivitat de les empreses depèn d'on es fa cada cosa. Torra va assenyalar que les institucions haurien de saber articular aquesta necessitat d'intercanvi d'informació, moltes vegades fruit de la generositat, i va afirmar que el nou centre tecnològic que aglutinarà els centres tecnològics de Catalunya pot ser un referent en aquest sentit.
