"Si el turisme segueix al mateix ritme, l’any 2026 haurem construït la Sagrada Família"

Jordi Faulí i Oller (Barcelona, 1959) és un arquitecte català, titulat el 1992. És l'actual director i coordinador de l'equip constructor de la Temple expiatori de la Sagrada Família.

El 1990 es va incorporar a les obres del temple dintre de l'equip dirigit per Jordi Bonet i Armengol. Amb Josep Gómez i Serrano va col·laborar en l'anàlisi estructural del temple gaudinià, incorporant les noves tecnologies (CAD, simulació per ordinador, imatges 3D) per elaborar un plànol virtual del temple que permetés recrear fins a l'últim detall el projecte elaborat per Gaudí i portar-ho a execució.

Es va doctorar el 2009 amb una tesi sobre la continuïtat i composició a les columnes i voltes del Temple de la Sagrada Família. El 2012 va substituir Jordi Bonet com a Arquitecte Coordinador i Director de les obres, per encàrrec del patronat de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

L’horitzó de finalització de l’obra està fixat pel 2026. Es podrà complir aquest termini?

Si el turisme segueix al mateix ritme, l’any 2026 haurem construït tota la part d’arquitectura: faltaran, només, alguns elements de tipus artístic i simbòlic, sobretot a la façana de la Glòria.

Actualment, s’estan construint les sis torres centrals (Jesucrist, Mare de Déu i els quatre evangelistes) amb panells de pedra tensada amb barres d’acer inoxidable, que permeten que la pedra aguanti el vent i els sismes. El projecte de Gaudí té una arquitectura molt ben pensada i tenim el repte de trobar les solucions estructurals mantenint la qualitat del projecte i al mateix temps complir la normativa. Per tant, tot es respecta tal i com Gaudí va deixar definit en dibuixos i en maquetes.

Quina és la genialitat més destacable de Gaudí en aquest Temple?

Sens dubte, és que volia arribar a les persones, amb la bellesa del missatge evangèlic i l’arquitectura de la natura, a partir de l’observació de la natura i la seva posterior incorporació a l’arquitectura, que mai ningú havia utilitzat mai fins aleshores. Allò que veia a la natura i ho plasmava a l’edifici. Gaudí pensava molt en les persones, en com se sentiria la gent quan entrés en els seus edificis. Ell volia que se sentissin a gust, acollits, a prop de la natura. Volia que la relació de la persona amb la natura fos harmònica. Per aquest motiu, les geometries que va deixar establertes són la nostra pauta i referent essencial.

L’edifici sembla un bosc celestial...

Efectivament, la Sagrada Família és com un bosc. Les branques arriben a les voltes i el pes es concentra al capdamunt de les columnes foradant amb claraboies els espais entre columnes: aquest és el gran invent de Gaudí. A partir de l’observació de la natura i de l’aplicació estricta d’unes lleis estructurals que responen a la idea de suportar tot el sostre amb uns arbres de columnes inclinades, Gaudí va aplicar unes geometries naturalistes. A tothom se li omple el cor quan ho veu.  

Quina altra innovació arquitectònica destaca?

L’altre gran invent són les columnes. Comença amb 8 puntes parabòliques i es va transformant cap al cercle. La base gira cap a la dreta i cap a l’esquerra, es transformen. Té moviment, més solidesa i li permet fer elements com les branques, continus entre la columna de sota i les quatre superiors hi ha continuïtat de línies i de superfícies. Així doncs, les columnes de doble gir tenen per objectiu aconseguir més estabilitat i un efecte estètic més estilitzat i harmònic. Antoni Gaudí va concebre totes les columnes ramificades com unes columnes de doble gir, formades per dues columnes helicoïdals, i cada columna té com a base un polígon o un estel que, a mesura que creix girant a dreta i a esquerra, es va transformant en cercle.

Les figures geomètriques dominen l’edifici.

Cal donar molta rellevància a les interseccions d’hiperboloides que configuren el Temple. El sostre el va pensar per aprofitar la llum, no fa la típica claraboia cilíndrica, sinó una intersecció d’hiperboloides.  Aquesta forma geomètrica és la més adequada per recollir el màxim de claror per difondre-la a l’interior. Cal recordar que fins que Gaudí va decidir que totes les voltes fossin interseccions d’hiperboloides aquesta tècnica no s’havia utilitzat mai a l’arquitectura. Poden ser massissos per passar de la columna a les voltes, o buits per on entrarà la llum, símbol de Déu per a Gaudí, cap a l'interior del temple. Retallant la hiperboloide en línies rectes Gaudí crea formes estrellades, que és el que veiem quan veiem els finestrals o les voltes, i entremig ha de col·locar unes altres formes, paraboloides, que fan l’enllaç entre les diferents claraboies. Amb paraboloides Gaudí va crear superfícies d'enllaç en les voltes i les cobertes i les columnes de la façana de la Passió, així com elements de més amplitud com les torres i les sagristies. Per a l'arquitecte representen la Santa Trinitat. També són destacables els nusos o capitells de les columnes principals amb el·lipsoides, on se subdivideixen les columnes en branques, i la importància dels helicoides, que segons la simbologia de Gaudí representaven el moviment ascensional que relaciona la terra amb el cel.

Quin paper té l’Enginyeria en la construcció de la Sagrada Família?

Cal agrair la col·laboració de molta gent, des del paleta, el fuster, el picapedrer, l’arquitecte, enginyers, tots fonamentals per veure créixer i fer realitat aquest somni. Val la pena posar de manifest la importància dels enginyers en aquest projecte, perquè són essencials per aplicar els coeficients de seguretat i eficiència necessaris per a la construcció i l’arquitectura. En aquest sentit, cal comentar la rellevància de la utilització de tecnologia per pretensar i postensar la pedra amb les dimensions de les que es tracta. Per recuperar la funció estructural de la pedra hem de seguir les normatives i col·locar barres per tensar en cas de vent o sisme.