Del total dels residus municipals de l'any passat, se'n va recollir selectivament el 45,3%. Concretament, s'han recollit 1.740.360 tones, el que representa un 0,3% més que durant l'exercici 2021. L'índex de recollida selectiva, doncs, s'estabilitza i el seu increment depèn, en part del sistema establert a cada municipi.
A les grans ciutats de Catalunya, la recollida selectiva encara és baixa. En els 23 municipis de més de 50.000 habitants només ha crescut 3,5 punts els darrers 5 anys, i el 37,9% té un percentatge de recollida selectiva insuficient. "Els sistemes actuals de recollida selectiva ja han arribat al màxim, i el que cal és avançar a sistemes eficients de recollida selectiva" afirma el director director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire Soler. Aquesta implementació serà una de les grans apostes de la nova llei catalana de residus que s'està ultimant. El sistema porta a porta o els contenidors tancats amb identificació de l'usuari són aquestes alternatives. A Catalunya ja hi ha més de 300 municipis amb el sistema porta a porta. Per Peraire, "ara és l'hora de les grans ciutats".
Seguint la normativa de la Unió Europea, no s'hi han inclòs les runes d'origen domèstic, el que ha fet disminuir el percentatge. Les runes passen a comptabilitzar-se exclusivament en el balanç de residus de la construcció i demolició. De les quatre fraccions principals de recollida selectiva, l'orgànica, el vidre i els envasos han augmentat lleugerament respecte de l'any anterior. La fracció amb més increment són els envasos en 7,0%, seguida del vidre en 5,3%. La fracció orgànica creix menys, amb un 1,4%. En canvi, el paper disminueix un 4,5%.
Pel que fa a la generació de residus municipals, l'any 2022 s'han generat uns 3,8 milions de tones de residus municipals, un 1,2% menys que l'any 2021, i la generació per càpita s'ha situat en 493 kg/hab./any. I pel que fa als residus barrejats, ha representat el 54,7% del total dels residus municipals generats, és a dir, 2.098.540 tones. El total de generació de residus ha estat de 3.838.900 tones. Per tant, encara hi ha més de la meitat dels residus municipals que no se separen en origen a les llars i comerços. Aquests residus barrejats són la fracció resta que s'ha de tractar prèviament a plantes de tractament mecanicobiològic (TMB), abans de destinar-la al dipòsit o incineració amb valorització energètica. L'any 2022 es va tractar el 71,1% de la fracció resta generada, un 4% més respecte de l'any anterior.
Una dada positiva és la davallada contínua del destí final de residus a dipòsit controlat. El 2022 s'han destinat a dipòsit controlat com a destí final el 30,6% dels residus municipals generats. L'any 2021, havia estat el 32,9%. L'any 2035, d'acord amb les directives europees, només es podrà portar a dipòsit controlat com a tractament final un màxim del 10% dels residus municipals generats.
Les dades es van exposar durant la presentació dels resultats del balanç de la gestió dels residus municipals corresponent a l'any 2022 al Consorci del Lluçanès.
Comarques i municipis capdavanters
Les cinc comarques amb millors resultats de recollida selectiva han estat la Conca de Barberà, Osona, Berguedà, Solsonès i Terra Alta on tenen implantats aquests sistemes eficients. A escala municipal, els cinc primers municipis amb els índexs més alts són Vilablareix, Albons, Corçà, Sant Quirze Safaja i Verges. Tots ells amb sistema de recollida porta a porta. La comarca del Lluçanès, creada enguany, ocuparia la segona posició en el rànquing comarcal, amb un índex de recollida selectiva del 72,31% amb les dades de 2022. El municipi del conjunt d'aquesta comarca amb la millor ràtio de recollida selectiva és Prats de Lluçanès, amb un 83,51%, que a la vegada presenta una generació de residus municipals que amb 427 kg/hab./any se situa per sota de la mitjana del conjunt i per sota de la mitjana de Catalunya.
Més enllà dels sistemes eficients
Pel president de la Comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular d’Enginyers Industrials de Catalunya - que l'any passat ja va elaborar un informe incorporant propostes per a millorar la gestió dels residus-, Marc Oliva, les dades mostren que Catalunya està “estancada” i malgrat que es confiï que l’aplicació de sistemes més eficients a les cuitats de més de 50.000 habitants les milloraran, creu que no serà “suficient”. Per Oliva, cal seguir apostant per la sensibilització de la ciutadania i començar a pensar en mesures impositives o fiscals per a usuaris i ajuntaments. “No tot depèn del sistema de recollida, cal seguir amb la sensibilització i pensar alguna mesura fiscal que la pugui incentiva”, diu Oliva en declaracions a Fulls d’Enginyeria. Posa d’exemple el sistema suís que incorpora una taxa a les bosses d’escombraries que s’han de fer servir obligatòriament, per al rebuig.
