Per l’enginyer industrial Santiago Montero, els fons Next Generation són una oportunitat perquè Espanya pugui adoptar l’ample de via ferroviària europeu, una adaptació costosa però que en cap cas, diu Montero, suposa una inversió “desmesurada”.
Així ho defensa, al costat del també enginyer Carles Viader, amb "Idees per a la transició ferroviària a Catalunya", l’obra que li ha valgut el primer Premi Miquel Biada i Bunyol que atorga l’Institut d’estudis Catalans i que ha estat lliurat aquest dijous en un acte amb presidit per Eduard Arruga, president de la Societat Catalana d’Economia (filial de l'IEC), el secretari del Jurat, Joaquim Perramon, i l'economista Andreu Mas-Colell. Montero creu que a més de “l’honor” que representa haver guanyat el guardó, el reconeixement reforça el “desig” dels dos enginyers a aconseguir que el sistema ferroviari espanyol no quedi “ni ancorat ni endarrerit!”, amb els perjudicis que suposaria aquesta situació en l’economia espanyola i catalana.
Montero ha insistit que “no queda més remei” que adoptar l’ample europeu i que precisament els fons arran de la pandèmia han de servir per dur a terme inversions que amb els mitjans convencionals no es podrien fer. Lamenta però, que al govern espanyol siguin poques les veus que donen suport a aquesta mesura i que creuen que amb el tercer fil és suficient.
En aquest sentit, Montero i Viader han posat sobre la taula un seguit d’idees que han de permetre reaccionar les administracions davant una situació que consideren “deteriorada”. Per Montero, el problema no és tant d’inversió, que també, com de criteri i programació global. “Les inversions, si no es fan estructurades, no serveixen per a res”, alerta. I afegeix que el tren és un mitjà de transport que necessita “coordinació” i “gran visió”. Per això, també reclama coordinació entre totes les administracions que han de cooperar per dur a terme canvis en el sistema ferroviari.
